Nascuda a Arzachena (Sardenya), Gabriela Columbano resideix a la nostra vall des del 2000, un lloc on ha trobat un espai una gent on créixer en harmonia amb el món que li ha tocat viure. Enèrgica i participativa, Columbano s’ha creat un espai al cor de molts de sollerics que la consideren una sollerica més. El seu compromís vital l’ha duita a formar part de diverses entitats solleriques vinculades al món de la solidaritat i al de l’esport i, de fet, és la vicepresidenta del club Aquàtics Sóller. Des de nina ha sentit passió pel món del teatre, fet que l’ha duit a estudiar al Teatre Sans i a l’escola Oz i a encarar les seves primeres actuacions en el món del microteatre.

Pregunta.- Com arribà a Sóller?
Resposta.- I vaig arribar per casualitat i de la mà d’en Giulio: el meu espòs es va dedicar durant anys a recórrer en vaixell diversos indrets del planeta i l’atzar el dugué fins a Mallorca, de la qual s’enamorà a l’instant -i d’una manera molt especial de Sóller-. Per casualitat també -he de dir que l’atzar ha tengut un pes important en la meva vida- vaig conèixer en Giulio a casa del “maestro” Michelangelo Antonioni quan el visità a prop d’Assís i fou el que en francès es diu “un coup d’amour”. Després d’alguns mesos de relació telefònica, em vaig decidir a visitar-lo a l’illa; un cop aquí, l’illa em seduí i decidírem instal.lar-nos en una caseta de pagès que ell tenia a Sóller a la zona del racó d’en Vives. Quan vaig conèixer l’indret me’n vaig enamorar des del primer instant ja que em porta reminiscències del passat pagès del meu padrí i vaig tenir molt clar que Sóller seria la meva llar.

P.- De quina regió d’Itàlia prové i què troba a faltar a Sóller del seu país?
R.- Provenc de Sardenya, una altra illa de la Mediterrània que és força semblant pel que fa al paisatge; si he de trobar a faltar alguna cosa, tal vegada siguin els olors del meu país que sempre et recorden la infantesa.
P.- A què es dedicava a Itàlia?
R.- Vaig estudiar i treballar durant vint anys com a comare, alternant-ho amb tasques de voluntariat que em dugueren a una Somàlia en guerra. Després de tornar d’Àfrica vaig decidir obrir-me més a facetes de la vida quer m’atreien i un altre cop l’atzar em dugué a treballar d’assistenta personal del cineasta Michelangelo Antonioni; en un principi només l’acompanyava durant els viatges però després ja ho vaig fer de manera permanent.

P.- Com fou la seva adaptació a la vida a la vall?
R.- He de dir que fou fàcil: el meu caràcter obert i expansiu em facilita molt les coses i no em costa gens ni mica entrar en contacte amb els sollerics. Per posar alguns exemples: la primera persona que va saber que estava embarassada fou n’Antònia “Bufaruda” del mercat; també tenc en molta estima les “tatas” dels meus fills -Maria de la joieria Estela, Maria Alzamora o Conxi, mare d’en Tomàs carter- que foren unes veïnes entranyables que immediatament s’oferiren per ajudar-me en la criança dels meus fills; igualment record en Guillem Puig i les classes de català que em permeteren poder obrir-me als veïns. El que més m’agrada de Sóller és que encara es pot fer vida de i al carrer, talment com si fos a Sardenya.
P.- A què es dedica actualment?
R.- Som representant d’una empresa austríaca -Ringana- de productes frescos i ecològics. La meva implicació vers el medi ambient i la seva protecció lliga molt amb la filosofia d’aquesta empresa especialitzada en complements nutricionals i de bellesa. Treballam la venda directa i els nostres productes són creats especialment per als nostres clients; ho feim amb matèries primeres que s’aconsegueixen als llocs d’origen mitjançant petites cooperatives locals.

P.- Creu que la naturopatia està a dia d’avui de moda?
R.- La naturopatia no és una moda sinó un mode de vida: basta observar que culturalment des de sempre la gent s’ha cuidat amb productes naturals. Actualment, la gent comença a obrir els ulls i no veig lògic que es faci publicitat de medicaments com si es tractàs de perfums. La naturopatia em permet continuar amb la batalla que ja duia a terme quan treballava com a comare on es vivia l’embaràs com si fos una malaltia i on s’havia medicalitzat en excés el procés de l’embaràs.

P.- Podríem dir que vostè és la versió 3.0 de la “chica Avon”?
R.- Podríem dir que sí; de la meva actual feina el que més m’agrada és poder tractar de tu a tu als clients. Aquesta feina m’ha permès poder retornar al món laboral després del creixement dels meus fills, en un moment amb què compt amb més temps lliure.

P.- Què diferencia els productes que ven dels de la competència?
R.- Es tracta de productes 100% naturals; sense gens de química i sempre frescos. A més la filosofia empresarial també afecta als envasos, la producció i al transport que són el més ecològics possible. Pel que fa a la gamma per a esportistes són energitzants, però no dopants.

P.- Què en pensa de la sentència europea que resta valor a l’homeopatia?
R.- Crec que es deu a les pressions que exerceixen les companyies farmacèutiques. A més, està més que demostrat que no hi ha millor medicina que creure en ella.

P.- Vostè, està fortament vinculada a entitats solidàries. A quines i com s’hi involucrà?
R.- Form part de Sóller Solidari de Mira què faig. M’hi vaig acostar d’una banda gràcies al meu passat com a voluntària a Somàlia i de l’altra per la convocatòria popular que es realitzà a la vall arran de la mort del petit Aylan i la crisi de la migració a l’orient de la Mediterrània. Intent participar el màxim que puc amb aquestes associacions i, de fet, vaig viatjar en la missió al camp grec d’Idomeni organitzada per Sóller Solidari.

P.- S’ha sentit mai immigrant a casa nostra?
R.- Immigrant, no, però sí estrangera: “la italiana”. Pens que la gent es fixa en excés en l’estatus social.

P.- També forma part de la directiva d’Aquàtics Sóller?
R.- Sí, en som la vicepresidenta i form part de l’equip dels Supermàsters d’aquest equip; un equip que ha anat creixent i que ja té seccions de waterpolo, natació sincronitzada, natació en aigües obertes. Tot i això del que estic més orgullosa de l’equip Estel Aquàtic que ens permeté poder celebrar el passat mes de setembre el primer partit internacional a Son Angelats de waterpolo per a discapacitats contra el Waterpolo Ability de Llombardia, equip al qual visitarem enguany per tornar-los els partit.

P.- Què té el Waterpolo que l’atreu tant?
R.- L’aigua és el meu element i el waterpolo a part de la força, representa per a mi l’esforç i la capacitat del treball en equip.

P.- Quins són els reptes de futur a què haurà de fer front Sóller?
R.- Crec que s’han de millorar i crear espais on els adolescents puguin expressar-se; igualment pens que s’ha de millorar l’atenció als nostres majors ja que ells són la nostra guia, el nostre patrimoni cultural i, en definitiva, el nostre tresor més gran; i per acabar, crec que ens hauríem d’avesar a anar més a peu i a prescindir una mica de la tirania del cotxe.

P.- Per acabar, adreci un missatge als nostres lectors de cara al 2019.
R.- Que segueixin mostrant la seva solidaritat i que siguin més conscients del tresor que és Sóller i que el cuidin. Molts d’anys a tothom!