Na Mercè Bernat Busquets és mestra d’escola en Educació Musical i professora titulada en Piano pel Conservatori de Música de les Illes Balears. És una apassionada de la música que compagina la seva professió amb classes particulars de piano, i amb la direcció del cor parroquial i del cor de la Tercera Edat. Demà participarà al concert en honor a Santa Cecília que s’oferirà a la Parròquia de Sant Bartomeu.

Pregunta.- Com es va iniciar en el món de la música?
Resposta.- Vaig començar anant a classe amb n’Antònia Casellas. El meu germà hi anava i a mi em feia ganes. Vaig començar amb un grupet i després vaig passar a fer classes amb na Blanca Ortiz. Després, quan ja havia arribat a un cert nivell, em digueren que a Deià hi havia una senyora estrangera que feia classes. Era na Suzanne Bradbury. Al principi ella venia a Sóller, però després jo ja anava a casa seva a Deià. I estic molt contenta d’haver-la tengut perquè em va donar una visió molt oberta de la música. Si no hagués estat per ella no hauria acabat la carrera.

P.- Per què es va decidir pel piano com a instrument?
R.- Al principi volia tocar l’arpa perquè de petita veia els Germans Marx, però ni a Sóller ni a Mallorca es feien classes. Després vaig decidir-me pel piano. Sempre m’ha agradat i de cada vegada més. Els meus pares feren un esforç per posar un piano de paret a casa nostra. I els estic molt agraïda per l’esforç que varen fer perquè jo pogués fer aquests estudis. De fet, sempre m’han recolzat en tot, ben igual que el meu marit i els meus fills. El piano per a mi és una part de la meva vida. No podria viure sense ell i sense la música. Crec que la música ompleix molt a una persona. Et treu molts de sentiments.

P.- S’ha interessat en tocar altres instruments?
R.- Quan estudiava Magisteri vaig tocar la guitarra. M’agradava molt, però no tenia temps d’anar a classes.
P.- Quins són els seus referents musicals?
R.- De música clàssica en Chopin és el meu preferit. En Bach també m’agrada molt tocar-lo. I de música moderna m’agrada molt Abba, Queen, Modern Talking o Status Quo. És a dir, tot el que sigui música bona i de qualitat.

P.- Com veu l’escena musical sollerica en l’actualitat?
R.- La veig millor si ho comparam en quan jo era petita perquè en aquell moment estava bé, no hi havia res més. Des de llavors ha avançat molt. La creació de l’escola de música va ser una cosa molt bona. Tenir l’oportunitat de fer el grau elemental aquí a Sóller és important perquè un temps un havia d’anar fins a Palma. Per això, estic molt contenta que actualment l’escola de música no s’hagi hagut de tancar.

P.- Vostè és professora de piano, quin és el primer consell que dona als seus alumnes?
R.- Primer de tot els ha d’agradar la música. Però per damunt de tot han de passar gust. Sempre els dic que passin gust. Quan jo era petita l’objectiu era arribar sempre al conservatori, però ara mateix el conservatori no ho és tot. La música pot servir per desconnectar de la rutina diària de cada un.

P.- Com varen ser els seus inicis en el món de la docència musical?
R.- Quan tenia més o manco divuit anys, na Muntsa Cuixart em va animar a fer classes de piano. Em va donar l’oportunitat de fer-ho a l’Escola de Música de Can Dulce, on ella era la directora. Gràcies a ella em vaig iniciar en aquest món.

P.- Demà dissabte participarà al concert de Santa Cecília, què interpretarà exactament?
R.- Faré un Nocturn de Chopin i després una peça a quatre mans de Schubert amb la meva mestra Suzanne. Fa molts anys que no particip a cap concert. Esper que surti bé.

P.- Vostè també dirigeix el cor parroquial i el cor de la Tercera Edat, com va rebre la notícia de la impossibilitat de cantar degut a la Covid-19?
R.- És trist perquè anar-hi és una cosa que és necessària per jo i per als membres del cor. Però hem de ser positius i pensar que l’any que ve tots ens podrem retrobar.

P.- Per què va decidir crear el grup de cant coral parroquial?
R.- Es va iniciar quan en Marià Gastalver era el rector. El vaig conèixer a la catequesi i m’ho va demanar. Al principi érem tres o quatre i ara ja som una vintena de membres. M’agradava molt, perquè quan podíem ajuntar-nos ningú fallava a cap assaig i érem un bon grup. Ho dirigesc amb na Maria Antònia Soler, que també té molta experiència en aquest món. A la Tercera Edat el grup coral és com una teràpia per als majors. S’ho passen pipa. Mentre canten els fugen tots els mals i s’ho passen molt bé.

P.- En quin tipus de celebracions participa el cor parroquial?
R.- A un munt. Començam per Pasqua, després la Fira, el dia del Firó a Can Tamany i al Corpus. Durant l’estiu també participam a les misses majors de les festes de la barriada, a la de les festes de Sant Pere del Port i a les de Sant Bartomeu. També cantam per Tots Sants i per Nadal, juntament amb na Maria Antònia Soler, ens repartim les Sibil.les.

P.- Com animaria als sollerics a ser membres del cor parroquial o del cor de la Tercera Edat?
R.- Que si volen passar una estona i passar gust de la música per desconnectar una mica de tot ja saben el que han de fer. Que venguin. La música és bona a totes les edats.

P.- Té algun projecte de futur en el món musical?
R.- M’agradaria dedicar-me just a la música. Amb això no vull dir que no m’agradi la meva feina de comptabilitat, però la música m’encanta i m’apassiona. I no em puc queixar avui en dia perquè a part d’això sóc una afortunada per tot el que tenc: una gran família que m’estima i em cuida; unes amistats molt importants per a mi perquè sempre les tenc; i ara per ara també tenc salut.