Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 19 d'abril de 2024   |   11:04
 
Enquesta  
Veus bé que els forans paguin 2 euros per tenir la polsera de públic?


Haurien de pagar més
No, tots hem de ser iguals
 
Entrevista
31/01/2020 | 09:07
Shirley Roberts:
“La majoria dels britànics de Sóller no volia Brexit”
C.O.

Shirley Roberts és una britànica enamorada de Sóller. L’any 2003 es va mudar al poble, on hi viu amb la seva filla, el seu gendre i tres nétes. És creadora, juntament amb Tracey Ivell, de la pàgina web de “SollerWeb”, llegida per milers de persones. Es tracta d’un recurs online i dirigit a persones de parla anglesa on publiquen molta informació actualitzada sobre els diferents esdeveniments ocorreguts al poble. “Volíem donar a tots l’oportunitat de veure aquesta zona fantàstica, bella, diversa, peculiar i fascinant”, destaca. La carrera professional de Roberts a Londres la va dur a la redacció del diari “Times” com a periodista i també va ser directora general durant quinze anys d’un hotel de la gran ciutat. Va iniciar un negoci especialitzat en contractació immobiliària i, a més, va tenir una llarga carrera a la magistratura, als jutjats d’adults i familiars. Actualment és redactora al “Majorca Daily Bulletin”, actualitza diàriament pàgines web com “SollerWeb” i “Humans of Mallorca”, participa a ràdios locals i celebra cerimònies de casament durant l’estiu. El seu temps lliure l’aprofita per cantar a una coral, caminar, anar al Teatre Principal de Palma a gaudir de l’òpera i també li agrada el flamenc.

Pregunta.- La setmana passada la vicecònsol del Regne Unit a les Balears, Lucy Gorman, va venir a Sóller per parlar sobre el Brexit. Quines conclusions van poder extreure els assistents?
Resposta.- Totes les persones que varen assistir tenien les seves preguntes personals i tot i que la vicecònsol va ser molt bona en l’explicació, no va poder donar una resposta a les seixanta persones que hi havia. Vàrem aprendre coses que no sabíem sobre la targeta sanitària i la seva validesa al Regne Unit per aquelles persones que resideixen a Espanya però són britàniques. També coneguérem que els residents podríem emprar el permís de conduir espanyol al Regne Unit.

P.- I què passa amb aquelles persones britàniques que resideixen de manera semipermanent a Sóller?
R.- Els assistents es dividien en dos. Hi havia gent com jo, que ha estat aquí durant molt de temps i viuen aquí sempre. I també moltes altres persones que tenen una casa tant al Regne Unit com aquí. Per tant, les normes són diferents depenent si ets o no resident. Les persones que viuen aquí de manera semipermanent, a les quals anomenam en anglès “swallows” o orenetes en català, tenen més problemes que aquelles que són residents i tenen tots els seus papers i documents en ordre. Aquests problemes sobretot són sobre els imposts.

P.- I pel que fa a la seva estància màxima?
R.- Si un britànic decideix que no vol ser resident a Espanya i té una casa aquí, en el futur les normes diran que no podrà passar aquí més de noranta dies. És a dir, en haver passat aquest temps haurà de partir del país. Però haurà d’estar a fora durant altres noranta dies, no bastarà amb dues setmanes, per exemple. Per tant, durant l’any només podrà venir a la seva casa de Sóller durant dos períodes separats de tres mesos.

P.- Varen quedar contents amb les explicacions que va donar la vicecònsol?
R.- La gent no va quedar del tot satisfeta perquè varen rebre informació que no volien sentir. La raó principal és perquè encara hi ha moltes coses que el govern britànic ha de decidir. La setmana que ve sortim de la Unió Europea, però hi haurà un any de transició on es decidiran moltes qüestions.

P.- Hi va haver algun problema destacat?
R.- Un dels problemes que hi va haver és que algunes persones havien demanat informació a altres llocs i va resultar contradictòria amb les explicacions de la vicecònsol. Amb tot, cal destacar que Lucy Gorman va fer una xerrada d’una hora i després ella i la seva assistent quedaren a les Escolàpies, on moltes persones pogueren fer preguntes. La gent, en aquest sentit, va quedar contenta d’haver tingut l’oportunitat de demanar es seves preocupacions a algú que realment coneix el tema.

P.- La sortida del Regne Unit de la Unió Europea preocupa als britànics residents a la Vall?
R.- No a persones com jo, residents registrats que tenen tots els seus papers en odre i viuen aquí a llarg termini. Però la resta de britànics s’han d’afanyar en posar els seus documents al dia. Tothom s’haurà de registrar, encara que es tracti de britànics molt rics.

P.- Quin va ser el missatge de l’ambaixador britànic a Espanya, Hugh Elliot?
R.- Que tot anirà bé i els drets seran protegits per als britànics que es troben a Espanya, sempre que estiguin registrats. A Sóller hi ha 385 britànics registrats, però estam convençuts que n’hi ha molts més.

P.- Els britànics que es troben a Sóller volien Brexit?
R.- La majoria dels britànics que conec de Sóller no volia Brexit. Conec molt poques persones que estiguessin a favor. Les persones que vénen aquí es consideren europees. Si una persona creu que el Regne Unit és l’únic lloc del món, quedarà allà i no vendrà aquí. Crec que tots estam decebuts amb el Brexit, però a la democràcia, si això és el que la majoria vol, ho haurem de fer funcionar.

P.- Quins requisits necessita una persona britànica per convertir-se en resident?
R.- Depèn de l’edat de la persona, però si per exemple es tracta d’una persona de mitjana edat, un dels requisits demanats per l’autoritat és que tengui suficients doblers al compte bancari per poder començar una vida aquí. No pots venir amb menys de 8.000 o 12.000 euros al banc. També has de tenir assegurança mèdica i posar altres papers en ordre, com l’empadronament i documents relacionats amb els imposts.

P.- Hi haurà més xerrades sobre el Brexit a Sóller?
R.- Sí. La vicecònsol en tornarà a organitzar pròximament en horari de capvespre.

P.- Personalment, enyora viure a Londres?
R.- M’encanta Londres i el seu teatre. Hi tenc molts amics i família. De fet, la meva néta major és allà estudiant Periodisme. Jo visit Londres entre tres i quatre vegades a l’any durant una setmana i em dona allò que vull. Després, torn a casa.

P.- Es considera sollerica?
R.- Sí, tot i que no sóc molt bona amb l’idioma.

P.- Per acabar, quines paraules voldria dirigir a tots els sollerics i solleriques?
R.- Gràcies per la meva vida aquí. Consider Sóller el meu lloc de l’univers.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a