Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 20 de setembre de 2020   |   20:26
 
Enquesta  
Està massa inactiu el govern municipal de l’Ajuntament de Sóller?


No
 
Una pàgina web amb estadístiques sobre el coronavirus.
29/05/2020 | 21:50
Diari d'un confinament: 76.- Dades de tot el món
Gabriel Mercè

A vegades seguesc la polèmica web Worldometer com a forma d’estar informat sobre la incidència del coronavirus a nivell mundial. Malgrat tot és una de les referències que veig que presenta una informació més acurada i actualitzada pel que fa a xifres de malalts, de morts i de recuperats, amb un munt de paràmetres que permeten contextualitzar les dades.

Avui mateix, Worldometer elevava a 362.920 el nombre de morts per aquesta pandèmia que ja afecta la pràctica totalitat dels països d’arreu del món. El nombre de persones afectades és de 5.945.209, mentre que 2.608.366 malalts ja s’han recuperat.

Tenc la seguretat que en molts països deu haver-hi xifres que ballen. Si al nostre és tan difícil establir com fer el recompte, no em puc imaginar en zones on la gent pot emmalaltir i morir sense haver vist ni tan sols un metge o als llocs on els governs estan més interessats en mentir que en curar. Per això agaf aquests números com a xifres mínimes a dia d’avui, amb la trista sensació que probablement són molt més elevades i amb la certesa que demà i passat demà encara creixeran bastant més.

Els Estats Units tenen el lamentable honor de figurar en la primera posició en nombre de contagiats (1.771.631) i també de morts (103.417). Brasil (438.812), Rússia (387.623), Espanya (284.986), Regne Unit (269.127), Itàlia (231.732), França (186.238), Alemanya (182.710), Índia (169.011), Turquia (160.979), Iran (146.668) i Perú (141.779) són els països que superen els cent-mil casos entre la seva ciutadania.

Pel que fa a morts, a banda dels 103.417 dels Estats Units, la llista continua a distància amb 37.837 al Regne Unit, els 33.142 d’Itàlia, els 28.662 de França, els 27.119 d’Espanya i els 26.764 que reporta Brasil.

A l’altra cantó de la balança països com Burundi (12 milions d’habitants) ha informat d’un sol mort, Moçambic (31 milions d’habitants) dos morts, Angola (33 milions) quatre víctimes, i Etiòpia (115 milions) vuit morts, per només esmentar alguns casos que contrasten amb la realitat del nostre voltant occidental.

Emperò a mi m’interessa més una altra lectura, que és el nombre de víctimes per milió d’habitants. En aquest rànquing el petit país de San Marino ocupa la primera posició amb 42 morts per a una població de tan sols 34.000 habitants i amb un desastrós índex de 1.238 defuncions per milió d’habitants que romp tota l’estadística. Li segueixen Bèlgica (814), Andorra (660), Espanya (580) -també quart lloc-, Regne Unit (558), Itàlia (548) i França (439).

A les Illes Balears, amb 2.068 casos registrats i 224 víctimes ens trobam oficialment amb 195 morts per milió d’habitant i tenim encara 250 casos en actiu. Madrid, amb 1.334 víctimes per milió d’habitants, Castella la Manxa amb 1.203, Castella i Lleó amb 811 i Catalunya amb 786 són regions molt més castigades, amb unes xifres que fan entendre millor la potència de l’alarma.

També la pàgina web del Ministeri de Sanitat espanyol ofereix dades interessants. En els darrers set dies el número de persones que han precisat d’hospitalització per haver contret el coronavirus a tot el país és de 287, i tan sols dotze han hagut de passar a la UCI. A les Illes Balears un sol hospitalitzat i de caràcter menys greu. A Sóller en concret el nombre de casos actius ha passat de deu a tres.

Una altra dada interessant fa referència a l’edat dels infectats. De les xifres se n’extreu que totes les franges d’edat es van contagiant, però com més edat té el pacient més fàcil és que necessiti hospitalització, UCI o que acabi morint. Hi ha més dones amb la malaltia confirmada, però més homes hospitalitzats, a la UCI i morts. Sanitat recalca que el 95% dels que han mort tenien una o més patologies prèvies i que el 86% té més de setanta anys.

Recopilar dades és bàsic per poder fer front a una pandèmia com aquesta. Una correcta lectura de tot el que traspuen ajuda a saber com camina aquest bitxo i com se’l pot aturar. I el fet que cada país hagi actuat d’una diferent manera també pot resultar molt interessant en funció del seu èxit o fracàs.

La llàstima és que moltes de les conclusions que se n’extreguin ja no seran efectives per al COVID-19, sinó que quedaran per a futuribles pandèmies que pot ser que tanmateix tenguin un comportament diferent. Per tant, no hi ha lloc per als errors, no hi ha lloc per als experiments.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a