Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 19 d'abril de 2024   |   18:04
 
Enquesta  
Veus bé que els forans paguin 2 euros per tenir la polsera de públic?


Haurien de pagar més
No, tots hem de ser iguals
 
L'atleta solleric en un dels avituallaments.
29/08/2019 | 19:09
Castanyer, desè a Chamonix
J.O.

Després d’una forta tempesta, dues hores abans que els altres anys, amb una temperatura de 15 graus centígrads, amb 146’93 quilòmetres per davant, i 9.113 metres positius, començava a Courmayeur la TDS (cursa molt tècnica i de gran prestigi que segueix les petjades medievals dels Ducs de Savoie), la més dura i bonica de les tres grans ultres de Chamonix, amb un total de 1.785 inscrits, entre ells el mundialista solleric Tòfol Castanyer, dins la categoria V1 H, amb el dorsal 6.006, que en aquesta ocasió corria acompanyat dels també sollerics Jaume Vila, Dani Rodríguez i Guillem Coll, tots tres del Club de Muntanya i Escalada Sóller (CMES).

Després d'un temps en quarta posició, en el segon terç de cursa començaren els problemes pel solleric, amb bastants de vòmits, el que li va fer perdre molt de temps i llocs.

A l’arribada a Chamonix, després de fer 146’9 quilòmetres, Pablo Villa, donant salts d’alegria, es presenta en solitari, davant el multitudinari públic, aturant el cronòmetre amb un temps de 22-04’27, seguit del rus Dimitry Mityaev a 13’10’’, copant el tercer lloc del podi el francès Ludovid Pommer (Team Hoka), a 34’07’’.

Castanyer entrà finalment al lloc desè, quan faltaven vint minuts per les dotze de la nit, una posició que defensava des del començament del segon terç de cursa, a pesar dels problemes estomacals que va arrossegar durant la cursa. Castanyer culminava per segon any consecutiu la dura prova, sense possibilitat de poder repetir la proesa de l’any passar d’ocupar la quarta posició.

A la seva arribada, Castanyer va explicar que “en el quilòmetre 120 les cames em digueren basta i varen començar els problemes gàstrics, però des de la sortida tenia clar que hi havia un objectiu irrenunciable: obligatori arribar a meta, no per mi ni per les meves marques, havia d’arribar-hi per la família i per dedicar-li el que pogués a Sion”, el seu sogre que va morir durant el passat cap de setmana. Va aprofitar les declaracions per agrair l’esforç de totes les persones que l’han ajudat i seguit durant la llarga prova.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a