Marianne Dillmann és una de les artistes més conegudes de la nostra vall ja que hi ha duit a terme nombroses exposicions des que s’hi instal.là el 1983. Precisament, dissabte passat inaugurà la seva darrera exposició a Can Puig en un acte on va estar acompanyada pel Quartet Dada, que hi oferí una interessant performance. Dillmann compon la seva obra al voltant d’un suggestiu joc de colors i textures que dota d’una particular plasticitat els seus treballs on s’hi entremesclen collages i materials naturals amb tintes o pintures acríliques sobre un suport variat que pot anar de la fusta, al paper o també la tela. El contrast subtil de fines línies amb àrees de color té com a resultat la creació d’una expressió plàstica que porta l’espectador vers un món d’il.lusió on predomina la fantasia amb tocs onírics.

Pregunta.- Què podem veure a Can Puig?
Resposta.- Una mostra d’art contemporani on hi predominen els colors forts mesclats amb materials naturals com l’arena, pedra... i a la vegada una mostra de la meva darrera tendència creativa basada en un joc de colors, llums i ombres a base de tintes sobre un suport de metacrilat. En aquesta exposició hi destacaria dues influències clares de la meva obra: d’una banda, les obres de majors dimensions on hi ha una clara influència mallorquina -sobretot en textures pròpies d’aquesta contrada com són per exemple les pedres i roques i el cromatisme del seu desgastament-; mentre que d’altra banda, hi ha una clara influència xinesa -tintes, fragments de lletres xineses...- fruit del meu pas per aquell país arran de les estades que hi he fet per motius laborals del meu espòs-. En total a Can Puig s’hi poden veure set metacrilats i catorze peces acríliques.

P.- Per què escollí aquest lloc per exposar?
R.- Perquè al meu veure és el més bo que hi ha la vall, ja que et permet poder observar les obres amb una bona perspectiva. Es tracta d’un espai hermós i ampli, que a més té una màgia força especial.

P.- Què predomina en la seva expressió artística?
R.- Bàsicament les meves obres són la conjunció de color i emoció; el dibuix no és gaire rellevant. És interessant destacar la presència del collage en la meva obra que dota de màgia les peces -en aquesta exposició s’hi poden observar dibuixos, lletres, notes musicals..- que incrementen la màgia inherent a les peces.

P.- Quina tècnica ha emprat per elaborar aquestes peces i per què?
R.- Hi ha dues tècniques bàsiques: d’una banda els quadres de major format que estan fets a base de pintura acrílica i materials naturals que serveixen per dotar de major plasticitat les obres en possibilitar un cert relleu -per aquesta tècnica m’influïren molt les parets escrostonades de les cases antigues mallorquines que em semblen fascinants-; i de l’altra en els metacrilats he emprat tintes japoneses ja que tenen un vernís especial que fa que es fixin molt bé. Pel que fa a les cases mallorquines carregades d’història vull remarcar que em sedueixen especialment perquè provenc d’Alemanya, on la majoria de les cases són de recent creació degut als efectes de les guerres, per la qual cosa el fet de poder viure en cases centenàries dotades d’ànima i d’un caràcter peculiar cadascuna d’elles em converteix en privilegiada. Sense anar més enfora, ca nostra és del segle XVI.

P.- Com definiria la seva obra?
R.- Es tracta d’una obra on sovint hi reflectesc els meus estats d’ànim i els llocs per on he passat -per exemple, és el cas de la peça que hi ha aquí exposada amb el títol de Viena a l’hivern-; en la meva obra intent plasmar els llocs on he viscut i la influència que el pas per aquests llocs ha deixat en la meva persona sempre passades per l’abstracció. La meva preferència per l’abstracció es deu al misteri que incorpora i a la possibilitat d’interpretació i integració de l’espectador en ella: cada persona té la capacitat d’interpretar l’obra segons el seu punt de vista, la qual cosa enriqueix la peça i la fa en tot moment diferent.

P.- Com arriba al moment creatiu?
R.- No és un fet fàcilment descriptible: sovint quan pintes et sobta una idea que pot haver sorgit d’una lectura, d’una fotografia, en escoltar música... i aquesta idea acaba cobrant vida a través de la pintura. Cal dir que el quadre sovint et marca per on continuar.

P.- I quan descobreix que la peça està llesta?
R.- Moltes de vegades cal deixar passar un cert temps, cal arraconar l’obra i començar-ne una de nova per recobrar-la més endavant. És molt mal de dir: per exemple durant aquest hivern he pintat cada dia i m’he pogut dedicar totalment a la pintura, però hi ha hagut llargs períodes que he romàs sense pintar gens.

P.- Com s’insereixen aquestes darreres peces en el conjunt de la seva obra?
R.- Hi ha un poc de tot: els acrílics segueixen la meva obra anterior, però els metacrilats són fruit d’una nova etapa creativa.

P.- Conceptualitza o es deixa dur per un impuls creatiu?
R.-No conceptualitz, més aviat em deix portar pel procés creatiu.

P.- Quins són els temes que l’estimulen a l’hora de crear?
R.- Bàsicament, la natura: el color i les textures de la natura que ens envolta -en aquest sentit ens hem de considerar privilegiats perquè vivim en un lloc màgic-. També m’estimulen molt els llocs per on he viscut i que m’han deixat una forta petja -en aquest aspecte la feina itinerant del meu espòs m’ha permès conèixer indrets com la Xina o el Carib que m’han marcat especialment-.

P.- Com ha evolucionat la seva obra?
R.- Vaig començar per una etapa més descriptiva on vaig emprar aquarel.la i carbó, per decantar-me posteriorment vers l’abstracció. Em sedueix molt el misteri i el secret dels quadres abstractes ja que permeten que l’espectador interactuï amb ells propiciant que els quadres canviïn segons com cada espectador els sent.

P.- Està preparant obra nova o es troba en un moment de pausa?
R.- Estic en un moment d’efervescència creativa, estic treballant de ple.

P.- La inquieta veure la reacció del públic davant la seva obra?
R.- No, a l’inrevés m’agrada veure com reacciona el públic davant la meva obra. He de dir que la resposta a aquesta exposició ha estat altament positiva. Tot i això, em preocuparia que algú se sentís indiferent davant la meva obra. Cal dir que les crítiques -en sentit positiu- sempre són benvingudes perquè t’ajuden a encarar millor el futur.

P.- Té alguna mania especial a l’hora de crear?
R.- Preferesc pintar amb la llum natural del dia i sempre ho faig amb música -de qualsevol tipus-.

P.- Culturalment, què troba a faltar a Sóller?
R.- Un espai polivalent que serveixi per donar sortida a les diverses creacions culturals de la vall. Abans hi havia el grup “Es Tall” del qual vaig formar part però que desaparegué devers el 2005. Actualment, tenc moltes esperances en la rehabilitació del Defensora Sollerense.

P.- Participa en la Nit de l’Art?
R.- Hi he participat en algunes edicions, però he de dir que m’agradaven més les edicions inicials que no les darreres. Tot i això, consider que és un esdeveniment cultural molt rellevant perquè fa visible les diferents visions dels artistes de la vall i posa de manifest el recolzament d’amics i coneguts a aquesta iniciativa.

P.- Per acabar, vostè fa anys que viu a Sóller; com l’ha vist canviar amb el pas del temps?
R.- Realment, Sóller ha canviat molt des que hi vaig arribar el 1983: abans era un lloc més original i autèntic que no ara. Actualment ha perdut part del seu encant en convertir-se en un lloc més modern i ...europeu. Quan arribàrem a Sóller, ens semblà que arribàvem a una altra època, que havíem tornat enrere en el temps; avui en dia, amb la globalització, això ja no és així. De tota manera, no m’agradaria viure en cap altre lloc que no sigui Sóller.