Nascut a Sóller el 1968, el pintor Miquel Bernat Busquets va participar ahir a una exposició col·lectiva titulada “Mostra de tardor”, que romandrà oberta fins el proper 15 de novembre a la Galeria Artmallorca.
Fa cinc anys que va obrir la seva galeria Artsoller al públic, situada al carrer de Sa Lluna. Abans, l’emprava d’estudi particular. Es tracta d’un local on s’hi pot trobar pintures seves i escultures d’altres artistes.

El pintor va anar a classes a l’escola de l’artista mallorquí Joan Vich Turgores, a Palma, així com a la del pintor Xim Torrens Lladó. Sempre ha hagut de compaginar la seva dedicació a l’art amb altres feines. Fa treballar al diari Última Hora d’infògraf, realitza ròtols artesanals d’estil “vintage”, així com encàrrecs i retrats, entre altres.
Miquel Bernat considera la disponibilitat com a clau per a dur a terme la seva feina. Durant el temps lliure, li agrada molt anar al cinema, d’on en diverses ocasions s’ha inspirat a l’hora de crear pintures. A més, li agrada anar a córrer per la muntanya.

Pregunta.- Des de quan es dedica a l’art?
Resposta.- Des de petit m’ha agradat la pintura. Podria dir-se que des de que estudiava al Sagrats Cors. El meu pare també pintava quan jo era petit i a la meva mare també li agradava. Tot i això, una persona que també em va influenciar molt va ser la professora Magdalena Nicolau. Ella em va animar a pintar. Era l’únic bo que feia allà d’alt perquè la resta no m’interessava gaire.

P.- D’on li ve aquesta passió?
R.- A banda de l’escola, he de dir que el cinema m’inspira molt. Sóc molt cinèfil i relaciono molt el cinema amb l’art. De fet, fa poc he venut uns quadres de Batman i Joker a una galeria de Berlín. Pel·lícules com Blade Runner m’han marcat molt.

P.- Ha obtingut algun reconeixement per la seva obra?
R.- El 1997 vaig fer el primer premi del concurs de cartells de la Mostra Folklòrica de Sóller, el 1998 vaig quedar finalista al premi Ciutat de Palma i el mateix any vaig guanyar el segon premi d’Art Jove de la categoria de pintura.

P.- On ha realitzat exposicions?
R.- Als anys 90 vaig exposar a la Galeria Maran i a la Galeria Ernest, a Sóller. El 1997 vaig fer una exposició individual a la Galeria Bears de Palma i el 1999 vaig participar a una exposició col·lectiva a Itàlia, a l’Arte Loretto Noventanove. Un any després, vaig exposar a l’Art Expo Jove de Barcelona. De llavors ençà he exposat tant col·leccions individuals com col·lectives a Palma i Sóller, durant la Nit de l’Art i també al Museu Modernista de Can Prunera. Amb tot, sempre tenc la galeria oberta al públic.

P.- Acaba d’inaugurar una nova exposició. En què consisteix?
R.- Ahir vespre vàrem inaugurar a la galeria Artmallorca una exposició col·lectiva que romandrà oberta fins el 15 de novembre. Som set artistes, Alexandra Florez, Andrei Shchurok, Francisca Alba, Francisco Iserd, Miriam Art, Stuart, Victor Santos i jo mateix. La temàtica és “Mostra de tardor”, a la qual hi particip amb tres quadres. Un d’ells és una recreació d’un quadre de Johannes Vermeer de 1665 titulat “La jove de la perla”. Es tracta de realisme espontani, un quadre figuratiu. Els altres dos quadres són notes abstractes sobre la tardor.

P.- Què es pot trobar a la seva galeria d’art Artsoller, situada al carrer de Sa Lluna?
R.- S’hi pot trobar art fet a Mallorca i fet a Sóller principalment. També joies artesanes fetes a l’illa, la meva pintura, ceràmiques d’Estel Nou, escultures de Tòfol Colom i casetes rústiques.

P.- Per què ha introduït joies a la seva galeria?
R.- He de dir que les dones són més sensibles a l’art. Per aquest motiu també tenc joies a la galeria. És una manera de diversificar una mica el contingut i no centrar-me només en la pintura. Hi ha una sèrie d’elements que contrasten i es combinen i a la vegada no n’hi ha cap que faci ombra a un altre.

P.- Quines tècniques són les que més empra?
R.- Acrílica i oli.

P.- Quins artistes l’inspiren a l’hora de realitzar una obra?
R.- M’he inspirat molt en Pablo Picasso. També m’agrada l’escola americana, el Realisme i els pintors nord-americans John Singer Sargent i Edward Hopper.

P.- Com descriu el seu estil?
R.- El meu estil és realista, però aquest realisme es situa entre el clàssic i l’espontani.

P.- Li ha costat aconseguir un estil propi?
R.- Sí, perquè realment un artista sempre està en plena metamorfosi. No hi ha res fixe. Com artista no t’has d’aïllar. Has d’investigar una mica les tendències que hi pugui haver per estar al dia. És com el llenguatge. Si marques un número però a l’altre banda no contesten, no funciona la comunicació. Es tracta d’actualitzar-se.

P.- S’ha hagut d’adaptar als gusts del públic?
R.- En aquest sentit, per exemple, no sempre puc fer pintura conceptual. He de fer també pintura comercial.

P.- Com és la pintura comercial?
R.- Aquesta consisteix, per exemple, en fer petits quadres del tramvia, de taronges o llimones. Artesania en petit format.

P.- Què és l’art per a vostè?
R.- Un estil de vida i un llenguatge. És una manera de comunicar-se i transmetre. El dia que ja no hi sigui, la idea és deixar alguna cosa. En el meu cas, en comptes de fills, deixaré quadres.

P.- És difícil viure de l’art?
R.- Sí, molt difícil avui en dia. Abans de de la crisi no ho era tant, fa 20 anys era més fàcil. Has de tenir altres entrades de doblers. En el meu cas, a la galeria també hi tenc altres productes. La meva tenda és de capritxos, no de productes bàsics i per això també és complicat.

P.- Quin és el perfil dels seus clients?
R.- Mallorquins i estrangers a partir de 35 o 40 anys. Les dones tenen més sensibilitat a l’art i per això tenc productes més enfocats a elles, com les joies.

P.- Té projectes de futur?
R.- Sí. Tenc en ment obrir una escola de pintura a Sóller. Encara estic cercant la ubicació, ja que a la meva galeria no hi ha lloc.

P.- Què diria a totes aquelles persones que es volen dedicar a l’art?
R.- Que han de ser realistes i perseverants, ja que això són anys. No és fàcil. L’art s’aprèn de manera instintiva, no mirant el mòbil ni mirant tutorials de YouTube. Un artista pot ser autodidacta, però lo seu és anar a una escola i que et formin.