Gaspar Valero i Martí, nascut a Palma l’1 de març de 1958, ha estat elegit el pregoner de les festes d’enguany. És llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears i durant els darrers anys ha destacat com un expert en divulgació del patrimoni local i en itineraris culturals.

Pregunta.- Vostè ha estat nomenat pregoner, se sent orgullós amb aquest encàrrec?
Resposta- Per a mi és una  responsabilitat i un honor encetar amb el meu pregó les jornades festives de Sant Joan de Deià de l’any 2010. Per tant, sí, em sent ben orgullós de poder complir bé aquest encàrrec de l’Ajuntament de Deià i de satisfer tots els deianencs.

P.- De què parlarà en el seu discurs d’avui horabaixa?
R.- Parlaré d’una evocació històrica i paisatgística de Deià, amb amb notes literàries històriques i patrimonials, amb les possessions com a centre vital de la vida rural.

P.- Quins vincles ha tengut vostè amb Deià?
R.- Jo som de Palma, però  em consider un trescador pel patrimoni, els camins i la cultura de Mallorca. Deià, com contaré al pregó, és un poble que enganxa, que atreu; per tant, em consider un més dels múltiples presoners dels encants de Deià. Conec des de jove els seus camins, les seves muntanyes, les seves possessions, amb espais essencials per a mi, com Son Marroig, sa Pedrissa, Ca l’Abat, Son Rul·lan, Llucalcari, i amb bons amics a molts d’aquests indrets. I també conec el poble, amb moltes visites culturals, patrimonials o literàries que hi he dirigit. Record també una setmana de Renovació educativa, devers l’any 1980, que em permeté conèixer la gent i els espais de ben aprop.

P.- Recordi’ns algun episodi històric de Deià que desconeixem.
R.- Un moment important per a la història de Deià fou la consagració de la capella del petit nucli, dedicada a Sant Joan Baptista. És un signe indiscutible de comunitat pròpia, del llarg camí cap a la consolidació d’un poble amb personalitat.   La tenim documentada a finals de segle XIV, el 1398, quan Joan Asmalric, en testament fet davant el notari Pere Ferrer, deixà 5 sous a l’obra de la capella Sant Joan de Deià. Aquest tema és poc conegut, però fou recollit per l’historiador Ramon Rosselló Vaquer.

P.- Com veu aquest poble?
R.- Veig un poble actiu, dinàmic, amb un turisme de qualitat i una gran autoestima per ser un poble admirat en tot lo món. Crec que la gent és conscient d’allò que denominam desenvolupament sostenible, i que hi ha consciència que el poble no pot perdre el seu caràcter. Deià aporta caràcter al món, no s’ha de dissoldre dins la globalització. Esperem que pugui superar bé aquesta etapa de crisi econòmica.

P.- Com descriuria el Deià dels anys seixanta i setanta?
R.- Imagin un poble de grans contrasts, la ruralitat i els bohemis, i visqué (com a bona part de Mallorca) un pas vertiginós desde les arrels tradicionals al turisme, amb elements del cosmopolitisme més modern... però, sense balearització o sigui, construccions monstruoses.

P.- Va freqüentar el poble durant aquesta època?
R.- Bé jo vaig néixer l’any 1958; només record alguna visita de nin o alguna de les meves primeres excursions.

P.- Tornaria enrere en el temps?
R.- Només per corregir errors. La Mallorca preturística no era idíl·lica, malgrat l’estereotip, eren unes condicions de vida molt dures, de subsistència.

P.- En quin projecte està engrescat actualment?
R.- Diversos: possessions de pobles, patis de Palma, festes i cultura popular, llegendes i frases populars, literatura i paisatge, senderisme cultural. Ara és temps d’acabar el curs i fer propostes per al proper... si els retalls pressupostaris ho permeten!!

P.- Per quin personatge històric té més debilitat: : Ramon Llull, Antoni Maria Alcover o Miquel Costa i Llobera?
R.- Entre aquests tres, per Ramon Llull, un geni completíssim, fundador, trencador de motlles... i més per al seu temps. Irrepetible.

P.- En quin arxiu històric municipal està remenant papers actualment?
R.- He acabat fa poc un llibre sobre possessions de Sineu que va suposar anar a l’arxiu d’aquest poble. Però, el darrer arxiu municipal que he remogut és precisament  el de Deià, amb motiu d’aquest pregó. Tanmateix, han tancat l’Arxiu del Regne de Mallorca per obres, on hi passava molt de temps, i ara no hi puc anar.

P.- El veurem pròximament fent excursions novament per la televisió?
R.- Per ara no hi cap programa estable previst, només aportacions esporàdiques. Tenc molt bon record de les vegades que passàrem per Deià -i per Sóller- amb el programa Temps era temps, amb motiu de parlar de Robert Graves (Can Alluny), de Santa Catalina Tomàs (a Son Gallard) i l’Arxiduc (a Son Marroig).

P.- Quina excursió recomanaria per Deià i els seus voltants?
R.- Sempre m’ha agradat el camí de Castelló, molt fàcil, però per a mi és excepcional la dels cingles de Son Rul·lan. També m’agrada molt el puig de sa Galera, que era l’antic puig del Vedell. Estic també content amb les senyalitzacions del GR-221 és a dir, de la ruta de pedra en sec, que passa per Deià i per Muleta.