Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 17 de juliol de 2019   |   15:25
 
Enquesta  
Estàs d’acord amb la reforma circulatòria que s’ha aplicat a Jeroni Estades?


No
 
Entrevista
28/06/2019 | 09:19
Tolo López:
“Molta gent em demana que torni agafar les festes”
J. Vicens

Va ser l’ànima de les festes de Sant Pere del Port de Sóller durant moltes dècades. Ara ja viu les celebracions des d’un segon pla, tot i que encara s’implica en l’organització de la tremponada que es serveix cada any el diumenge a la nit. En aquesta entrevista ens conta els records que té de la seva època al capdavant de la comissió organitzadora i dels canvis que ha esdevingut el Port i les seves festes des d’aleshores.

Pregunta.- Vostè és un històric en l’organització de les festes de Sant Pere. Quan va començar a organitzar-les?
Resposta.- N’Isidro Prats, en Joan Galindo i en Juan Ripoll les organitzaven el 1961 quan jo vaig acabar el servei militar. Els vaig ajudar fins que es cansaren. En aquell moment, juntament amb un altre grup, em vaig posar al capdavant i així començàrem.

P.- En quin moment va decidir fer una passa al costat?
R.- Vaig estar quasi cinquanta anys com a president de la comissió organitzadora. Crec que vaig durar tant perquè a la gent del Port li agradaven molt les festes que feia. En aquell moment tothom ajudava molt. Però ara, la gent no fa aportacions per finançar les festes. Jo ja havia tornat vell i, a més, cada any quan venien les festes acabava dos mesos barallat amb la meva dona.

P.- En alguna ocasió li ha passat pel cap tornar?
R.- La gent em diu: Tolo les festes que feies abans amb els germans Mingorance, en Nicolás Díaz o en Pedro León tothom les enyora. Tothom em diu: Tolo torna a les festes. Crec que si en aquella època m’hagués presentat a batle hauria sortit, perquè tothom em duia en braços. Molta gent em demana que les torni a agafar. Però jo ja no em veig amb coratge. La burocràcia que s’exigeix actualment és molt complicada.

P.- Que va suposar per vostè estar tants d’anys al capdavant?
R.- Al grup organitzador ens agradaven molt. Eren unes festes molt guapes. Treballàvem arreplegant doblers d’una banda i de l’altra. I vàrem aconseguir dur al Port grups molt bons. En aquell temps no era com ara. Els grups no eren tan cars com avui en dia.

P.- Per exemple, quins grups va dur?
R.- Vaig aconseguir dur l’Orquestra Plateria. Havien d’actuar a unes noces a Palma i la persona que em proporcionava els grups em va dir que em regalava la seva actuació. Només havia d’enviar un bus a l’hotel perquè els traslladàs fins el Port de Sóller. La gent no sabia que actuarien. Va ser una sorpresa quan pujaren a l’escenari i començaren a tocar.

P.- Va trobar relleu fàcilment al capdavant de les festes?
R.- Quan ho vaig deixar, el meu fill i un grup de companys seus s’hi varen posar al capdavant. Ho varen fer molt bé durant uns anys. Però la iniciativa va durar poc. Després ho va agafar na Tatiana Ferreira. I tanta sort, perquè si no fos per ella ara mateix no hi hauria festes al Port.

P.- Des del seu punt de vista, què li falten a les festes actualment?
R.- Principalment doblers. Ara mateix, per poder dur una orquestra o un grup que estigui bé et demanen fàcilment 6.000 o 7.000 euros. I abans, la gent col.laborava molt. Moltes vegades venien directament i et donaven alguna cosa. Actualment, molts de bars i restaurants quasi no donen res. Abans, qui més qui manco et feia una aportació de 200 o 300 pessetes. Nosaltres replegàvem dos milions amb les donacions i amb la recaptació de la taquilla.

P.- Quin ha estat el motiu de la reducció de les aportacions?
R.- No ho sé. Un temps, quan governava n’Aina de la Peña i en Guillem Bernat, l’Ajuntament ens ajudava molt. Rebíem uns 6.000 o 7.000 euros que ens servien per organitzar les festes. Un temps la gent ajudava per no pagar entrada. Però ara, com que és gratuït, ningú dona res. El bar és l’únic que ara mateix té benefici. Però he de repetir que si no fos per na Tatiana Ferreira, al Port no hi hauria festes. El que ella fa té molt de mèrit. Té dues tendes i les deixa per muntar els actes. I no mira el rellotge per anar-se’n a dormir.

P.- Quins són els seus primers records de les festes de Sant Pere?
R.- Des de petit sempre he conegut les festes del Port i he participat a moltes activitats que ara ja no es fan. Un temps anàvem a Tuent en barca, record les revetlles davant el Marisol on no es permetia que entrassin menors, les regates en barca o un partit de waterpolo amb els militars de la base que va acabar a bufetades.

P.- El Port de Sóller també va tenir la seva celebració taurina...
R.- Si, va ser durant els anys cinquanta quan es va dur un bou. A la primera línia no hi havia bars i l’animal era passejat pel carrer de la Marina. El teníem a un solar proper i en acabar se l’enduien a matar.

P.- Alguna anècdota que recordi especialment...
R.- Un any, juntament amb en Joan Galindo i n’Isidro Prats, vàrem organitzar un partit de fadrines contra casades. El camp de futbol es va quedar petit de tanta gent que va venir. Fins i tot va venir la Banda de Música de Sóller. Va ser molt divertit. Les casades no volien perdre i en alguna acció agafaren la pilota amb la mà per ficar-la dins la porteria.

P.- Quin benefici té una persona que organitza les festes?
R.- Cap. Tot són mal de caps. Puc recordar una història: Un home que em proporcionava les orquestres em regalava un grup si li feia una gran despesa. Em deia que em faria un regal valorat en 200.000 o 300.000 pessetes. Em va aconsellar que no digués que era un regal i que em quedàs aquests doblers. Però jo li vaig dir que no, que jo feia les festes per a la gent del Port, no per posar-me res dins la butxaca. Quan vaig deixar les festes hi havia més de 300.000 pessetes al banc. Ho vaig traspassar als successors, quan perfectament m’ho hauria pogut quedar. Vaig ser honrat. No m’agrada sentir la gent que diu que em quedava doblers.

P.- Creu que abans les festes populars tenien més prestigi?
R.- Abans sí, simplement pel tema econòmic. Avui en dia si no hi ha doblers no es poden fer les festes.

P.- Vostè encara participa activament organitzant la tremponada de diumenge. Com va començar aquest acte?
R.- És molt recent, ja de la nova època. Na Tatiana Ferreira em va demanar que el féssim. La meva dona no volia que tornàs entrar a les festes. Però la vaig convèncer, perquè realment només prepararíem el trempó i el repartiríem.

P.- Quants quilograms es preparen?
R.- Preparam uns quaranta quilograms de ceba, uns quaranta de tomàtiga i vint de pebre. Aprofitam les aportacions que ens fan diversos empresaris i ara, des de fa dos o tres anys, també preparam musclos.

P.- Li agradaria ser el pregoner de les festes de Sant Pere?
R.- No m’agradaria ser-ho. L’organització no m’ho ha demanat perquè ja saben que els diré que no. No vull cap tipus de protagonisme.

P.- Quin acte s’ha perdut i li agradaria recuperar?
R.- S’han de recuperar moltes coses. Però sóc conscient que els actuals organitzadors no ho poden fer tot. Fan el que poden.

P.- Com veu el Port de Sóller actualment?
R.- Ara el Port està oblidat. El batle que hem tengut fins ara s’ha oblidat totalment. Un temps amb en Guillem Bernat i n’Aina de la Penya, o la primera vegada que va governar en Simarro, sí que ens tenien en compte. Però ara no.

P.- Com a pescador retirat, quina opinió té dels canvis que ha viscut el Port durant les darreres dècades?
R.- El Port ha millorat pel que fa als serveis que ara tenim. I està molt bé. Però fa trenta anys estàvem millor que ara. Hi havia més tranquil.litat. Un podia deixar oberta la porta de casa seva, i ara això no es pot fer de cap de les maneres.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a