Antoni Quetglas coneix molt bé la nostra història, la que aquests dies estam a punt de rememorar. Tant que ens endinsa en una època que ens ajudarà a entendre alguns dels fets que es rememoren amb motiu de la festa del Firó.

Pregunta.- Ara que estam de festes i vostè és un historiador amb una llarga trajectòria, què celebram exactament aquests dies?
Resposta.- La Fira i el Firó. Unes festes establertes en el segle XIX, lligades a la commemoració d’un fet històric del segle XVI i amb la voluntat de, com qualsevol Fira, d’atreure els visitants de fora per promocionar el producte local.

P.- Què és el Firó de Sóller?
R.- És el simulacre de l’atac corsari que va patir Sóller l’11 de maig de 1561 i que es va resoldre amb la victòria sollerica. Com tota festa popular ha anat evolucionant des de la seva creació, adaptant-se a les demandes de la societat i, com moltes altres festes ha sofert alts i baixos.

P.- Què hi ha de mite, llegenda i de realitat en els fets ocorreguts fa 462 anys?
R.- Hem de partir de la base que sols hi ha tres documents coetanis d’aquells fets, escrits poc després de l’atac i no gaire extensos amb detalls. Es tractava de documents més de caire administratiu, no de relats, i per tant moltes s’han hagut d’anar interpretant, amb major o menor encert. Amb posterioritat alguns historiadors i també des de l’Església s’anaren afegint elements al relat original, com llegendes o figures, que si bé avui intervenen en la festa, no són contrastables documentalment.

P.- Varen existir les Valentes Dones i hi ha proves dels seus suposats assassinats?
R.- Sí que està documentat l’existència de les germanes Francisca i Catalina Casasnovas de Can Tamany, així com del seu germà Joan. També se sap que eren bastant pobres. La resta, ja és més discutible. El primer relat d’aquest fets apareix escrit uns vuitanta anys després d’aquell 1561, recollit per l’historiador Vicenç Mut. Amb posterioritat també la mateixa història va sofrir variacions. Els historiadors actuals ho consideram més una llegenda, si bé amb un component històric. De totes formes, com tota llegenda és acceptada i estimada pel conjunt de la societat i, al meu entendre, està tan arrelat en el cor dels habitants de la Vall que poc importa si realment va passar o no.

P.- Són comparables les Valentes Dones a les reines de les festes que hi ha a altres poblacions?
R.- Com he dit, l’actual celebració de la Fira i el Firó es va establir a mitjans del segle XIX. En un moment s’anaren instaurant festes similars a altres llocs del Mallorca i el Llevant Peninsular (Pollença, Alcoi, Vila Joiosa, Ontinyent, etc.). Lògicament anaren agafant elements d’unes i altres i la llegenda de les Valentes Dones fou un element que perfectament podia ser equiparable a l’enaltiment de la figura femenina que és feia a altres festes.

P.- Posi una xifra dels moros que varen entrar a Sóller per Ses Puntes i quants cristians varen lluitar al bàndol del capità Angelats?
R.- Segons les cròniques de l’època vingueren uns 1.700 o 1.800 “moros y turchs”.

P.- Si donam per fet que hi va haver batalles, quantes morts es varen produir aquell dia? Quants de cada bàndol?
R.- Hem d’aclarir que les úniques fonts que dones xifres de baixes són les locals, i tampoc no són gaire exactes; per tant solament tenim la versió dels vencedors. Amb això vull dir que segurament són exagerades i a favors del bàndol solleric. Les xifres, totalment inflades, d’alguns autors es refereixen entre els 800 i els 500 pirates morts, si bé avui dia creiem que no arribaren al centenar. Pel que fa a les baixes solleriques, les fonts les situen entre vint-i-cinc i sis els morts. De totes maneres, el company i amic Plàcid Pérez ha consultat documents on s’esmenta la mort, amb posterioritat als fets, de persones de Sóller, a causa de ferides “de moros”.

P.- És més que evident que el Firó s’ha convertit en una festa massiva fins al punt que s’han hagut de crear les polseres per controlar l’aforament de la plaça, no creu que ha perdut una mica de la seva essència?
R.- La massificació és un problema a molts de nivells. El problema més gran a nivell de celebració, al meu paper, és que tanta gent no deixa gaudir als participants de l’experiència del simulacre. Cal dir també que fou un encert la regulació a través de les polseres i s’ha aconseguit que almenys durant el simulacre enmig de plaça sols hi hagi participants.

P.- En una època de lluita per la igualtat entre homes i dones, creu vostè que algun dia veurem dones vestides de moro o de pagès?
R.- Les festes populars van evolucionant i són el reflex de la societat que les manté. Aquest és un tema d’actualitat i altres festes han introduït canvis en el sentit d’aconseguir una major igualtat de gènere, per tant, el Firó també anirà pel mateix camí. Crec que és important que, si en el seu moment es genera i es planteja aquest debat de manera seriosa, que, per una banda, hi hagi un consens entre totes les parts implicades en la festa (col·lectius, administració i la societat en general) i per altra que no es tengui clar que el Firó és una festa on es fa una recreació històrica i què, per tant, s’han de mantenir uns elements que no alterin la festa com a patrimoni immaterial que és i així està declarat com a Festa d’Interès Cultural.

P.- Actualment es parla de gentrificació, un fenomen amb el qual el turisme ha anat desplaçant a la gent d’aquí. Fent un paral·lelisme en certa manera es podria entendre que amb el Firó podria estar passant un fet similar, perquè no són pocs els sollerics que es senten expulsats de la festa. És així? Ho comparteix?
R.- El Firó en els darrers vint anys ha crescut exponencialment d’una manera exagerada. Ha coincidit alhora amb un boom generalitzat de les festes populars. Els problemes que tenim a Sóller són similars als que tenen altres llocs com Ciutadella (Sant Joan), Pollença (Moros i Cristians), Artà (Sant Antoni), etc. La gent de fora vol venir i participar en la nostra festa, però ha arribat un punt que s’ha massificat molt i que la majoria d’aquests no coneixen el sentit de la nostra celebració ni volen/poden sentir el que nosaltres sentim. Com a exemple, el que molts contestam quan ens demanen de què ens disfressam aquest dia. La resposta: Els sollerics ens vestim (de moro, de pagès o de pagesa) no ens disfressam. El que és cert, és que molta gent se sent estranya en la seva pròpia festa i això no és bo per ningú. Alhora, però hi ha elements que porten a l’esperança; per una banda, la feinada que fan els col·lectius i les restriccions que estan posant en els seus estatuts sobre la possibilitat de fer-s’hi soci o l’accés al saqueig. L’altre element per mi destacat, és la gran feina que fan les escoles de la Vall amb els infants; una tasca d’ensenyament de la festa, les tradicions i del que això significa i, que fan que els nins i nines de Sóller i Fornalutx coneguin i estimin millor el Firó.

P.- Igual que Sóller i el turisme, pot haver-hi el perill de què el Firó pugui morir d’èxit?
R.- Aquest és un dels perills que hi ha de la massificació i la banalització de la festa. La majoria de gent de fora que ve per gaudir-la no la pot sentir mai com nosaltres, això és un fet (jo no sentiré mai Sant Joan com ho viu un ciutadellenc). En les nostres mans està que això no passi. Tampoc no cal oblidar altres factors externs com les normatives supramunicipals, les crisis (econòmiques, sanitàries, etc.), la gentrificació, etc., que són elements que per part local costa molt de controlar o modificar.

P.- En comptes de mirar el passat, facem de visionaris del futur. Què dirà la gent de Sóller en el segle XXV de la gent d’avui en dia?
R.- Segurament –si és que encara es celebR.- serà un Firó força diferent al que tenim avui en dia, perquè la societat no serà la mateixa i tendrà en compte uns altres valors i normes. Ho veuran amb un ulls del segle XXV, no del XXI i per tant seran molt diferents als que nosaltres pensam. Per posar un exemple -i sols han passat uns vint anys-, comportaments i expressions que en els anys vuitanta i noranta eren comuns i acceptades, actualment són –i amb raó- totalment reprovats i censurats.

P.- I ara tornem al passat i facem ciència ficció. Què creu que dirien els prohoms de finals del segle XIX i de principis del XX del Sóller que tenim avui?
R.- No els agradaria gens segurament. El Firó d’aquella època era una festa per veure com espectador no com a participant. Hi havia poca gent que hi participava i la major part de la societat burgesa d’aquella època volia gaudir d’un espectacle ordenat i molt controlat.

P.- Anem a temes més importants, quan es presentarà el llibre de la Història de Sóller
R.- Si tot va bé, a principis de juny presentarem els tres volums de la Història Contemporània de Sóller. Es tracta d’un projecte que tenia en ment des de la pandèmia de la covid, després que molta gent quan estava confinada es posàs en contacte amb mi per demanar-me coses sobre la història de Sóller. També recull bona part del que va ser la meva tesi doctoral i molta de la feina dels darrers vint anys.

P. I quin serà el seu proper llibre?
R.- Buuuuuf....(riu).....hi ha molts projectes en marxa, potser massa (torna a riure).
A dia d’avui tenc alguns projectes mig embastats o pràcticament acabats. Aquests són una Història del Turisme a la Vall, una guia de visita del cementeri municipal (escrita juntament amb Josep A. Morell), una guia de la memòria democràtica (en col·laboració amb en Julià Joy) i la història de la Cooperativa de Segon Grau Camp Mallorquí.
També n’hi ha d’altres en ment, però que ara solament són projectes o idees i ja veurem si les podem fer, ganes no falten però si temps.

P.- Se farà d’or escrivint llibre o encara hi ha romanticisme a l’hora de posar-se davant un foli en blanc?
R.- Malauradament la redacció de la història local no dona per gaire, per no dir gens....A l’hora d’escriure sols espero que almenys serveixi perquè les futures generacions puguin tenir un millor coneixement de la nostra història. Ja ho diu la dita: “No pots estimar allò que no coneixes”.

P.- Per cert, moro o pagès?
R.- Moro, sempre....