La situació de trobar un lloguer de llarga estada està esdevenint una àrdua missió per a tot aquell que es trobi en la necessitat de canviar de residència o de trobar un habitatge on poder començar una nova etapa vital -en el cas del jovent-. Aquesta és la situació que pateixen les nostres entrevistades que es veuen incapaces de trobar un habitatge on continuar el seu periple vital. D’una banda, Lynn Gaydosh és una nordamericana d’Ohio que ja fa una trentena d’anys que gaudeix de la tranquil.litat i pau que li reporta la vida a la vall; apassionada de la música, viu del que el seu art i els coneixements d’anglès li deparen. De l’altra, Andrea Guzzi fa tan sols quatre mesos que viu a Sóller, comparteix habitatge amb Gaydosh; treballa en l’hosteleria però té en ment iniciar un projecte per fer de mentora i ajudar a les dones a descobrir el seu propòsit i reinventar-se.

Pregunta.- En quina situació es troba qui vulgui llogar un habitatge de llarga estada a la vall?
Resposta.- Realment es troba en una difícil situació, per no dir gairebé impossible. No hi ha cases de llarga estada -que és la nostra opció- disponibles ja que els propietaris han optat pel lloguer de curta durada o lloguer vacacional.

P.- Quin sistema han emprat per mirar de trobar habitatge?
R.- Visitar agències immobiliàries, acudir a les xarxes social i el boca a boca.

P.- Quin és el que acaba funcionant?
R.- Ara per ara hem de dir que cap, tristament; però creim que el que ens acabarà funcionant millor serà el boca a boca. Hem de dir que el fet de no trobar habitatge ens fa viure amb el cor estret, sembla que vivim en una mena de parèntesi vital i ja som dones fetes, no ninetes que s’acaben independitzar -ho deim amb tot el respecte-.

P.- El problema es troba en la manca d’habitatges o en uns lloguers caríssims?
R.- Estam convençudes que a la vall hi ha habitatges com el que cercam, però la deriva cap al lloguer turístic fa que l’oferta de lloguer de llarga estada sigui pràcticament inexistent. A més, aquest tipus de lloguer també ha afectat -i molt- a l’alça dels preus. El lloguer d’un pis ja puja a més de 700 euros, mentre que en el cas d’una casa hem de parlar d’uns lloguers que oscil.len entre els 950 i els 1.300 euros. Aquesta realitat ha provocat que a dia d’avui hi hagi famílies senceres que fa més temps que nosaltres que cerquen habitatge i no en troben. A les agències immobiliàries ens aconsellen tornar-hi el mes d’octubre ja que pensen que hi haurà més oportunitats, però no ens feim gaires il.lusions.

P.- Què proposarien per arreglar aquesta situació?
R.- És bàsic posar límits al lloguer vacacional: s’ha de controlar i normalitzar aquest tipus d’oferta. Creim que aquest límit passa per primar els residents -la gent que vivim i treballam aquí- per sobre dels turistes.
P.- Aquesta problemàtica és pròpiament sollerica o es dóna a més indrets?
R.- Es dóna arreu, fins i tot a la península. Però a Sóller és especialment dur.

P.- Amb quin tipus d’habitatge s’han trobat?
R.- Hem vist de tot; fins i tot cases amb mancances -per exemple, habitacions sense finestres,...-que no valien el que ens demanaven. Cal dir que nosaltres ens hem dedicat a cercar cases amb una mica de zona verda, que és el que volem; i no hem vist desastres grossos perquè ja filtram prèviament les visites que feim. Ens diuen que la situació està començant a canviar pels controls que ja s’estan fent sobre el lloguer vacacional; per això mantenim viva l’esperança de trobar un habitatge adient a les nostres necessitats.

P.- Tenir mascotes agreuja el problema?
R.- Relativament, en el nostre cas ja que comptan amb mascotes ja no hem cercat opcions que ens privassin d’elles; però les restriccions a mascotes es donen en el 50% de les ofertes de lloguer.

P.- Creuen que amb una llei reguladora del lloguer turístic es solucionaria aquest problema?
R.- Esperam que ens ajudi, però no coneixem la llei al detall i pensam que ha faltat informació clara al respecte -sembla que sigui més una moratòria d’un any que no altra cosa-.

P.- Veuen possible alguna intervenció política al respecte?
R.- No és el que està passant ara? Tot i això, pensam que fa falta divulgar i fer més entenedora aquesta llei que sembla confusa per a tothom -propietaris i llogaters-.

P.- L’encariment del lloguer impedeix una major independització del jovent?
R.- Absolutament.

P.- Compartir habitatge és la solució?
R.- Sí, una persona tota sola amb un sol corrent no pot plantejar-se llogar una casa com la que nosaltres volem.

P.- L’obertura del túnel -quan es produeixi, si és que es produeix- complicarà aquest problema?
R.- És difícil de saber, s’haurà de veure al moment; tot i que és probable que en ésser el túnel gratuït i hagi més gent que treballi a Palma i es decideixi per viure a Sóller.

P.- S’han plantejat mai deixar la vall per aquest motiu?
R. Lynn.- Jo sí, fins i tot he mirat de trobar qualque cosa en poblacions properes -Bunyola, Esporles, Santa Maria, Alaró...-; tot i ser una situació difícil per a mi ja que duc tota una vida vinculada a la vall. Només em plantejaria partir de Sóller si la qualitat de vida i la gent fantàstica que hi habita perdés el seu encant i tarannà.

P.- I s’han plantejat l’opció de compra?
R.- No, perquè som dones soles i sabem el difícil que és tirar endavant -tot i compar amb feina, com és el nostre cas-. Ni ens ho plantejam; a més pel nostre caràcter i formació no sentim la necessitat de comptar amb una propietat pròpia i preferim el lloguer.

P.- Quina petició farien als propietaris?
R.- Bàsicament que tenguin confiança i que no es deixin dur per males experiències anteriors. Ens agrada una vida casolana i de contacte directe amb el jardí o hort. En el nostre cas, només dir-los que tenim ganes de viure i tenir cura d’una vivenda. Creim que la relació propietari-llogater no s’hauria de circumscriure únicament a un tema econòmic, sinó que s’hauria d’establir un contacte més personal. Els propietaris haurien de saber no tan sols com volem la casa sinó també el que ens agrada fer i com pensam.

P.- Per acabar, creuen que demanen la lluna?
R.- De cap manera, no volem un palau ni gaires luxes tan sols un espai on trobar-nos còmodes i poder viure tranquil.lament, tal com hem fet fins a dia d’avui amb la nostra actual llogatera.