Xiuzhen Luo (Guangzhou, 1967) és una veïnada més del poble de Sóller. Després d’arribar a Espanya al 2004, va establir la seva residència a Palma al 2005. Va fer feina durant anys a diferents tendes de Ciutat fins que va conèixer al seu home solleric, amb qui va venir a viure al poble l’any 2011. Ja fa més de dos anys que el matrimoni va obrir el seu darrer negoci, el Bazar La Huerta, situat al Carreró d’En Figa.  Luo tenia planejat viatjar el passat 30 de gener a la Xina per celebrar l’any nou xinès amb la seva família. Però la situació d’alarma envers el coronavirus va fer que decidís quedar-se a Sóller i posposar el viatge a un altre moment en què tot estigui més controlat. Amb tot, està tranquil·la, ja que la seva mare i les seves filles viuen a un poble allunyat del focus de l’epidèmia. Tot i que es tracta d’un problema global, Luo assegura que la gent i també els mitjans de comunicació han estat “massa alarmistes”.

Pregunta.- Per què va venir a Espanya?
Resposta.- Per trobar una vida millor. Estava casada a la Xina, però em vaig divorciar després d'uns anys. Em vaig traslladar a Espanya quan ja estava separada del meu exmarit. D'aquesta manera, vaig tenir menys problemes per venir.

P.- Què va ser el primer que va fer quan va arribar a Espanya?
R.- Primer vaig estar a Girona. Allà hi vaig estar un any i al 2005 vaig venir a Palma per posar tota la meva reglamentació al dia i perquè hi havia més oportunitats per fer feina. Per tant, pràcticament tots els anys que he viscut a Espanya els he passat a Mallorca.

P.- On ha fet feina?
R.- Quan vaig arribar a Mallorca, vaig estar fent feina a diferents tendes de Palma. Al 2007, vaig obrir el meu propi comerç al carrer Gaspar Bennàsar. Anys més tard, al 2011, em vaig mudar a Sóller. El basar que tenc a Sóller el vàrem inaugurar fa dos anys. Abans d’aquest basar en vàrem obrir un altre més petit, però degut a l’alta demanda decidírem obrir aquest més gros.

P.- On viu la seva família?
R.- La meitat la tenc aquí. Allà, al poble on vaig néixer, hi ha una de les meves dues filles. La meva mare vivia amb jo a Palma, però fa un any que viu a la Xina. Ella vol tornar cap aquí, però jo no ho vull perquè té 92 anys. És molt major i viatjar tant fa que arribi a ser un problema per a ella.

P.- La seva família viatja sovint a la Xina?
R.- La família que tenc aquí, els meus germans i cunyades, tenen vacances una vegada a l’any i viatgen a la Xina. Però jo fa tres anys que no he viatjat al meu poble.

P.- El coronavirus ha afectat la manera de viure de la seva família?
R.- Allà on estan no hi ha problemes. Al poble viuen en unes condicions satisfactòries. L’únic canvi ha estat la instal·lació de controls a les sortides dels nuclis urbans. Els cossos de seguretat et demanen on vas i exigeixen que mostris la teva identificació. Si no, pots tenir problemes a l’hora d’entrar o sortir de les ciutats o els pobles.
P.- Com pot anar a fer la compra la seva família que resideix a la Xina?
R.- La policia està a les fronteres i regulen els mercaders. Tots els distribuïdors alimentaris han de tenir permisos per entrar menjar. Dins els pobles, hi ha oferta per a que els habitants puguin comprar.

P.- Què han de fer els habitants del poble per sortir?
R.- Si vols sortir d’on vius, les autoritats et demanen a on vas i per què vols sortir. Has de dur sempre mascareta i només tens una hora per tornar. A més, si no has fet el que has dit fora del poble, com per exemple comprar, no et deixen entrar.

P.- Troba a faltar la seva família?
R.- Sí, però estan bé. Xerro cada dia amb ells gràcies al mòbil i em conten què han fet. És cert que la situació que tenen allà és més restrictiva ara. Estan a un poble i, per tant, estan enfora de les grans ciutats, que és on hi podria haver més possibilitat de contagi.

P.- Ha hagut de canviar alguns plans degut al coronavirus?
R.- Sí. Jo tenia un vol per anar a la Xina el dia 30 de gener i gaudir de l’any nou amb la meva família. Però vaig haver de cancel·lar el bitllet de l’avió pel coronavirus. Al meu poble s’hi està bé, però hi ha una situació molt confusa. En general, crec que s’ha creat massa alarma.

P.- Creu que el coronavirus ha incrementat el racisme?
R.- No sé si qualificar-ho com racista, però la gent té molta por. Realment, no n’hauria de tenir tanta. Hi ha molts de controls que eviten que el virus s’escampi. Per sort, la gent d’aquí és comprensiva i pens que la majoria no ha tengut comportaments racistes.

P.- Quan tornarà a la Xina a visitar la seva família?
R.- Esper que sigui d’aquí poc. Quan tot el que està passant s’arregli. És igual si són mesos o anys. Jo sé que la meva família està bé. Per aquest motiu no tenc pressa.

P.- Creu que el tractament de la informació relacionada amb el coronavirus que han fet els mitjans de comunicació ha estat adequat?
R.- A vegades, s’ha exagerat. La gent ha estat massa alarmista. Crec que hi ha altres malalties perilloses, com la grip, la qual deixa també molts morts. A poc a poc, s’està normalitzant la situació, però queda feina per fer.

P.- Per què varen començar a fer feina a Sóller?
R.- Vàrem decidir obrir un negoci aquí per emprar millor el temps i poder dedicar-nos més al negoci. Quan tenia el basar a Palma m’havia d’aixecar molt prest i anar fins allà cada dia. Per això, vàrem apostar per obrir una tenda a Sóller.

P.- Era la primera vegada que obria un basar al poble?
R.- Vàrem obrir-ne un de petit també a l’Horta. Però se’ns va quedar massa petit per la demanda i vàrem obrir el basar que regentam ara fa dos anys al Carreró d’En Figa.

P.- Què diria als sollerics i solleriques en nom de la comunitat xinesa?
R.- Diria que no han de tenir por a visitar negocis xinesos. No han de desconfiar de les mesures de seguretat.

P.- La majoria dels xinesos que viuen aquí viatgen sovint a la Xina?
R- Molts no hem viatjat a la Xina darrerament i hi ha molts de controls per a que no passi el coronavirus. De fet, no conec ningú que hi hagi anat els passats mesos.

P.- Quin tracte rep per part dels sollerics?
R.- Amb tot el que està passant, hem de reconèixer que els sollerics ens continuen tractant molt bé. Pens que hi ha un poc de marginació a Palma, però aquí es porten molt bé. Els veïns segueixen comprant al basar, tant com abans de l’esclat del coronavirus. Som com una tenda de barri.