Bernat Sánchez Escalas és un jove fornalutxenc que ha decidit dedicar el seu temps i energia a la cura del seu cos i al dels que el segueixen des del gimnàs de Son Angelats on exerceix de monitor. Apassionat pel món de l’esport des de ben jovenet, Sánchez compta en el seu haver amb un Grau Superior en Esports que li permet treballar com a monitor de gimnàs; a més, actualment es troba estudiant a distància un Grau en Nutrició. Sánchez s’inicià l’any passat en el món del culturisme natural, la qual cosa el dugué a participar en el Campionat d’Espanya del 2018 que se celebrà el passat mes d’octubre. Aquesta experiència, l’animà a continuar treballant en aquesta disciplina, de la qual ens desvetlla algunes de les seves rutines.

Pregunta.- Des de quan et dediques al món del culturisme natural i què fou el que t’hi dugué?
Resposta.- Tan sols fa un any que em dedic al món del culturisme natural, però d’ençà dels 14 anys vaig amb assiduïtat al gimnàs. Fa dos anys que treball com a monitor al gimnàs de Son Angelats i l’any passat em vaig decidir a entrar a competir en el món del culturisme natural de la mà del meu entrenador, Roberto Amorosi, que regenta un club de culturisme a Santa Ponça.

P.- Quantes hores diàries dediques al teu cos i quina és la teva rutina?
R.- Pel fet de ser monitor de gimnàs -som monitor de sala a la zona de peses- fa que sempre estigui en forma; ara bé, per a entrenaments específics de culturisme, fora de temporada sol entrenar entre tres i quatre sessions setmanals que van de l’hora a l’hora i mitja; la cosa s’incrementa quan entram en època de competició, llavors puc arribar a les cinc sessions setmanals. Són entrenaments basats en exercicis de powerlifting: aixecament de pes en tres exercicis -squat, pressbanca i pes mort-. Normalment sol entrenar tot sol a Son Angelats, però cada quatre o cinc setmanes vaig a veure l’entrenador que em controla l’evolució.

P.- Pots compaginar la pràctica d’aquest esport amb la feina?
R.- Sí; de fet, fer feina en un gimnàs fa que sempre estigui immers en la matèria. Per altra banda, el fet de cursar el Grau de Nutrició a distància també implica que em pugui organitzar millor feina, estudis i entrenaments.

P.- Quina dieta alimentària segueixes?
R.- Es tracta d’una dieta flexible, basada en una sèrie d’aliments saludables a través dels quals vaig quadrant macronutrients i quilocalories. Es tracta d’una dieta adherent on no hi ha un número preestablert de menjades sinó que ens l’anam adaptant nosaltres mateixos, sempre evitant que es produeixi sofriment. És una dieta normocalòrica amb la qual vaig aconseguir guanyar múscul i perdre greix al mateix temps. Evidentment fora alcohol.

P.- Saps què és la vigorèxia? Què en penses?
R.- Sí, la vigorèxia és l’obsessió pel gimnàs, un concepte molt lligat al món dels anabolitzants. Sobre aquest tema pens que si vols ser realment bo en alguna cosa, t’hi has d’acabar obsessionant, sempre tenint cura de la salut.

P.- Prens algun tipus de suplement vitamínic?
R.- No, de fet vaig preparar tota la passada temporada sense suplements; de fet, la federació de culturisme natural no permet l’ús de substàncies dopants. En el món del culturisme natural pots prendre proteïnes, multivitamínics i altres substàncies, però res de res de química farmacèutica que és la causant del dopatge.

P.- Us controlen el dopatge?
R.- Sí, abans de competir ens fan un doble test: un basat amb un polígraf que detecta dopatge fins a set anys enrere, i que enguany es vol ampliar fins als deu anys; i un altra, d’orina.

P.- Has participat en competicions?
R.- Sí, per primera vegada ho vaig fer el passat mes d’octubre al Campionat d’Espanya de Culturisme Natural: va ser tota una experiència!

P.- Quin és el teu repte esportiu de cara al 2019?
R.- D’una banda, superar la meva versió anterior; i de l’altra, participar al proper Campionat d’Espanya que se celebrarà el 19 d’octubre a Peguera.

P.- De què t’has hagut de privar per poder practicar aquest tipus de culturisme?
R.- Pràcticament, de res; duc una vida tranquil.la i saludable. Si un cap de setmana vull sortir, puc sortir, però no ho puc prendre per costum. Vull destacar que quan et sols preparar físicament se sol associar al patiment, però en el meu cas duc una vida saludable on no sofresc en excés. Duc una vida sana on cerc sostenibilitat i adherència en la preparació.

P.- Tenies antecedents familiars en aquest esport?
R.- No, i he de dir que quan vaig començar a practicar-lo la meva família es mostrava una mica reticent perquè passaven pena pel tema del suplements vitamínics i el dopatge, però han acabat veient que no hi ha cap problema i ho veuen bé.

P.- Practiques algun altre esport?
R.- Actualment no, però dels 4 als 19 anys vaig jugar a futbol passant per diversos equips no només de la vall sinó autonòmics: Sóller, Campus-Esport, La Salle, Penya Arrabal, Ferriolense i Port de Sóller.

P.- T’agrada que et mirin?
R.- Som de caràcter tímid però m’agrada el meu cos, treballar-lo i mostrar les fites que vaig aconseguint.

P.- Quin és el grau de perfecció d’un cos?
R.- Pel que fa al culturisme natural, els jutges segueixen i avaluen uns paràmetres de simetria, estètica i definició. M’agrada molt la frase que diu “Un ha d’estar orgullós sempre del que ha aconseguit però mai satisfet”.

P.- T’has plantejat mai com quedarà el teu cos un cop deixis el culturisme?
R.- Pens que una persona que durant tota la seva vida ha treballat els eu cos, ho continuarà fent malgrat no competesqui. No hi ha un per què abandonar els hàbits saludables.

P.- En què et fixes -prioritàriament- quan coneixes una persona?
R.- Depèn; si la conec fora de la feina no em fix excessivament en el seu cos; però si la conec al gimnàs, em fix, sobretot, en la seva forma d’entrenar.

P.- Què ha de tenir tot bon culturista?
R.- Ha de saber posar: el culturisme és il.lusió i tan sols sabent posar correctament pots crear una il.lusió en qui te mira. Òbviament, també s’ha de tenir constància i capacitat de treball.

P.- Es pot treballar qualsevol cos, o no?
R.- Ja ho crec, tan sols es tracta de tenir voluntat, constància i de fer-ho bé, per això, sempre recoman que es faci sota control professional. No hi ha cap tipus d’impediment que impossibiliti treballar el cos. Ara bé, als inicis sempre s’ha de dur a terme un període d’aprenentatge que s’anirà incrementant amb el pas del temps. Tot i això, s’ha de tenir clar que no és el mateix anar al gimnàs que anar a entrenar; i sempre convé que es planifiqui bé.

P.- T’imagines amb un altre cos?
R.- Si, amb el meu però millorat. Des de ben petit mai m’he fixat en els altres sinó que sempre he provat de millorar la meva versió dia a dia.

P.- Per acabar, creus que el cos és el reflex de l’ànima, com deien els clàssics?
R.- Sí, i tenc molt clar que per millorar físicament has d’estar bé psicològicament. S’ha de creure amb la màxima que diu “Creure per poder crear”.