El biòleg marí Toni Frau (Sóller, 1976) parla sobre la situació de la seva professió a les Illes Balears i sobre els reptes als quals actualment han de fer front les espècies marines. La falta de protecció, la contaminació, els fondejos, l’aparició d’espècies invasores, el canvi climàtic, els microplàstics i el desconeixement per part de les persones són alguns dels factors que més afecten els recursos marins. Destaca que l’administració ha d’assumir la tasca de donar a conèixer el valor dels recursos marins: “En aquest sentit, hi ha molta feina a fer”. Actualment es dedica al negoci familiar: embotits La Luna.

Pregunta.- Quina és la situació actual dels biòlegs marins a les Illes Balears?
Resposta.- Des del punt de vista laboral no és bona. A les Illes Balears hi ha sobretot dos instituts de recerca on es pot exercir la professió. Tot i això, aquests dos instituts no poden donar feina a tots els biòlegs marins que hi ha. És per aquest motiu que hi ha molts professionals que no es poden dedicar a allò que han estudiat i han d’exercir altres oficis.

P.- És el seu cas?
R.- Sí i no. Jo feia feina a la Conselleria, a Recursos Marins. Però durant la crisi econòmica del 2008 i 2009 es va fer una reestructuració del personal. En aquell moment es va considerar que les reserves marines no eren prioritàries i pràcticament totes les persones que formàvem l’equip de gestió de reserves quedàrem al carrer. Alguns dels meus companys muntaren empreses d’assessorament mediambientals i d’altres, com jo, tingueren l’ocasió de poder fer feina a una empresa familiar.

P.- Quan va començar a tenir interès per la biologia marina i per què va ser?
R.- El meu interès per la mar va començar de petit passejant amb una canyeta de pescar damunt un moll del Port de Sóller. Jo tindria uns 7 o 9 anys. Sempre em va agradar molt la mar. Més endavant, de més gran, quan estudiava el Batxillerat, ja tenia clar que em volia especialitzar en el camp de la biologia marina.

P.- Com és ser biòleg marí?
R.- He de dir que es tracta d’una professió purament vocacional. Per una banda és molt agraïda perquè és realitza en un entorn molt atractiu, sobretot a l’estiu, on les persones a les que ens agrada la mar ens hi trobam molt bé. Però a la vegada és una feina que decep molt perquè te n’adones que la mar està molt malament i no se li dona l’atenció que se li hauria de dispensar.

P.- Què l’inspira o el motiva actualment al voltant de la biologia marina?
R.- Allò que més m’interessa dins la biologia marina és la ictiologia. És la branca que estudia els peixos, una branca de la zoologia dedicada al seu estudi.

P.- Per quin motiu troba més interessants els peixos?
R.- De petit m’agradava molt pescar i ja em coneixia els noms dels peixos. També m’agradava anar a veure al moll les barques quan es descarregaven els caixons de peix. Imagín que per aquest motiu sempre m’han cridat més l’atenció els peixos en comptes d’altres animals o plantes.
P.- Creu que és suficient la superfície marina protegida de les Illes Balears?
R.- Les Illes Balears és de les comunitats autònomes d’Espanya amb més superfície marina protegida. Tot i això, no és suficient. Manquen reserves marines.

P.- On creu que en fan més falta de reserves marines?
R.- Allà on en fan falta és a la Serra de Tramuntana, que és una zona molt extensa on no hi ha cap tipus de protecció marina. Tenint en compte que la Serra de Tramuntana està declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO, crec que és greu. És incongruent que no n’hi hagi cap.

P.- Què suposaria per a la Serra tenir reserves marines?
R.- Una reserva marina contribueix a la conservació dels recursos naturals de la Serra. S’ha de tenir en compte, i molta gent no n’és conscient, que la natura és tot allò que hi ha per damunt la mar, però també tot allò que hi ha per davall la mar. Si protegim els recursos naturals, humans i els valors paisatgístics de la Serra de la part aèria, també hem de protegir els recursos de la part submergida. Això és una cosa que ara mateix no es té en compte. Com més conservats estiguin els recursos de la Serra, més valor tindrà.
P.- Al cap i a la fi, la protecció de les zones marines a les Balears s’aplica o és mala de controlar?
R.- La gestió de les reserves de les Illes Balears la conec bé i està molt ben gestionada. Crec que som una comunitat exemplar pel que fa a gestió de reserves marines. De fet, els estudis demostren que a les zones on hi ha reserves marines els recursos naturals augmenten clarament respecte allà on no ni ha. Això vol dir que la gestió de les reserves es fa bé.

P.- Quines són les conseqüències de la presència dels microplàstics a les aigües balears?
R.- És una problemàtica global que encara no sabem fins on arriba. No coneixem l’abast que té. De fet, crec que té un abast molt més gran que el que la societat es creu. A les Illes Balears hi ha un grup potent de l’oceanogràfic que està estudiant aquesta problemàtica. Els microplàstics són elements no degradables o biodegradables a molt llarg termini, que es troben dins la xarxa tròfica i que encara no sabem de quina manera es comporten ni de quina manera ens poden afectar.

P.- Quines conseqüències té la introducció d’espècies invasores al Mediterrani?
R.- Suposa un desequilibri de l’ecosistema propi que pot ser més o menys greu depenent de l’espècie. Les conseqüències no es solen saber al mateix moment que apareix, sinó que es saben després d’uns anys. És una problemàtica molt greu que de cada vegada anirà a més perquè de cada vegada hi ha més espècies invasores.

P.- El turisme afecta de manera negativa a la mar?
R.- Crec que la massificació turística no és bona per a la mar i no li aporta res bo. Per altra banda, no estic en contra del turisme a la mar sempre que el turista sigui respectuós i se li digui com s’ha de comportar. Per exemple, han de fondejar allà on està permès i no sobre praderies de posidònia. He de dir que no estic en contra del turisme, ja que vivim d’ell, però sempre que sigui respectuós amb la mar.

P.- Quins són els principals factors que destrueixen la posidònia oceànica?
R.- Jo diria que són dos. El primer és la contaminació marina i el segon, però no menys important, el fondeig d’embarcacions. Es tracta de factors sinèrgics, ja que la presència d’un fa que l’altre sigui més greu. Si tenim contaminació i fondejos, els efectes es sumen. La Mediterrània és un mar tancat molt contaminat, que té poca renovació, i també és un mar molt massificat, on hi ha molts vaixells i on molta gent fondeja damunt praderies de posidònia. Sobretot fondegen dins ports i àrees tancades. Puc dir que recentment he vist una disminució molt preocupant de l’extensió de les praderies de posidònia al Port de Sóller.

P.- Creu que les persones realment coneixen la importància de la posidònia?
R.- Sí. Crec que de cada vegada ho coneixen més. També és una tasca de les administracions donar a conèixer el valor ecològic de les praderies. En aquest sentit, hi ha molta feina a fer.

P.- Quines són les espècies marines més afectades pel canvi climàtic?
R.- Totes aquelles que són més sensibles a la temperatura. Les més afectades no sempre significa que siguin les més perjudicades, sinó les que han experimentat un canvi. Per exemple, l’alta densitat de grumers que hi ha ara estic convençut que és degut a això. El canvi climàtic també afecta molt a les corrents marines. Un escalfament de la mar no sabem com afectarà a la recirculació marina. Totes les espècies migratòries o que es dispersen a través de les corrents marines poden estar afectades per aquest motiu.

P.- Què diria als negacionistes del canvi climàtic?
R.- Simplement que mirin els registres de les temperatures. És evident que hi ha un canvi climàtic, els números ho diuen. Negar el canvi climàtic és negar l’evidència.

P.- Què és podia fer per intentar fomentar un major respecte cap als recursos marins locals?
R.- Primer de tot s’hauria de fer respectar tota la normativa pesquera i ambiental de medi marí existent. S’ha de donar a conèixer a la gent els valors i els recursos marins ambientals que tenim a les Illes Balears. Una vegada que la gent ho coneix, ho valora i després ho conserva. El problema és quan la gent no ho coneix. La tasca de l’administració en aquest sentit és per una banda la divulgació dels valors i, per altra banda, la tasca de vigilància perquè es compleixi la normativa en la matèria pesquera i matèria ambiental.

P.- Com es poden recuperar les zones degradades de la mar?
R.- Amb àrees marines protegides. La mar és molt agraïda en aquest aspecte. Sempre dic que la mar ens dona molt més d’allò que nosaltres li llevam. És molt ràpida la recuperació. Un exemple d’aquesta ràpida recuperació és la reserva marina d’El Toro. Quan es va fer la reserva marina era una àrea que estava molt pescada, on els recursos marins estaven molt tocats. Després de quatre anys es va recuperar i ara mateix és una de les zones més espectaculars de les Illes Balears pel que fa a recursos marins.

P.- Què podem fer fàcilment les persones per reduir la nostra petjada ecològica?
R.- Allò que hauria de fer primer de tot és reciclar. És bàsic, sobretot el plàstic, ja que si no es reciclen, tard o d’hora els plàstics acaben a la mar. A més, haurien de conèixer els valors ambientals que té el mar i aprendre a estimar-lo.