Neus Marroig Colom és una de les artistes que han col.laborat en el muntatge de l’exposició “Ciutat de vacances” que s’ha pogut visitar durant els darrers mesos al Museu del Baluard de Palma. Llicenciada en Belles Arts i amb un Màster en Cinema documental, Marroig alterna la seva tasca com a docent amb la seva vocació artística; de fet, actualment es troba treballant a l’IES de Santa Maria després d’haver fet un periple per molts d’instituts de Mallorca i Eivissa. L’exposició “Ciutat de vacances” ha estat comissariada per Nekané Aramburu, directora del museu, i ha romàs oberta al Baluard durant tot l’estiu, presentant-se una part d’aquesta en el context de la Biennal de Venècia. Tot i la seva joventut -34 anys- Marroig compta en el seu haver amb una ampla trajectòria artística molt vinculada al món del cinema documental i ha estat la creadora de diversos reportatges, un d’ells sobre el Firó que comptà amb una molt bona rebuda a la vall.

Pregunta.- Vostè ha format part del col.lectiu d’artistes que creà “Ciutat de vacances”. En què consisteix aquest projecte?
Resposta.- Es tracta d’una reflexió que hem fet varis artistes sobre la incidència del turisme en la societat des de diferents vessants on s’hi han pogut contemplar obres fetes expressament per a aquesta exposició amb d’altres ja existents que s’hi han incorporat. És una exposició col.lectiva on hi ha artistes catalans, de les Balears i de Venècia, que després d’haver romàs durant mesos al Baluard ara es troba -una paR.- exposada al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona i posteriorment viatjarà al País Valencià. En definitiva, es tractava de fer un retrat de la situació que viu el turisme en l’actualitat.

P.- Com arribà a participar-hi?
R.- De la mà de la directora del Baluard, Nekané Aramburu, que coneixia la meva obra i em convidà a formar-ne part ja que jo ja havia tractat el tema del turisme amb anterioritat.

P.- Quina ha estat la seva aportació?
R.- He volgut reflexionar sobre la creació de la imatge pública de Palma. Per fer-ho m’he basat en el concepte d’imagologia” -imatge pública d’un lloc-, treballant amb fotografies, postals... i contextualitzant la meva obra al voltant de Palma. He reflexionat sobre la imatge pública de Ciutat des dels primers viatgers de qui he trobat petja -al voltant de 1840- fins a l’actualitat. La meva aportació es circumscriu a dues peces: un vídeo de descripcions textuals de Palma -des del segle XIX fins a Tripadvisor, per posar un exemple- on s’hi incorporen sons i renous que ens van marcant l’evolució de la ciutat amb el pas del temps; i un arxiu fotogràfic -més de 500 imatges- que no es poden veure però que compta amb unes fitxes sobre la seva catalogació que incideixen en l’obra que hi ha al seu interior. Gràcies a la curiositat que la gent mostrava en manejar l’arxiu, durant el mes de setembre vàrem fer una dinàmica on la gent pogué manipular-lo.

P.- Què pretenia explicar?
R.- Que malgrat la realitat física de Palma hagi canviat molt amb el pas del temps; la seva representació, no.
P.- Com organitzà la recerca del material amb què bastí la seva aportació?
R.- A base de recerques: una bibliogràfica -visitant i cercant en biblioteques i xarxes socials-; i una altra d’imatges -recollint-les tant a través de passejades pels llocs emblemàtics de Palma com accedint als fons de la Casa Planas o de l’arxiu privat de Joan Rullan, entre d’altres-.

P.- Quina ha estat la resposta del públic?
R.- Molt bona; tot i que en el meu cas he de remarcar que la gent estava molt interessada en poder veure les fotografies de l’arxiu que en teoria no es podia consultar -aquest fet em sorprengué bastant-.

P.- Podrem veure algun dia “Vall de vacances” adreçat al pas del turisme a la nostra vall?
R.- No m’ho he plantejat; tot i que en un principi sí que ho havia fet a nivell de les illes en general. És un tema que m’atreu ja que m’agrada poder qüestionar com és i quina és la imatge d’un determinat lloc; fent feina en com la societat viu i actua en un determinat espai.

P.- Com a artista plàstica, quines són les temàtiques que l’atreuen?
R.- Sobretot m’agrada tocar temes relacionats amb qüestions socials, històriques o relacionades amb la memòria; bàsicament m’agrada treballar sobre els mecanismes que utilitzam per recordar.

P.- En què està treballant actualment?
R.- Ara per ara, estic en pausa; tot i que aquest estiu vaig treballar a Tàrrega (Lleida) amb una proposta que l’Arxiu Comarcal de l’Urgell ens proposà: l’arxiu proposà als artistes reflexionar sobre els arxius de què disposava i jo vaig treballar sobre un parc emblemàtic de la ciutat -simbolismes, significat en la ciutat...-; un treball que m’agradaria ampliar en el futur.

P.- Vostè també és professora d’expressió artística; com sent tractada la matèria que vostè imparteix a nivell curricular?
R.- És una assignatura molt maltractada i la causa es troba en la Llei Orgànica de Millora en la Qualitat de l’Ensenyament (LOMQE ) que redueix l’expressió artística a una assignatura prescindible: tot i que el Govern Balear ha aconseguit fixar-la a 1er d’ESO i la manté com a opcional la resta de l’ESO. Segons la LOMQE, l’expressió artística sempre ha de ser optativa. No deixa de ser curiós que en un món on cada vegada més es treballa per projectes -on l’expressió artística és primordial- es mantengui arraconada l’assignatura d’expressió artística.

P.- És comparable l’expressió artística amb les matemàtiques?
R.- Tot és important, no seré jo qui menyspreï cap matèria; però de la mateixa manera defensaré sempre que no hi ha unes matèries més importants que les altres, sobretot en un món on cada cop es valoren més les intel.ligències múltiples i es fa palès que tot requereix el seu espai.

P.- Per què és necessària l’expressió artística als programes educatius?
R.- Perquè ens aporta una nova manera de pensar ja que ofereix unes perspectives i visions de la vida diferents -tal vegada més lliures-. En definitiva, l’art serveix per aprendre a reflexionar lliurement sobre la societat que ens envolta i alhora ens omple com a persones.

P.- Què sent quan escolta “per a què serveix l’expressió artística”?
R.- M’afecta molt perquè duc tota la meva vida vinculada al món de l’art i em costa acceptar que algú menyspreï d’aquesta manera la meva vocació. Aquesta pregunta és ben present ja que la gent entén l’art com un hobby com una assignatura maria sense importància ni rellevància. Això et pot fer sentir un cert esperit de fracàs quan se’t planteja aquesta pregunta; jo els sol contestar que l’art sempre és presenta en la nostra vida malgrat no en siguem conscients.

P.- Per acabar, facem una mica de ciència-ficció: com seria un món mancat de cultura artística?
R.- Faltat de capacitat d’emoció. La gent aniria al metge per cercar medicament per sobreviure ja que els humans tenim una necessitat intrínseca de cultura artística, una necessitat que sovint passa desapercebuda.