Juanjo Martí Noguera és Doctor en Psicologia i investigador en Educació Superior i Responsabilitat Social. Té 20 anys d’experiència en gestió de projectes internacionals i és membre de CiberSalud.es, una aliança formada per professionals de l’àmbit de la salut mental, la psiquiatria, la psicologia, la tecnologia i el dret, que actualment està impulsant un congrés online de caràcter mundial.

Pregunta.- Un congrés online organitzat des de Sóller, com presentaria la segona edició del Congrés de Salut Mental?
Resposta.- En el context actual, on moltes feines presencials perillen per temes de salut, des de Sóller s’ha organitzat un congrés que ha arribat a unes 3.000 persones. Hi han participat professionals de més de nou països. Això demostra que des d’un lloc com Sóller es poden fer activitats de gran impacte internacional.

P.- Quines temàtiques s’han tractat en aquest congrés?
R.- Hi ha tres àmbits. El primer és el marc legal per donar un servei professional en salut digital, més en concret en salut mental o emocional. Un altre és el tema de la psicoteràpia online per donar i rebre atenció psiquiàtrica o psicològica. I el tercer punt són els temes que ens duen les xarxes, l’assetjament i les noves maneres de relacionar-se o comunicar-se mitjançant tecnologia web, els seus pros i les seves contres, sobretot amb l’objectiu d’aconseguir un marc legal.

P.- Per novembre s’han previst les darreres activitats d’aquest congrés. Què ens pot avançar?
R.- Enguany el congrés havia de ser presencial i emès de manera online. Per això s’havia organitzat en tres esdeveniments, un l’agost, l’altre per setembre i un tercer per novembre. Però ha quedat reduït a la presència online per culpa de la Covid-19. Són unes jornades d’accés obert per a tothom. No tenen un sentit d’oferir coneixement, sinó que volem facilitar l’accés dels participants a la informació fidel. Només haurà de pagar qui vulgui obtenir un certificat d’assistència. Per a la resta d’interessats les ponències són obertes i quedaran penjades a la pàgina web.

P.- Com va sorgir la iniciativa de crear CiberSalud.es?
R.- Va sorgir l’any 2000 quan un enginyer va proposar que era necessari començar a treballar en temes de salut mental i noves maneres de comunicar. El 2007 férem un intent perquè la tecnologia ja ho permetia. Però la salut digital no era una cosa molt desenvolupada. El 2018 sí que ja hi havia un volum molt gran de gent cercant assessorament via Internet. Però faltava una regulació i, el més important, també formació professional per a la gent que cercava una informació contrastada i fiable.

P.- Quins serveis ofereix als usuaris que hi accedeixen?
R.- El més important és la divulgació d’una informació fiable i contrastada en l’àmbit de la salut digital. I no només en salut mental, sinó que també es treballa en casuístiques tipus ciberbulling, tecnoestrés que ha sorgit amb el teletreball, la problemàtica que generen les xarxes socials...

P.- Quins són ara mateix els trastorns més freqüents en matèria de salut mental?
R.- El més gran és l’ansietat que ve provocada per un abús de la informació que arriba per Internet. Hi ha incertesa davant el futur més immediat. En temes laborals, per exemple, n’hi ha molta en tot el que implica la Covid-19 perquè no hi ha respostes, però sí un excés d’informació. Que els llocs de treball presencials vagin desapareixent davant l’aparició de les possibilitats online ja es venia fent. Però ara s’ha disparat. I l’ansietat també s’ha disparat.

P.- Quina relació hi ha entre les tecnologies i la salut mental?
R.- El que fa la tecnologia és permetre alguna cosa que abans era impossible. Ho puc resumir amb una pregunta: Qui sap més de tu que el teu WhatsApp, el teu Facebook o el teu Instagram? A través de les xarxes un va donant respostes que el van definint. Per exemple, en assumptes de salut mental et puc definir estudiant les dades que tu generes de com ets, com et sents o com et trobes.

P.- Què és el que s’ha d’evitar?
R.- Quan algú té un problema va a Google, però qui hi ha darrera la informació que obtenim? Si em sent malament per què vaig al psicòleg si puc mirar si a Internet algú m’ajuda? Aquestes conductes només ens poden dur cap a un entorn desconegut.

P.- En temps de Covid-19 es més complicat proporcionar una bona salut mental?
R.- Hi ha una complexitat que s’ha de tenir present. Hi ha un augment de demanda de la salut mental en general. Tenim problemes que són la manca de preparació del sector sanitari en com fer ús de les noves tecnologies. Els professionals reben mails, missatges de WhatsApp, de Facebook... Però ningú els ha preparat de com gestionar-ho tot. No hi ha hagut una feina de preparació prèvia. Internet està disponible durant 24 hores els set dies de la setmana. Una persona té un problema i espera que la resposta li arribi de manera immediata. Aquest fet de la intemporalitat fa que un tengui un regust: “Ha vist el meu mail?” o “Té el doble check al WhatsApp i no m’ha contestat”. Això genera un cansament. I si no ens fixam unes pautes molt clares poden aparèixer problemes.

P.- A CiberSalud.es també treballen en la prevenció de riscos derivats de l’ús de les noves tecnologies com el tecnoestrés, el ciberacosament, el sexting i altres riscs... Des del seu punt de vista quin és el més perillós?
R.- La manca de control que tenim en la petjada digital que generam i que compartim molta informació per Internet. Utilitzam moltes tecnologies gratuïtes que generen una imatge de nosaltres en un moment de la nostra vida i en una casuística molt concreta. En realitat això és un problema perquè en un moment donat pots acabar molt afectat per alguna cosa que vares fer fa anys. Tot es pot magnificar i amb les xarxes és molt fàcil manipular la informació.

P.- Són conscients els usuaris de les conseqüències que pot tenir l’ús de les tecnologies?
R.- No. Hi ha una manca d’informació molt important i de les regles claus que venen empitjorades perquè hi ha empreses digitals que et volen conèixer per créixer i t’ho posen fàcil. Per exemple, els jocs gratuïts. I ho podem veure amb els nins enganxats a jocs i en què la gent té menys relacions socials directes perquè els és més còmode l’entorn online. A qui correspon saber que fan els fills? Els pares segurament no saben que fan els fills amb un mòbil. El que s’hauria de fer és començar a sensibilitzar com feim nosaltres a CiberSalud.es. Però també a partir dels mitjans de comunicació, informant de les implicacions que té l’entorn digital.

P.- La pandèmia ha incrementat el treball a distància gràcies a la presència de les tecnologies...
R.- La pandèmia ha donat aire a un foc que ja era aquí. Els darrers cinc anys la inversió en tecnologies de qualsevol àmbit ja era molt important. Ara, pots viure on vulguis, que si hi ha cobertura pots fer feina des de qualsevol lloc del món. Per exemple, des de Sóller no es podria organitzar un congrés tan gran. Però amb aquestes característiques es pot muntar un congrés per a 3.000 persones mentre mires la Serra estant assegut al balancí. Pots gestionar una empresa o un projecte de gran importància. L’únic que és important és coneixement i formació prèvia, i no cometre errades que puguin tenir un gran impacte internacional.