A falta de poc més de dos mesos per complir els 23 anys, la sollerica Estela Martí ja ha treballat a Londres i París per a dissenyadors i marques de moda reconeguts de manera internacional. En només un any ha aconseguit una sorprenent experiència professional dins el món de la moda i l’estilisme, que l’ha dut als darreres d’importants desfilades de moda de Londres, París i Barcelona.  A més, la jove és finalista del certamen Art Jove 2019 amb la col·lecció “XXI”. El proper dia 18 es durà a terme la final, on es farà la desfilada de les col·leccions dels finalistes i on es sabran els guanyadors. Compta amb la carrera de Disseny de Moda i estudis de Modelisme i aquesta setmana ha començat la seva segona carrera universitària: Història de l’Art a distància. Uns estudis que podrà combinar amb la seva feina, que implica viatjar molt sovint. Actualment està treballant per Netflix a l’equip de vestuari del rodatge de la sèrie “White Lines”, que s’està rodant a Mallorca. Tot i tenir molta feina, la sollerica aprofita el seu temps lliure per fer esport, llegir i quedar amb els amics.

Pregunta.- Quins estudis té?
Resposta.- Un cop vaig acabar Batxillerat, vaig fer estudis de Disseny a l’Escola de Disseny de Palma, a l’EASDIB. Vaig estudiar Disseny de Moda i després vaig fer un any d’Erasmus a Bèlgica, on també vaig estudiar Moda i Modelisme al Haute École Francisco Ferrer. Quan vaig acabar-ho vaig fer un curs d’Estilisme a la universitat Central Saint Martins de Londres. Després, el mes de setembre de l’any passat vaig començar un màster en moda de luxe a una escola de París, que acab aquest mes d’octubre. A més, dilluns vaig començar la carrera d’Història de l’Art a distància a la UNED.

P.- On ha fet feina?
R.- He fet feina per moltes marques a París d’estilista. Han estat marques que eren el meu referent dins la moda, entre les que destaquen Jacquemus, Burberry. També he fet d’estilista a Londres per Alexa Chung. Com a comercial he treballat per Heron Preston i la darrera feina que he fet a París ha estat per Alexandre Vauthier, que és una marca d’alta costura. Paral·lelament a això a Mallorca vaig fent sessions de fotografies com estilista. El mes d’octubre s’ha publicat una sessió de fotos que vàrem fer per Cosmopolitan de Rússia. A més, durant octubre estic fent feina per Netflix a l’equip de vestuari per la sèrie “White Lines”, dels productors de “La casa de papel”. També he fet feina darrere passarel·les de moda, durant la London Fashion Week, París Fashion Week, Barcelona Bridal Fashion Week i a la 080 Barcelona Fashion.
P.- En quant temps ha aconseguit aquest sorprenent recorregut laboral?
R.- Tot ha estat en un any. Dia 4 de setembre de l’any passat va ser la meva primera feina. Això m’ha permès tenir contractes interns dins cada marca i em van telefonant periòdicament.

P.- Ha hagut de dir “no” a alguna feina?
R.- Sí. Durant les “fashion weeks” surten contactes amb moltíssimes marques. Al principi volia dir sí a tothom, però ara he de mirar allò que em poden aportar. Crec que el més important ara que estic començant és ser polivalent, fer feina de diverses coses i no ofuscar-me en un estil de moda urbana o “sportwear”. Tot i que aquest estil sigui el que més m’agrada, està bé aprendre d’altres coses. L’alta costura em pot ensenyar a ser més perfeccionista.

P.- Compta amb algun reconeixement?
R.- Vaig ser finalista a la Mallorca Design Day d’enguany amb la meva col·lecció “XXI”. Aquesta col·lecció és la del meu projecte de final de carrera. També sóc finalista al certamen Art Jove de Disseny de Moda amb la mateixa col·lecció. Estic contenta de poder-li treure el suc d’aquesta manera perquè va ser una col·laboració que vaig fer amb el centre de rehabilitació de drogodependència del Projecte Home i amb el seu alberg i centre de dia Sa Placeta, que és el centre on tracten els consumidors en actiu. Dia 18 hi ha la passarel·la final del certamen Art Jove, on desfilaré amb la meva col·lecció “XXI” i es coneixerà la col·lecció guanyadora.

P.- En què consisteix la seva col·lecció “XXI”?
R.- És una col·lecció de vuit “outfits” tant per home com per dona que tracta les substàncies additives, com el tabac, l’alcohol, tranquil·litzants, cànnabis, èxtasis, cocaïna, LSD i heroïna. Cada conjunt replega a través dels estampats, textures, colors i formes les conseqüències físiques de cada droga. Per exemple, el conjunt del tabac replega els colors relacionats amb el tabac i té un arc davall el pit que fa referència a les malalties pulmonars que pot ocasionar. Vaig poder estar en contacte amb persones que s’estaven rehabilitant i em van explicar quines sensacions tenien quan estaven prenent droga. També vaig fer qüestionaris online on em podien dir, per exemple, amb quin color relacionaven cada droga. És una col·lecció que m’ha dut molta feina, on també m’ha ajudat molta gent. Crec que reflexa bastant la meva manera de ser.

P.- Amb quin objectiu va estudiar Disseny de Moda?
R.- Jo vaig fer la carrera de Disseny de Moda no per ser dissenyadora. Mai ha estat del meu interès ser dissenyadora ni crear la meva marca. A mi m’agrada més la part d’estilisme, sessions de fotografies i desfilades de moda. També m’interessa la part de màrqueting, ja que faig feina dins els “showrooms” com a comercial.

P.- Qui són els seus referents dins el món del disseny i de la moda?
R.- Demna Gvasalia, el director artístic de Balenciaga, i Raf Simons. Els dos són belgues i els dos han estudiat a una de les escoles on hagués somiat estudiar jo.

P.- Ha tingut experiències desagradables dins el món de la moda?
R.- Zara em va robar el disseny d’un “outfit” de la meva col·lecció “XXI”. Quan vaig acabar la carrera vaig enviar el meu portafolis a Inditex amb la finalitat de trobar un lloc de feina. Uns quants mesos després vaig veure que a la seva web tenien un vestit molt semblant al meu, bàsicament igual. El problema del món de la moda és que res té copyright perquè canvies el to d’un color i ja canvia. No vaig rebre cap resposta per part d’Inditex. La moda ràpida o “fast fashion” funciona lucrant-se a costa de dissenyadors joves. És normal que es tracti d’una empresa multimilionària perquè es lucra a base de copiar els dissenys de l’Instagram de joves dissenyadors. No es pot fer res davant això.

P.- Per acabar, aquesta professió té estereotips?
R.- Hi ha moltíssims estereotips de pes i bellesa. Tot i això, la idea de la “model perfecte” ha canviat amb els anys. Ara aquella diferent o que té un defecte és la més cercada. Estic contenta que s’hagi fet aquest canvi.