Antoni Sacarés és des de 2017 el secretari general de la Federació Sindical Independent d’Ensenyament (FSIE) que defensa els interessos dels treballadors de l’escola privada, concertada i d’atenció a la discapacitat. És membre de la Mesa de la Concertada i també membre del Consell Escolar de les Illes Balears.

Pregunta.- A una setmana de l’inici del curs escolar, creu que les classes començaran?
Resposta.- Des de la Conselleria ens diuen que sí, sense cap dubte. El conseller segueix les directrius que marquen el Ministeri i la Conselleria de Sanitat i aquestes indiquen ara per ara que sí. Els centres tenen un marge de dues setmanes per posar-se en marxa.

P.- Facem balanç. Ens situam a mitjan març quan les autoritats ordenen el tancament dels centres educatius. Què passa a partir d’aquí?
R.- Va ser una situació totalment sobrevinguda, gens preparada, però l’activitat docent no es tanca. Els professors de cop i resposta han d’atendre els seus alumnes a distància, amb la seva casuística particular. No és el mateix un alumne d’Infantil que un de Batxillerat, el d’una edat que el d’una altra, però tampoc els que estudien en un centre que està molt preparat pel que fa a noves tecnologies i un que no hi està, els que tenen un bagatge en eines per treballar on-line i els que no.

P.- Aquesta situació va provocar molts problemes i també queixes dels pares dels alumnes.
R.- És cert que els docents varen ser criticats, però en la majoria de casos injustament. Em consta que majoritàriament s’hi varen dedicar en cos i ànima per mirar de treure la situació endavant. De fet les consultes que rebíem al sindicat eren perquè estaven dedicant més hores del que els corresponia a la seva feina, i nosaltres els recomanàvem que es marcassin un horari. En general es va fer bona feina. No ens enganyem: també hi va haver casos que no. En qualsevol cas el temps dirà quins són els resultats.

P.- Acaba el curs escolar, ve l’estiu, les vacances i ja som al setembre.
R.- La feina es va allargar fins al juliol amb la intenció de deixar ben preparat el nou curs, però sense saber què passaria pel setembre. De fet, tothom pensava en arrancar el curs amb l’escenari A (que era la situació més relaxada per un índex baix de contagis), però finalment ens hem trobat amb l’escenari B (amb més mesures de prevenció sanitària) i això ha provocat un daltabaix important. De fet durant aquests dies encara s’estan fent moltes adaptacions i és probable que d’aquí a l’inici del curs encara n’hi hagi moltes més.

P.- Com valora la resposta de la Conselleria d’Educació davant aquesta situació?
R.- La Conselleria respon el mes de juliol amb 460 professores més (130 per a la concertada 330 per a la pública) i ara recentment amb cent més (30 per a la concertada i 70 per a la pública). No és la dotació ideal ni tan sols la necessària, evidentment, perquè fa molts d’anys que lluitam per aconseguir més personal, però em consta que la Conselleria s’hi ha esforçat i suposam que és Hisenda qui ha acabat imposant el seu criteri per no contractar més personal que aquest.

P.- Quin serà el principal problema d’aquest curs escolar?
R.- En tendrem bàsicament dos. Tendrem una situació molt tensada perquè molts especialistes hauran d’exercir de tutors. Això provocarà que els centres tenguin el personal més ajustat que mai i que a la primera baixa tenguem molt difícil la seva substitució, i els alumnes no poden quedar mai sols. Això generarà molta problemàtica i des de la Conselleria en són conscients, però no ens han donat fins ara cap solució.

P.- Quina seria, per tant, la situació ideal?
R.- Sense cap dubte grups més reduïts i més personal.

P.- I quin serà el segon problema d’aquest curs?
R.- L’altre problema és la incertesa. Hem de pensar que en aquesta situació la part sanitària és la que prima, per damunt de la pedagògica, i les directrius sanitàries encara no estan tancades i això genera incertesa. A més, el coneixement sobre la covid i l’evolució de la pandèmia també és canviant i ens podem trobar amb canvis al llarg del curs escolar.

P.- Quin tipus de canvi és el que preveu que pot arribar amb més facilitat, per exemple?
R.- Per exemple el d’un confinament selectiu, que un municipi sigui confinat i haguem de passar a fer educació a distància. En un cas d’aquestes característiques no sabem què pot passar amb els docents que estiguin en un municipi confinat i treballin en un altre. Si no són considerats personal essencial no es podran desplaçar per treballar.

P.- Creu que els centres estan preparats per a l’escenari C de confinament, amb educació a distància?
R.- Vull pensar que la majoria de centres s’hauran preparat. Cadascú ha elegit les eines que ha considerat més adequades, ja que hi ha moltes alternatives, però hi ha molta casuística en aquest sentit, una vegada més amb molta limitació pressupostària.

P.- Estaran els mestres i professors sobrepassats amb més competències aquest curs?
R.- Per suposat si ens referim a les competències sanitàries.

P.- I per assumir més risc per la seva exposició?
R.- El professorat s’ha de prendre la temperatura abans d’anar al seu centre de treball, ben igual que l’alumnat, i si té simptomatologia no hi ha d’anar. S’han de guardar les distàncies, dur mascareta i seguir tot el que manen les autoritats sanitàries. En el cas de professors sensibles, que tenen més risc que altres a contagiar-se, se’ls fa una adaptació de la seva feina o directament se’ls tramita una baixa. A més, la Conselleria ha anunciat controls aleatoris de temperatura, però no han marcat encara qui els farà.

P.- Quines són actualment les reivindicacions de la FSIE?
R.- Faria falta dotar les escoles de les Illes Balears de més professors per estar mitjanament bé. Fa falta més personal. Altres reivindicacions les tenim ara mateix aparcades. A nosaltres no se’ns va aplicar la pujada del 2% que sí varen tenir la resta de treballadors de l’Estat i això ho consideram com una discriminació. És una reivindicació que arrossegam del desembre passat.

P.- Com veu la relació entre pares i docents després de les polèmiques sorgides durant el passat confinament i també ara davant l’inici del curs?
R.- Hi ha d’haver un exercici de comprensió mútua. De fet n’hi ha molts que estam a les dues bandes. Lluitam per fer possible una escola presencial, però això sí, sempre que no es posi en perill la salut de ningú. Pens que l’educació on-line no és la idònia.

P.- Aquest curs serà més complicat que mai per als pares per la conciliació laboral. Com ho veu?
R.- Evidentment que en som sensibles. Em consta que el Govern està fent passes per arreglar-ho a través de baixes, però és un tema que encara no està tancat.

P.- També hi ha pares que són reticents a dur els nins a l’escola, o que directament diuen que no els hi duran.
R.- Això ho poden fer perfectament els que tenen nins a Educació Infantil, però Primària i ESO són obligatòries i la llei no permet no assistir-hi.