Marta Mascaró Bestard -31- és una de les darreres incorporacions solleriques a la Policia Local, ja que s’hi incorporà de manera definitiva el passat mes de novembre després d’haver-hi realitzat pràctiques l’estiu passat.
Bestard compta amb un Grau Superior en Esports i treballà alguns anys al gimnàs del Poliesportiu de Son Angelats. Ingressà en l’Acadèmia de Policia el mes de març d’enguany on realitzà la seva formació per posteriorment passà a formar part de l’equip de la Policia Local.

Pregunta.- Per què es decantà per formar-se com a Policia Local?
Resposta.- No va ser una cosa premeditada. Som una apassionada del món de l’esport i després de finalitzar el Grau Superior en aquesta matèria vaig començar a treballar al Poliesportiu de Son Angelats, tot i que sempre em va quedar el desig d’ampliar els meus estudis. L’arribada del COVID va suposar per a mi un moment de reflexió i em vaig decidir per continuar la meva formació acadèmica. Just en aquest moment em vaig assabentar per un amic de la imminència de proves de Policia Local a l’Ajuntament de Sóller i m’hi vaig inscriure.

P.- Quins són els requisits que se sol·liciten per ser Policia Local?
R.- N’hi ha de generals i d’específics per a cada convocatòria. Els generals són comptar amb el Batxillerat o amb un Grau Superior, el B2 de català i el carnet de moto A2; a més del fet de ser espanyol i no comptar amb antecedents penals. Per a la convocatòria de Sóller vàrem haver de passar tres proves: una de temes generals, una prova de desenvolupar un dels temes del temari i un test psicotècnic. A més hi ha una sèrie de proves físiques: córrer un quilòmetre en un temps determinat, nedar cinquanta metres en un temps determinat, un circuit d’agilitat i, finalment, fer una sèrie de dominades per als homes i aguantar en barra per a les dones.

P.- Com ha estat l’arribada a les dependències municipals de Sóller?
R.- Molt bona, i això que era el meu primer destí. En la mateixa convocatòria també hi entrà una altra al·lota, na Catalina Marquès. Ja coneixia alguns membres de l’equip i ens donaren una molt bona benvinguda on es detectà una sintonia molt bona. Tothom s’ha ofert a ajudar-nos en el que sigui necessari: no hi podia haver una millor benvinguda.

P.- Com és un dia normal per a un Policia Local?
R.- Tot sol estar molt organitzat: normalment ens distribuïm per binomis -equips de dos- en seccions: motos, cotxes, rutes a peu, central... A l’hivern solem ser un mínim de tres membres per torn, i a l’estiu solem ser un mínim d’entre cinc i sis agents. Quan hi ha algun esdeveniment especial -festes, curses...- solem fer un brifing: una reunió organitzativa de l’esdeveniment en qüestió.

P.- Com us distribuïu els torns de feina?
R.- Bàsicament hi ha tres torns: matí, horabaixa i vespre, que van rodant. El volum de gent depèn de la coincidència o no de les rodes en funcionament. Pel que fa als vespres sol tocar-nos un mes de cada tres.

P.- Què és el que més li agrada de ser Policia Local?
R.- Sens dubte, el fet de poder ajudar a la gent que m’envolta. Cal tenir molt present que el prioritari per a un Policia Local és tenir cura de la ciutadania.

P.- I el pitjor?
R.- Que alguna gent no respecta les normes, ni als agents de seguretat. Crec que s’ha perdut els respecte vers les forces de seguretat; tot i que a Sóller la gent se sol comportar força bé.

P.- Com veu la figura del Policia Tutor?
R.- És una figura molt rellevant sobretot des de fa alguns anys: es tracta d’una secció de la Policia Local que fa una feinada preventiva de vital importància. Aquí a Sóller, en Biel -el Policia Tutor- fa molta feina en educació viària i en prevenció d’abusos en xarxes socials. a més d’altres tasques. Admir la feinada que fa, sobretot per les conseqüències que té en el futur del nostre poble.

P.- Li agradaria especialitzar-se en alguna àrea concreta de les que toca la Policia Local?
R.- Vull remarcar que a Sóller, com sol passar als pobles no gaires grossos, tots els agents solem tocar gairebé totes les àrees: trànsit, seguretat ciutadana, accidents i emergències, etcètera, una cosa que no passa a Palma, ja que pots estar perfectament durant cinc o sis anys treballant en la mateixa àrea. En aquest sentit, som afortunats els policies que treballam a Sóller; però encara no tenc cap àrea en especial en ment ja que acab d’arribar i em vull formar de manera global.

P.- Què pensa quan sent un pare o una mare dir-li al seu fill: “si no fas bonda cridaré a la Policia”?
R.- És una situació molt tòpica i típica, però que s’hauria d’erradicar, ja que no podem crear situacions en què els infants temin a la Policia. A l’inrevés, sempre s’ha de presentar a la Policia com una persona a qui recórrer en cas de necessitat sense pressions ni pors. És un comportament que no s’hauria de fer: clarament, un mal vici.

P.- Creu que a dia d’avui hi ha un cert distanciament entre la ciutadania i la Policia Local?
R.- Trob, i ho he comprovat estant a Sóller, que la gent no acaba de veure ni valorar la feina del Policia Local: nosaltres no estam per castigar, però sí per fer valer l’ordre. De fet, renyam més que no multam. És ben curiós, però quan hi som la gent no ens vol, i quan no hi som sí que ens volen. Per posar un exemple força clar: la nostra feina és regular el trànsit i així ho feim, en cap cas la duim d’algú en especial, com se sol pensar freqüentment. Ara bé, és normal que els humans pensem més en recordar les fetes negatives que no les positives; però el que està ben clar és que la Policia Local fa la seva feina i que, sovint, cal sancionar per rectificar algunes conductes: ja ho diu la dita popular “Els homes només rectificam quan ens toquen la butxaca” i, tristament, és així.

P.- És necessària l’armilla antibales?
R.- A la gent li pot parèixer exagerat que l’emprem, però basta veure els telenotícies per comprovar, malauradament, que és una eina molt útil en el moment que ens toca viure. Tan de bo poguéssim anar sense!

P.- Quin és el material de defensa que porten?
R.- Varia segons la persona i l’experiència de cadascú. A Sóller comptam amb l’armilla antibales i una corretja amb esprai defensiu, defensa -ASP- o bastó extensible, grillons, pistola i llanterna.

P.- Quina rutina segueix per seguir mantenint-se en forma?
R.- Jo provenc del món de l’esport i és un tema que crec que ja duc incorporat en la meva manera de viure: sol córrer un cop a la setmana i vaig al gimnàs dues o tres vegades per setmana.

P.- Com veu la seva feina com a Policia Local a Sóller?
R.- D’una manera molt natural: la gent que em coneix i m’estima estic segura que no em posarà problemes; l’altra gent que s’atengui a les conseqüències i a les normes ciutadanes que regeixen la nostra societat.

P.- Com veu el tema dels carteristes. Té solució?
R.- És un tema complex i hi hem treballat força juntament amb la participació ciutadana que és vital en aquest aspecte. Els solem tenir identificats i hi ha agents que fan rutes a peu de paisà per mirar d’agafar-los; ara bé, som conscients que és un problema comú a tots els llocs on hi ha acumulacions de gent i, per desgràcia, els darrers estius de Sóller ha estat així. Per mirar d’acabar amb aquest problema és molt important el suport de la ciutadania, i aquí a Sóller comptam amb aquesta col·laboració.