Ángeles Muñoz Zamora, tot i néixer a Calaf (Barcelona), duu la major part de la seva vida residint a la vall de Sóller on arribà als 10 anys i on ha fet tota la seva vida: casant-s’hi amb Pep Alemany -fill de l’amo en Pau des Molí de Sa Volta PiqueR.- i treballant-hi en diferents empreses que van des la Fàbrica de Ca les Ànimes -on feia d’ordidora-, a Ca na Maria Réia on treballa de dependenta durant denou anys, per finalitzar la seva vida laboral formant part del personal de neteja de l’Institut Guillem Colom Casasnovas. Activa, positiva, entusiasta... són alguns dels adjectius que defineixen a la perfecció n’Ángeles, que es mostra oberta a participar en tota quanta activitat li permeti donar-se als altres. Malgrat tot, la seva família tant en sentit estricte -espòs, fills i néts-, com més ampli -germans, nebots, cosins...- és un element indispensable en la seva vida i a tots s’hi aboca amb deler; una dedicació que li reverteix en favor en tractar-se d’una d les persones més estimades de la vall.

Pregunta.- Vostè és una persona molt activa. D’on treu l’energia?
Resposta.- De la meva ànima, ja que consider que si fas coses i ajudes als que t’envolten i no penses només en tu ets molt més feliç i et sents més realitzada. A ca nostra tothom hi és ben arribat, i puc dir que mai ningú no ha tocat a la nostra porta i hagi partit de buit. Record amb molta estimació quan vengueren els bosnians -a principis dels noranta- i amb l’entusiasme que els acollírem, compartint el poc o molt que teníem. Tant és així que gairebé trenta anys després encara hi mantenc contacte: això t’omple molt. Si una persona només pensa en ella mateixa, mai no podrà ser feliç.

P.- Quin consell donaria a les dones que romanen a ca seva?
R.- Que no hi quedin. Amb això vull fer referència a les dones que es tanquen dins ca seva i no comparteixen res, perquè jo a ca nostra m’hi trob molt bé però necessit sortir i donar-me als altres. Han de sortir i mantenir-se actives ja que això els donarà vida; si per contra queden massa a ca seva no faran més que pensar, i això no és bo.

P.- La menopausa representa la fi del món?
R.- De cap de les maneres, jo ni me’n vaig adonar ja que m’hagueren d’operar de joveneta -als 36 anys- seguint la mateixa vida que feia abans de l’operació; més ben dit, fent una millor vida ja que no havia de passar pena de quedar embarassada. Som del parer que sempre s’han de cercar coses que et distreguin i intenta ser el màxim de feliç possible.

P.- Com és el seu dia a dia?
R.- Molt normal, tot i que he de dir que som dormidora -gràcies a Déu no he hagut de prendre mai pastilles per dormir- i si no tenc feines urgents m’agrada quedar una mica al llit. Ara bé, si tenc feines i m’he d’aixecar prest ho faig; vaig a comprar i faig el dinar -tenc la sort de poder fer el menjar per als meus fills i nets ja que estan molt enfeinats, i així els don un cop de mà-, després guard els nins si no tenen activitats i després sol sortir una mica per Plaça i qued amb les amigues. Els vespres -quan hi ha classe a Can Dulce- vaig a cosir o aprofit per estar amb la família o visitar-los. Malgrat tota aquesta activitat, he de reconèixer que un dels moments que més m’agrada del dia són els vespres quan qued tota sola al sofà i puc gaudir d’una bona pel.lícula romàntica. Ja veus, una vida senzilla però ben plena.

P.- Troba a faltar diversions pròpies d’una gran ciutat?
R.- No, si un vol estar actiu hi ha moltes coses a fer i molts de grups que ofereixen propostes. Ara, em vull apuntar a fer alguna activitat física com aquagim. Som molt activa i participativa i m’apunt on m’hagin de menester; a més som una apassionada de la música i el ball -tant m’és un vals com un boleR.- ja que trob que la música és un llenguatge que tothom entén.

P.- Sempre duu una rialla a la boca. Què no té problemes?
R.- Sí, com tothom, però mir de tirar-me’ls a l’esquena a poder ser en un sac foradat per perdre’ls pel camí. A més, quan ho penses sempre trobes que hi ha gent que està pitjor que tu: he après a mirar la vida sempre com un tassó mig ple, mai mig buit. Cal ser optimista per tirar endavant i no quedar-se en el negatiu de les situacions adverses que, per suposat, sempre n’hi ha.

P.- Què representen per a vostè els seus nets?
R.- Són la meva vida: gaudesc d’ells i amb ells. Mai no em fan nosa ja que pens que d’aquí a dos dies creixeran i seran grans i després els enyoraré. La família és molt important per a mi. Tenc un nebot, en Víctor, que em diu: “Tieta, el teu menjador és el més petit però on la gent s’hi troba millor”. Em poden dir res més maco?

P.- La família pot esdevenir un lligam quan arriba la jubilació?
R.- No és així en el meu cas: ador la família en sentit ampli, tant el meu espòs com fills, néts i nores, o germans, nebots, cosins. Ara bé, pens que en aquest aspecte tenir salut és molt important per poder-ne gaudir. Som tan familiar que quan estan dos dies sense tocar mareta ja els enyor.

P.- És una dona viatgera. Què li ofereix conèixer món?
R.- M’enriqueix moltíssim ja que de cada viatge sempre en treus qualque cosa bona. Supòs que per aquesta raó vaig gaudir tant de fer feina a la Mostra Folklòrica -on vaig fer de tot des de fer net o encarregar-me d’un grup-; quan viatges sempre estàs molt receptiu al que t’enrevolta: record el viatge a Egipte on no vaig tenir temps de poder conèixer-ho tot i hi voldria tornar. Em captiva conèixer altra gent i altres cultures i m’omple l’esperit.

P.- Com es veu si es compara amb la seva mare?
R.- Diuen que de caràcter som molt semblants: ma mare era una dona molt oberta per a l’època que li tocà viure: jo diria que era avançada pel temps que va viure, tot i que vaig tenir la mala sort de perdre-la massa prest. Tothom era ben arribat a ca seva i crec que el meu caràcter obert i pacífic em ve d’ella.

P.- Com es figura el món de les seves netes?
R.- Som de pensar poc en el futur i de viure el present intensament; però tenc por que el futur sigui massa deshumanitzat, per la qual cosa voldria -tant per a les netes com per al net- que no oblidassin les seves arrels i els valors que els hem inculcat. Amb això em bastaria.

P.- Vostè s’avoreix mai?
R.- Mai, el dia no té hores abastament pel que voldria fer. Ara bé, quan arriba el vespre pas molt de gust de poder-me estirar al sofà i veure una bona pel.lícula.

P.- Com afronta el futur?
R.- Amb una mica d’incertesa però esper que tot vagi bé i que la gent faci feina no per als seus propis interessos sinó mirant pel bé comú. Tot i això -i gràcies al meu caràcter- tenc esperança i il.lusió en el futur.

P.- Com ha vist canviar Sóller amb el pas del temps?
R.- Per a bé: m’agrada veure la plaça ben plena de gent i amb vida. Sóller és un poble ben viu que ha sabut trobar el seu camí en el turisme un cop fallaren les fàbriques. A més, jo som de fer poble i m’agrada comprar al petit comerç local on em coneixen i m’assessoren bé. Sóller és un poble que s’ha sabut reinventar i crec que ho continuarà fent en el futur.