En un matí hivernal i envoltats en un ambient càlid i acollidor Jaume Conti passà revista als 40 anys de trajectòria de la Coral Polifònica de Bunyola. Afable, bon conversador i gaudint d’una envejable memòria, el director de la Coral rememorà les vicissituds per les quals ha passat l’agrupació que dirigeix al llarg de tots aquest anys.

Pregunta.- Com fou que sorgí la idea de formar la Coral Polifònica?
Resposta.- La idea de formar una coral sorgí de l’evolució que el cor parroquial sofrí quan es convertí en un cor mixt. En aquest moment, nosaltres formàvem part de l’Orfeó Mallorquí, on els bunyolins érem majoria. Arribats a aquest punt, pensàrem en escindir-nos del grup i formar una agrupació coral pròpia -d’això fa 45 anys. I una vegada que ens trobàvem cantant la Balanguera amb la Banda Municipal de Palma, el seu director -Julio Ribelles- ens encoratjà a anar a Sagunt, on es feia un concurs per a corals. Ens animàrem i hi anàrem, amb tanta sort que venguérem amb un premi, això passà l’any 1968. L’any següent hi tornàrem, i venguérem amb el primer premi. La veritat és que no ens anà gens malament.

P.- Com influí el Concili Vaticà II en la formació de la Coral?
R.- D’una manera molt directa. Has de pensar que aquest concili va permetre dues coses fonamentals: en primer lloc, la possibilitat de cantar en llengua vernàcula; i en segon lloc, la possibilitat que les dones poguessin participar en aquests tipus d’esdeveniments. Fins en aquell moment, els cors no podien ésser mixtos. A més el Concili Vaticà II propicià la paraliturgia: és a dir, introduí en la liturgia elements que no eren propis d’aquesta. Record que nosaltres forem dels primers en cantar Estrella de l’auba entre les lectures, aquest fet agradà molt al poble en general.

P.- Qui conformà la primera Coral?
R.- Un grup entusiasta d’unes 60 persones format per homes i dones. Que les dones poguessin formar part de la liturgia a través del cant fou molt innovador.

P.- I com arribàreu a dirigir la Coral?
R.- Francament vaig dirigir la Coral perquè no hi havia ningú més per fer-ho.

P.- Quin han estat els principals moments que ha viscut la Coral?
R.- Bàsicament són quatre. Un primer moment de formació que aniria de l’any 68 al 73; un segon moment de consolidació que abarca des l’any 74 fins al 92; un moment de parèntesi i subsistència per un malentès entre el rector del moment i la Coral que dura del 92 al 2006, i el moment actual que podríem considerar de recuperació (del 2006 fins a l’actualitat).

P.- Assenyali’m  alguna fita important dins la història de la Coral?
R.- Un d’ells seria la participació en el II Congrés de la LLengua Catalana quan fórem convidats a cantar al Palau de la Música de Barcelona en representació de les Illes Balears. Allà hi cantàrem La Balanguera i la Sibil.la que en aquella ocasió fou interpretada per Magdalena Mateu “Noni”; foren unes peces molt comentades i aplaudides.

P.- Quina formació musical té?
R.- He de dir que ningú neix director de cor. Ara bé, sí que puc dir que jo sempre he notat una predisposició natural envers el món de la música ja des de petit. Pel que fa a la meva formació musical és la que vaig poder assolir quan vaig ésser estudiant del seminari. Però d’ençà que vaig finalitzar el estudis, puc dir que he estat autodidacta.

P.- La veu es té o s’ha de cultivar?
R.- Amdues coses. La veu sense cultivar es tuda; en canvi, per poca veu que un tengui, si se l’educa, pot arribar a cantar en un cor -sense ésser solista.

P.- Té gaires dificultats a l’hora de coordinar les veus? Li costa controlar les “divas”?
R.- La veritat és que no gaire.Contràriament al que es pensa les dones són més tímides cantant; els homes gaudeixen de més seguretat. També he de destacar que el nostre cor destaca per la seva ductilitat i docilitat. I a més tots sempre estan molt pendents de la meva persona, sovint un petit gest meu ja els serveix d’indicador.

P.- Quins requisits són necessaris per poder formar part de la Coral bunyolina?
R.- Senzillament, el voler-ne formar part. Mai hem fet cap selecció amb ningú, ni cap prova musical.

P.- Quina qualitat destacaria dels membres de la Coral?
R.- El seu entusiasme total i la constància de molts d’ells. Ara bé, pens que el secret de la Coral resideix en tres factors molt importants: l’esforç personal de tots i cada un dels seus membres, l’autoritat com a punt de referència per aglutinar esforços i un gran nivell d’exigència que fa que ens dugui a un grau d’excel.lència sempre al límit de les nostres possibilitats. Pens que aquí es troba l’èxit de la nostra Coral.

P.- Com visqué la creació de l’Escola de Música de Bunyola?
R.- Molt bé, ja que l’escola cobreix deficiències del poble pel que fa al món de la música. Tot el que serveixi per elevar el nivell musical de Bunyola és altament positiu.

P.- Ha pensat alguna vegada en jubilar-se?
R.- I tant, però ara per ara no puc. Fugint de personalismes, m’agradaria poder trobar un recanvi però està vist que no hi ha manera. Això comporta un risc: el que la gent associï la Coral Polifònica a la meva persona quan no és així. La Coral és un projecte que em supera, i tot i que en som una part rellevant, s’ha de tenir ben present que la Coral Polifònica de Bunyola sóm tots aquelles que en formam part.