Dedicat a la investigació al voltant de l’obra de Ramon Llull i enamorat del món del cant i de Sóller, Joan Carles Simó (Castelló, 1963) oferirà avui a les 19.45 hores el pregó que donarà inici a les festes d’enguany de l’Alqueria del Comte. Fa trenta anys que viu al poble i el mes que ve en farà 25 que es va mudar a l’Alqueria. Entre la gent de Sóller, s’ha donat a conèixer sobretot en l’àmbit cultural i educatiu, i enguany també a través de la política. Forma part d’Aires Sollerics, és cantant al cor de cambra Studium i actualment està donant el relleu de la presidència de Pàrodos, l’Institut Balear de Teatre Clàssic, després de gairebé 25 anys de feina. Va ser president de les Joventuts Musicals de Sóller i també va participar al cor de Sóller. És llicenciat en Filologia clàssica, especialista en llatí i diplomat en Filologia catalana per la Universitat de València. Compta amb el Màster de Periodisme i Comunicació per la UIB i és doctor en Filosofia i Lletres. A més, compta amb els estudis de Cant al Conservatori de Mallorca.

Pregunta.- Es va sorprendre quan li varen dir que seria pregoner de les festes de l’Alqueria del Compte?
R.- No em vaig sorprendre gaire perquè de qualque manera sempre esperava que algun dia em tocaria. M’ho varen dir el mes de maig i els vaig dir que si entrava dins l’equip de govern no seria el pregoner. Però com que ara estam a l’oposició i sóc veïnat des de fa molt de temps sí que llegiré el pregó. Em va fer molta il·lusió perquè és agradable que la gent confiï amb jo.

P.- Pot avançar alguna cosa del pregó que donarà inici a les festes del barri?
R.- Bàsicament en aquest pregó allò que vull és agrair moltíssim a tothom en general perquè sempre m’he sentit molt bé a Sóller. Sempre m’he sentit com un solleric més i no m’hi he trobat mai com un estrany, fins i tot en els primers anys de viure-hi. Tot s’ha de dir que de tot d’una em vaig implicar en moltíssimes coses. També al pregó hi haurà una part emotiva per a mi degut a la paraula “alqueria”, ja que per a mi és molt familiar. D’allà on venc també anomenem “alqueria” a aquelles terres separades del casc urbà on s’hi troben les residències d’estiu. És emotiu perquè de qualque manera m’he traslladat d’una alqueria a una altra.

P.- Sempre ha viscut a l’Alqueria?
R.- No. Quan vaig arribar a Sóller fa trenta anys vaig viure a l’Horta els primers cinc anys. El proper mes d’octubre farà 25 anys que visc a l’Alqueria del Comte. D’això també en parlaré al pregó, ja que és un número bonic i significatiu.

P.- Vostè és molt conegut dins Sóller i forma part de molts esdeveniments culturals que es realitzen al poble. Creu que és per aquest motiu que li han concedit ser el pregoner d’enguany?
R.- Això ho podrien respondre els que m’han elegit. Jo suposo que sí i també per ser un veïnat que està implicat en moltes coses de la cultura de Sóller, a més de que sóc professor de l’institut.

P.- Com és la gent de l’Alqueria del Comte?
R.- La gent de l’Alqueria és solidària, acollidora i molt familiar. Sempre he tingut la sensació que visc immers en una gent que saps que està allà, que si els necessites, hi són. I al revés també, a casa nostra també estan les portes obertes. Aquesta és una de les coses que m’agraden molt de la barriada.

P.- Quins canvis ha pogut veure durant els 25 anys que ha viscut al barri?
R.- Aquesta és una de les coses tristes perquè canvis físics no n’hi ha hagut, quan realment n’hi hauria d’haver hagut. Hi ha problemes de brutícia, paviments i infraestructures. Per altra banda, canvis humans sí que n’hi ha hagut perquè hi ha gent que per desgràcia desapareix. Recordem Esperança Jaume, persona molt important, i Antònia Mayol, que fa poc ens va deixar.

P.- Aires Sollerics celebra enguany el seu 50 aniversari. Quina és la seva història dins l’agrupació?
R.- Per a mi el grup sempre ha estat una gran família amb la qual he viscut i compartit moltes coses. Aires Sollerics ha estat més que un típic grup folklòric, ha anat sempre més enllà i ha cercat sempre allò més profund de la cultura. No s’ha quedat estancat dins el món folklòric, sinó que sempre ha anat avançant i recercant. Sa Mostra, Can Dulce, la Federació de Música i Ball Mallorquí i les Jornades de Cultura Popular a les Illes Balears són fruits d’Aires Sollerics. El grup ha dut endavant iniciatives culturals no només a Sóller, sinó a Mallorca i fins i tot fora de l’illa. Donam un sentit molt ampli de la cultura i també estic treballant amb un llibre dels 50 anys d’Aires Sollerics.
P.- Sap quan es publicarà aquest llibre?
R.- En principi està previst que es publiqui abans que finalitzi l’any. El tenc bastant avançat, però ara la part gràfica és la més complicada. La idea és que sigui un llibre on es reflecteixi la història del grup però que també abasti la intencionalitat d’Aires Sollerics i algunes reflexions personals de membres importants.

P.- També ha aportat textos als Estudis Locals.
R.- Sí. Tot i que no he format part mai del GRES, quan he pogut he presentat comunicacions sobre diferents temes. Alguns dels temes han estat sobre la indumentària, festes de Sóller i també sobre la història de Can Dulce.

P.- Quines és la situació cultural actual de la Vall de Sóller?
R.- Crec que Sóller és un dels pobles de Mallorca que té una activitat cultural de les més riques. Té gairebé totes les activitats cobertes per grups que funcionen de manera altruista. Tradicionalment ha estat un dels sectors més oblidats de la política municipal. Se li ha donat molt poca atenció als grups i sobretot a les persones que s’hi dediquen. La cultura ha estat la parenta pobra de la política municipal. Crec que aquesta gent és mereix molt més que el que té, ja que fa un esforç molt gran per fer activitats que no cobren. A vegades es senten menyspreats amb algunes accions polítiques, no només pel que fa a qüestions econòmiques.

P.- Què es podria millorar?
R.- El problema d’espais culturals i visibilitat dels grups. Aquests haurien de veure que hi ha un recolzament i suport per part de l’administració.

P.- Per acabar, ser polític li ha tancat alguna porta?
R.- De moment, que jo sàpiga, no. Al contrari, he trobat molta amabilitat en aquest sentit.