Miquel Quetglas (Palma, 1959) és des del passat mes de juny responsable del reforç de la seguretat turística de Palma. A més, és coordinador tècnic del voluntariat de Protecció Civil i el major responsable de la Policia de Barri de Palma. Va ser durant 18 any cap de la Policia Local de Sóller fins que el juliol del 2011 va ocupar el càrrec d’inspector cap de l’Arenal. Durant pràcticament tota la seva vida, el “solleric d’adopció”, com s’anomena a sí mateix, ha anat adquirint coneixement a través dels estudis. És llicenciat en Dret, Ciències Polítiques i Administració, és criminòleg i també ha cursat un màster en Direcció Operativa en Emergències, un en Prevenció i Anàlisi del Crim i un altre en Administració Pública. El passat 29 de novembre va defensar la seva tesi doctoral a la Universitat de les Illes Balears (UIB), per la qual va obtenir la puntuació Cum Laude. Un estudi que investiga la percepció de la seguretat que té el turisme sènior de la Platja de Palma, així com la percepció de la població resident.

Pregunta.- Quines són les principals conclusions de la seva tesi doctoral?
Resposta.- Que a Platja de Palma s’han de satisfer més les demandes dels ciutadans. Els veïnats estan cremats perquè els estrangers els creen inseguretat. Hem demostrat i corroborat, així com diuen altres teories, que la gent major i les dones tenen una major sensació a percebre la por. Però la inseguretat no es troba en la delinqüència, sinó als renous, a la gent d’altres països i la massificació dels turistes, entre altres.

P.- Què provoca més inseguretat, segons la seva tesi?
R.- Allò que provoca més inseguretat són els trilers. Però també hi ha els problemes de l’excés d’ocupació, els renous, la presència de massa venedors ambulants que vénen d’altres indrets, carteristes, locals de prostitució, etcètera. A la part de l’Arenal hi ha un percentatge elevat de persones residents que són estrangeres i sobretot que no són europees. Això xoca amb els residents d’aquí, però no és que siguin racistes, així com s’explica a investigacions.

P.- Què el va dur a elegir aquest tema per a la seva tesi?
R.- Quan vaig accedir al càrrec d’inspector cap de l’Arenal no vaig trobar cap norma específica que abordés el problema de l'incivisme. Llavors, vàrem treballar amb l’Ajuntament per fer una norma per regular-lo. Es va treure una ordenança el 2014 amb els aspectes específics que tenien Palma i Platja de Palma, però el 2016 es va derogar. Per tant, vàrem haver de tornar a les antigues ordenances. Vàrem recuperar un programa de prevenció situacional de la Policia Local de Palma que prevenia als turistes de robatoris. El sector més vulnerable que hi ha a Platja de Palma teòricament és el turisme sènior, que és aquell de l’Imserso. Se’ls explicava a través d’un policia turístic com treure doblers correctament, com dur les bosses de mà, no jugar a jocs de carrer amb trilers, no comprar a venedors ambulants, etcètera. Vàrem decidir mesurar l’impacte d’aquesta feina i aquí va començar la meva tesi.

P.- Quina va ser la metodologia de l’estudi?
R.- La tesi es compon de tres parts. Una part tracta la història social i demogràfica. S’explica l’evolució de l’Arenal, el seu entorn urbà i la seva planta hotelera. I també es parla sobre la història de l’incivisme. De fet, allò que passa ara a l’Arenal passava també al 1915. També hi havia venda ambulant, per exemple. No és una tesi només d’investigació específica d’allò que pensa la gent. La història social permet justificar els resultats de les enquestes. Com va dir un dels membres del tribunal, són tres tesis en una. Vaig fer enquestes anònimes als turistes sènior que assistien a les xerrades sobre seguretat impartides per la Policia Local i també vaig fer enquestes al carrer, als residents.

P.- Quant temps li ha duit?
R.- Exactament quatre anys des de que em vaig matricular fins que la vaig presentar. L’he feta a temps parcial. Es tracta d’un tema que conec i la meva formació en criminologia, polítiques públiques, riscos i dret m’ha permès endinsar-me més dins el camp. A més, he tingut un coneixement oral de tot i he conegut moltes anècdotes. Els investigadors darrerament s’obliden de les fonts de carrer, però jo les he agafat, juntament amb allò que he trobat escrit.

P.- Ha obtingut una puntuació Cum Laude, la qual cosa implica que ha aconseguit la màxima qualificació. Es sent orgullós?
R.- Sí. I, a més, he d’agrair la col·laboració de tota la gent de l’Arenal que ha parlat amb jo. He establert unes relacions personals amb tothom, des del jubilat fins al director de l’hotel de cinc estrelles. El nostre equip ha intentat tenir unes relacions entre la societat que viu allà els 365 dies de l’any amb la seguretat de la Policia de Barri i la indústria hotelera, que és un del pes fonamentals de les Illes Balears.

P.- I què n’opina la seva família?
R.- La meva família sempre m’ha donat suport i m’han ajudat moltíssim. Jo he fet la tesi doctoral amb un suport i sacrifici personal per part de la meva dona i també dels meus fills, que m’han comprès. L’altre dia em demanaren com és que he estudiat tant. És perquè no m’agrada mirar el televisor. Durant el dia estic amb la família, però després no em poso a mirar res, sinó que vaig a fer hores de feina a l’habitació. O bé a vegades em despert molt prest i en faig. A més, en comptes de llegir segons quines novel·les, llegeixo llibres que em recreïn.

P.- Per què va decidir en un primer moment fer una tesi doctoral?
R.- Possiblement en honor al meu pare i la meva mare. De fet, al pròleg faig referència a ells dos i a la meva família. Sóc d’una família molt humil. Els meus pares varen fer un gran sacrifici per pagar-me els estudis fins COU. De fet, també em vaig posar a fer feina per ajudar-los. Després vaig entrar dins la policia, em vaig casar i des de llavors no he deixat d’estudiar. La tesi doctoral també ha estat una manera de demostrar als meus fills, a la joventut i als majors que en tot moment has de seguir estudiant i t’has de sentir viu. Ha servit d’exemple de que si vols alguna cosa t’has de sacrificar. En aquesta vida has de cultivar allò que t’agrada.

P.- Una de les mesures que proposa és elaborar un document tècnic de seguretat. Quines haurien de ser les seves característiques?
R.- S’haurien d’agafar totes les administracions implicades i les institucions responsables per una banda i, per altra, agafar la restauració, els hotelers, els llocs d’oci i els petits comerços que duen sobretot estrangers. Consistiria en explicar-los que tendran inspeccions i considerar els horaris de tancament, per exemple. També consistiria en analitzar com estan els habitatges que es lloguen a la gent que ve a fer una temporada d’il·legal, com són els venedors ambulants que viuen a la zona. També es pot fer un pla d’embelliment general de les façanes.