Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 19 d'octubre de 2019   |   19:56
 
Enquesta  
Hi ha d’haver aparcaments gratuïts a la carretera de Desviació si l’Ajuntament construeix un aparcament subterrani de pagament al carrer de Cetre?


No
 
Entrevista
04/10/2019 | 09:19
Jaume Casasnovas:
“La figura dels jutges de pau és necessària i està en perill”
Cati Aina Oliver

Nascut a Sóller el 1959, Jaume Casasnovas ha estat durant 18 anys el jutge de pau de Sóller i des del 2009 és el president de l’entitat que aglutina els jutges de pau de les Illes Balears.  El 2011 les administracions estatals plantejaren eliminar la figura del jutge de pau a través d’una llei, que actualment es troba ajornada. Amb tot, ara fa un any que un tribunal de València va fer pública una sentència a la qual es reconeixia per primera vegada a Espanya el dret a percebre pensió de jubilació per a un jutge de pau. Però tot i ser una sentència inapel·lable, no crea jurisprudència. Per aquest motiu, els jutges de pau de les Balears estan preparant demandes particulars i una col·lectiva contra l’Estat, per tal que se’ls doni d’alta a la seguretat social.

Pregunta.- Quina és la situació actual dels jutges de pau?
Resposta.- Els jutjats de pau estan en perill, ja que de cada vegada es van minvant les seves competències. La situació actual dels jutjats de pau ha sofert una minvada pel que fa a les seves atribucions. El plantejament de la llei 20/2011 proposava l’eliminació de moltes de les funcions que tenien atribuïdes els jutjats de pau, com per exemple els judicis per faltes menors. Un cop les faltes passaren a ser delictes pel codi penal, els jutjats de pau ja no pogueren jutjar-les. D’aquesta manera, la seva feina ha quedat amb la responsabilitat del registre civil, la cooperació judicial amb altres jutjats i també actes de conciliació. Però això perilla perquè la llei 20/2011 preveu que es privatitzi el registre civil. Si això s’aconsegueix, els jutjats de pau desapareixeran i, amb ells, els jutges de pau. I si els jutges de pau desapareixen, hauran de crear una altra figura, perquè el jutge de pau és necessari.

P.- Quants n’hi ha a les Illes Balears?
R.- N’hi ha a tots els pobles de les Illes Balears que no siguin partits judicials. És a dir, a Palma, Inca i Manacor no n’hi ha. On no hi ha jutjats d’instrucció, hi ha jutjat de pau. A nivell estatal n’hi ha uns 7.000 i a les Illes Balears n’hi ha més de 60.

P.- Com és un jutge de pau?
R.- Es tracta d’una persona mediadora, que fa no tant de jutge, però sí és la persona o “home bo” del poble. És aquell que coneix a tothom, a qui tothom coneix i a qui la gent acudeix quan té un problema. El jutge de pau intenta resoldre molts problemes. Sol ser una figura bastant respectada. Quan la gent ve a tu perquè ets jutge de pau, és moltes vegades per demanar la teva opinió. Record que el 80 per cent dels judicis els arreglàvem abans que es fessin.
P.- De quina manera els jutges de pau restaven feina a jutjats com els de Palma, Inca o Manacor?
R.- Els jutges de pau realitzaven sentències i llevaven moltíssima feina als altres jutjats d’instrucció. Ara aquests jutjats s’encarreguen de tota la feina que feien els jutges de pau, a més de la seva, que és molta. S’ha de dir que els jutjats d’instrucció no coneixen la gent dels pobles i no poden resoldre les qüestions abans de fer els judicis. Això no passava amb els jutjats de pau perquè aquests coneixien la gent amb què tractaven i evitaven molts problemes, com ja he comentat.

P.- Els jutges de pau sempre han realitzat les mateixes funcions al llarg de la història?
R.- No. Tira a tira s’han anat retallant les funcions dels jutjats de pau. Als seus inicis tenia el poder executiu sobre uns articles del codi civil. Per exemple, en tema d’insults, bregues, pintades, ofenses o temes menors en general.

P.- Què implicaria la supressió dels jutjats de pau?
R.- La desaparició dels jutges de pau. A més, totes les persones majors que necessiten anar anualment o cada mig any al banc per presentar la Fe de Vida hauran d’anar a Palma per obtenir-la. És una qüestió de proximitat. Els jutges de pau són els primers que es veuen a la piràmide judicial. Els jutjats d’instrucció no són com els de pau, on coneixes tothom i pots parlar amb tothom. A Palma no et coneixen, i això és molt important.

P.- Què creu que passarà finalment?
R.- No han llevat la llei 20/2011, sinó que l’han anada ajornant. Nosaltres lluitem moltíssim i creim que el fet de que no s’executi aquesta llei ens dona conhort, però també ens fa por que no la llevin i la vagin ajornant. Lluitam molt perquè no desapareguin els jutjats de pau i, de fet, la nostra associació pertany a la Federació de Jutges de Pau de Madrid. Hi estam adherits i cada mes de novembre hi vaig a fer una reunió. He de dir que l’Ajuntament, amb el suport de tots els partits de Sóller, va fer un manifest sol·licitant al Ministeri de Justícia que no tanqués els jutjats de pau. I també ens han donat suport tots els estaments i tots els partits de les Illes Balears. Personalment m’he reunit amb tots els partits, excepte amb la presidenta del Govern, que no ens ha rebut.

P.- Quins són els inicis de l’Associació de Jutges de Pau de les Illes Balears?
R.- L’associació va néixer el 2009 perquè ens adonàrem que els jutges de pau de les Illes no es coneixien entre sí. A més, ens vàrem adonar de que jutge de pau t’anomenen, però no t’hi fan. Un cop has estat jutge de pau, ho seràs tota la vida perquè això es duu als gens, però no et formen per ser-ho. Als pobles grans com Sóller tenim la sort que hi ha funcionaris de justícia que t’assessoren. Però els pobles petits no tenen funcionari de justícia, sinó que tenen un funcionari de l’Ajuntament que fa tot el que pot i més, però els seus sabers a vegades no són suficients. Formant l’associació tots els jutges de pau ens coneguérem i compartírem la problemàtica que anava sorgint cada dia als jutjats. Entre nosaltres hi ha una pinya important de connexió i col·laboració.

P.- Va ser complicat el seu començament com a jutge de pau de Sóller?
R.- No, perquè els funcionaris de justícia de Sóller eren molt bons. Principalment vaig tenir el secretari Pere Mateu, que era molt savi i em va ajudar moltíssim. Això m’ha permès a mi ajudar a altra gent que ho necessitava.

P.- Hi ha persones interessades en ser jutges de pau o creu que a la llarga aquesta dedicació es perdrà per falta d’interès?
R.- Jo crec que hi seguirà havent persones interessades. El que passa és que has de ser d’una pasta especial. Jutge de pau ho ets per a tota la vida, no ho deixes de ser mai. Jo per exemple ho vaig ser perquè a l’Ajuntament no es posaven d’acord i necessitaven algú. Ja m’hi havia presentat de més jove, però sabia que no sortiria. És una cosa que em cridava l’atenció, sobretot per la sensibilitat envers els altres.

P.- Quins records li ha deixat?
R.- Molt bons. Potser pot sonar extrany, però jo seria jutge de pau tota la vida. A més, he de dir que estic molt agraït a tots els jutges de l’Associació de Jutges de Pau que m’han donat suport, estima i respecte.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a