Andrea Gutiérrez Arcas és una de les revelacions de les passarel.les espanyoles des de fa poc més d’un any gràcies a dues desfilades a nivell nacional que la situaren en el punt de mira dels més prestigiosos dissenyadors de l’estat. Amb tan sols 17 anys, Gutiérrez és una jove sollerica que actualment està cursant batxillerat científic en la modalitat de ciències pures al col.legi San Cayetano de Ciutat. Molt centrada en els seus estudis, Andrea gaudeix de tot el que el món de la moda li ofereix; tant és així que el passat estiu passà quinze dies a Anglaterra estudiant confecció a la Universitat Sant Martins de Londres.

Pregunta.- Com t’introduïres en el món de la passarel.la?
Resposta.- Fou de casualitat durant un viatge que férem la meva família i uns amics a Nova York el 2015; curiosament estàvem passejant per la ciutat amb els amics -sense els meus pares- quan vaig observar que una senyora no aturava d’observar-me i finalment s’adreçà al nostre amic -pensant que era el meu paR.- per donar-li una targeta d’una agència de models perquè s’interessà en el meu perfil. Finalment, i un cop els meus pares s’assabentaren del que havia passat, varen telefonar a l’agència però no va ser possible aconseguir una data per veure’ns ja que les nostres vacances estaven finalitzant. Un cop a l’illa, el que succeí a Nova York em va picar la curiositat i em vaig posar en contacte amb una agència de models; que posteriorment contactà amb mi i em feren un “book” -àlbum de fotografies-. Aquesta mateixa agència m’informa d’un càsting que es feia el mateix dia per al concurs “Traffic face 2017”. De tot d’una ma mare no anava de res, però finalment ens decidírem a anar-hi i de resultes de tot vaig acabar essent escollida finalista per Balears.

P.- I d’aquí...?
R.- I d’aquí vaig participar en la final que es va celebrar a Barcelona. Érem setze finalistes de tot l’estat; de les quals jo era la més joveneta i la que no tenia cap tipus d’experiència en aquest sentit... i, per sorpresa, vaig resultar la guanyadora del concurs. A partir d’aquí ja em començaren a sortir ofertes de feina.

P.- T’havies plantejat mai un futur lligat a la moda?
R.- Fins que passa el de Nova York, no; mai.

P.- Com reaccionaren els teus pares davant aquests esdeveniments?
R.- A tots ens va agafar de sorpresa: tant és així, que al concurs de Barcelona hi vaig haver d’anar amb mon pare ja que ma mare no va poder aconseguir lliurar a la feina. No us podeu figurar l’expressió de mon pare quan es va veure involucrat en un concurs de moda. Fou una autèntica sorpresa per a tots: i molt més quan vaig guanyar el certamen. Ara bé, em recolzen totalment i pel fet de ser menor d’edat són els que dirigeixen la meva carrera com a model.

P.- Què sentires quan trepitjares la passarel.la per primera vegada?
R.- És com si entrassis en un altre món. Realment em semblava que era una altra persona perquè jo som força introvertida i poc amant de destacar: no m’agrada ser el centre d’atenció. Els nervis -i això em passa a cada desfilada- són presents abans de començar la desfilada, un cop som a la passarel.la em desapareixen per complet.
P.- Quin tipus de modelatges fas?
R.- Bàsicament he treballat en passarel.la, concretament a la Mallorca Fashion Week i a la Mercedes Benz de Madrid; pel que fa a la fotografia, tan sols he fet un treball per a la revista NEO 2 i va anar tan bé que vaig ser-ne la portada.

P.- Què és el que més t’agrada?
R.- La passarel.la perquè és el que més he fet i és on més et guien, i això és important quan comences.

P.- Com és el tracte amb les altres models?
R.- Bo, per l’experiència que tenc; ja que he pogut conèixer molta gent. A Madrid, era la més joveneta i la veritat és que tothom estava molt pendent de mi .

P.- I amb els dissenyadors?
R.- Són molt simpàtics; per exemple Juan Duyos em tractà amb molta d’estimació quan s’adonà de la meva joventut. En el cas del dissenyador Jorge Vázquez, em va veure desfilar a Palma i li vaig agradar tant que m’escollí per desfilar a Madrid.

P.- Com són les desfilades?
R.- Dues hores abans ja ens maquillen i pentinen; després ja ens proven els vestits i ens col.locam ja a la fila per sortir a la passarel.la. Depenent dels dissenyadors podem desfilar un vestit, dos o tres; en aquests darrers casos, hi ha tot un equip que controla molt el que passa darrere l’escenari perquè el ritme és molt important i és un no aturar.

P.- Què creu que fou el que atragué als dissenyadors i fotògrafs de la teva persona?
R.- Uns destaquen la meva elegància natural en desfilar; mentre que d’altres destaquen la meva alçada.

P.- Com ho fas per compaginar moda i estudis?
R.- És el meu primer any en la moda i ho intent compaginar; però tenc molt present que el primer són els estudis. Quan arriben les vacances després ja em dedic al món de la moda. La prioritat, ara, són els estudis.

P.- Com et definiries a tu mateixa?
R.- Som senzilla, responsable, constant, molt exigent i, tal vegada, massa perfeccionista. També som molt amant dels animals, de la família i de la vall de Sóller.

P.- Segueixes alguna dieta alimentària?
R.-No, cap; a l’inrevés, sovint menj coses -pizza, pasta...- que les models no solen menjar. Gaudesc del menjar però el fet de ser alta -1’95 centímetres- fa que se’m vegi prima.

P.- Fas algun tipus de manteniment físic?
R.- Tampoc, abans feia tennis i natació; però a dia d’avui els estudis no em deixen temps per a quasi res més.

P.- T’has plantejat mai dedicar-te al món de la bellesa?
R.- No, perquè no és un tipus de concurs que m’atregui.

P.- Com viuen els teus amics el fet que siguis model a nivell nacional?
R.- Realment, pel meu caràcter no ho sol contar; tan sols ho saben els meus quatre millors amics que em recolzen totalment. A la resta de companys de classe, no els ho comunic a no ser que siguin ells que me’n parlin; ho intent viure el més naturalment possible.

P.- Què fas abans de sortir a desfilar?
R.- Intent estar el més tranquil.la possible: faig sèries de respiracions i intent pensar en el recorregut que he de fer.

P.- Què valores més en una model?
R.- Que la fama ni li hagi pujat al cap i que sigui autèntica.

P.- Com ha de ser una model a l’hora de desfilar?
R.- Caminar dreta, amb les espatlles endarrerides però relaxades. Generalment ha de fer un posat seriós i no moure gaire els braços. Tot i això, depèn de les directrius que et dona cada dissenyador.

P.- T’incomoda sentir-te observada?
R.- Sí, perquè som molt discreta. Tot i que a la passarel.la has de desplegar tot el teu poder com si es tractàs d’una papallona.

P.- Per acabar, On creus que es troba la bellesa de les persones?
R.- Tot i que sembli un tòpic, la bellesa de les persones es troba a l’interior. Sovint una persona pot ser bella físicament però quan la coneixes el seu caràcter et pot desencantar. Igualment, cal tenir present que el temps passa i la bellesa s’acaba marcint. Cal ser molt realista en aquest aspecte.