Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 23 de juny de 2024   |   10:08
 
Enquesta  
Quina nota poses als partits de l’oposició després d’un any de legislatura?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Entrevista
26/05/2023 | 13:02
Felix Billard:
“L’esport és una força que em sobrepassa”
Guillem Puig

Felix Billard -19 anys- és un jove estudiant solleric que acaba d’aconseguir una beca esportiva que li permetrà continuar els seus estudis als Estats Units gràcies al seu domini del baló a l’hora de practicar el futbol. Billard, de nacionalitat francesa, resideix a la nostra vall des de fa 8 anys on la seva família hi arribà de vacances i s’hi establí després de quedar seduïda per la bellesa de la nostra contrada.
Billard ha jugat tota la seva vida al futbol, darrerament a les files del Juvenil A del Club de Futbol Sóller, on ha demostrat el seu saber i des d’on ha estat escollit per passar a formar part d’un equip de Montana (Estats Units) que li becarà els seus estudis superiors durant els propers quatre anys.

Pregunta.- Com aconseguí aquesta beca per estudiar als Estats Units?
Reposta.- Una agència especialitzada en beques esportives als Estats Units va visionar alguns vídeos meus a Tik-tok i Instagram i es posaren en contacte amb mi. Durant l’entrevista es mostraren interessats en el meu perfil esportiu i em sol·licitaren alguns vídeos més. Val a dir que es tracta d’una agència que treballa cercant valors esportius que puguin beneficiar equips de la lliga universitària americana i que s’encarrega de trobar-los un espai en aquelles terres. Fou així com em localitzaren una universitat a Montana que estava interessada en el meu perfil com a futbolista.

P.- Per quant de temps és la beca i en què consisteix?
R.-
En principi, és una beca per a quatre anys; ampliable a cinc si vull fer l’especialització. La beca cobreix les despeses d’estudis, viatge, estada i manteniment.

P.- Per què l’escolliren?
R.- Per formar part de l’equip de futbol del Carrol College a Montana. M’escolliren pel meu perfil esportiu, ja que valoraren que era un davanter físic, ràpid i amb capacitat de gol. Cal dir que ells estaven necessitats de davanters.
P.- Quin paper juga l’esport en la seva vida?
R.- Per a mi, l’esport és com una dictadura: el meu humor depèn de l’esport. És una força que em sobrepassa i podríem dir que em consumeix. L’esport és una part primordial i molt necessària en la meva vida.

P.- I el futbol?
R.-Per a mi el futbol és molt més que un simple esport: és un indret on he fet moltes relacions duradores i on he compartit moltes emocions. L’he practicat des dels set anys i per tot on la meva família s’ha mogut: Tanzània, Montepelier i Sóller.

P.- Creu que hi ha diferències entre la valoració que es fa del futbol aquí i la que se’n fa als Estats Units?
R.-
Sí: aquí el futbol és molt més apreciat i conegut. L’amor que es té al futbol aquí és molt més gran que no als Estats Units. Aquí el futbol es viu amb autèntica passió; mentre que als Estats Units és conegut i practicat per menys gent: només per un petit cercle que necessita de gent d’altres indrets per donar-lo a conèixer i aquesta ha estat la meva sort.

P.- Quan i on comença la seva aventura americana?
R.- El proper 25 de juliol ja partesc cap a Montana on jugaré al Carrol College d’Helena, la capital de l’estat.

P.- Està preparat per iniciar una vida cent per cent en anglès?
R.- Sí, ja que tenc la sort de comptar amb una família poliglota: la meva mare és anglesa i el meu pare és francès; per la qual cosa parl perfectament francès i anglès sense cap tipus de problema, a més de català i castellà. Les llengües no són -ni han estat mai- un problema per a mi.

P.- Quina rutina segueix per preparar-se?
R.- Ara que he acabat els estudis, vaig al gimnàs cinc o sis vegades per setmana -he de dir que tenc la sort de poder comptar amb un gimnàs a casa, la qual cosa facilita molt aquesta rutina-. Som ben conscient que em cal estar ben preparat tant física com mentalment i que per molta il·lusió que tengui depositada en aquest projecte no serà fàcil.

P.- Ja sap el programa d’estudis que haurà de seguir?
R.- Sí: hauré de jugar dos partits per setmana i entrenar diàriament. Tendré les classes a la universitat al matí i els entraments l’horabaixa.

P.- Compaginarà lliga de futbol universitària i estudis a la universitat. Quins estudis ha escollit i per què?
R.- Estudiaré psicologia, sobretot perquè em desperta molt d’interès la psicologia esportiva. Necessit conèixer i controlar el pensament i saber el perquè passen les coses; així com saber per què l’altra gent es comporta d’una certa manera i no d’una altra.

P.- Com afronta aquesta nova vida?
R.- He de dir que gràcies a la mobilitat familiar -hem viscut a França i Tanzània abans d’arribar a Sóller- no em fan excessivament por els canvis i hi estic avesat. A més, gaudesc d’una mentalitat positiva que em porta a cercar sempre la visió amable de la vida i pensar que tot anirà bé; la qual cosa em fa estar en pau i viure amb tranquil·litat els canvis.

P.- Com viu un canvi cultural tan gros?
R.- Amb il·lusió, tot i que encara no en som del tot conscient. Crec que ho seré durant les darreres setmanes; ara per ara, pens que m’he de dedicar a entrenar i a gaudir del moment aquí, a Sóller.

P.- Ha tengut alguna experiència semblant -campus esportiu a fora,...-?
R.- No, tot i que sempre he jugat a futbol allà on hagi viscut. Mai no he participat en campus esportius a l’estranger: per tant, aquesta serà la meva primera experiència internacional com a jugador de futbol professional.

P.- Ha tengut inconvenients a l’hora de plantejar el seu ingrés als Estats Units?
R.- Cap ni un: de fet, se n’ha encarregat de tot l’agència que em descobrí. Ells m’han demanat el que necessitaven i se n’han encarregat de la meva entrada al país.

P.- Amb quines pors encara el nou canvi de vida?
R.- Tot i que estic acostumat als canvis, no puc obviar que aquí deix la família i els amics... però la il·lusió per la nova etapa ho compensarà. Crec que enyorar la gent que deix aquí serà el que més em costarà.

P.- La seva família també ha hagut de fer front a canvis de vida radicals; què diferencia aquells canvis del que vostè realitzarà?
R.- El fet de fer-lo amb tota la família: nosaltres quan ens hem hagut de moure de país ho hem fet en família la qual cosa sempre et fa sentir -en certa maneR.- com si fossis a casa. Ara ho hauré de fer en solitari: serà un enfrontament en solitari.

P.- Aquesta nova etapa la viu com a transitòria o definitiva?
R.- Com transitòria: es tracta d’una etapa de formació, adaptació i aprenentatge que anirà seguida d’una etapa més definitiva.

P.- Què el sedueix de la vida americana?
R.- Sobretot el seu estil de vida. Ja he tengut contactes amb jugadors de l’equip i em mostren una vida il·lusionant en una ciutat nova i jugant a l’esport que m’apassiona. Crec que serà una vida de pel·lícula.

P.- Per acabar, què trobarà a faltar de la vida a Sóller?
R.- La família, els amics i el bé que s’hi viu. M’encanta la vida a Mallorca i a Sóller -que té platja i muntanya- encara més; però crec que ara per ara el meu destí es troba en un altre lloc.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a