Bartomeu Miró i Fontanet conserva als seus noranta anys una lucidesa envejable, a més d’una memòria privilegiada que el converteixen en un tertulià de primera categoria per a tots aquells que hagin tengut la sort de compartir una estona amb ell. Amb un posat atent i una mirada analítica i metòdica, Miró observa el món que l’envolta i rememora amb nostalgia un món passat que com ell mateix diu si no fou millor almenys fou més senzill.

Pregunta: Com va ser la seva joventut?
Resposta: Va ser especial, perquè la guerra la deixà ben marcada. El mes d’agost del 38 -amb tan sols devuit anys- vaig ser cridat a files i a incorporar-me a la guerra, on hi vaig estar fins dia 12 de gener del 44 -als mallorquins ens tengueren més temps fent el servei militar perquè hi havia la por d’una invasió de cara a la Segona Guerra Mundial; tot i això em vaig alliberar un parell de mesos abans que la resta dels companys de quinta per ser fill de pare seixantí. Per tant, la meva joventut i la dels meus companys de generació va estar fortament marcada per l’enfrontament bèl.lic de la nostra guerra.

P.- I com veis la joventut d’avui en dia?
R.- És totalment a l’inrevés de la que jo vaig viure, Avui en dia el jovent va massa desbaratat; pens que vol massa llibertat i independència.

P.- Amb la perspectiva que us donen els anys, com veis el poble de Sóller?
R.- Trob que el poble no ha canviat gaire, tot i que ha crescut com és lògic. De totes maneres, Sóller és un poble on encara es pot viure amb normalitat sense patir gaires ensurts.

P.- Com entràreu a fer feina a l’Ajuntament?
R.- Per primera vegada vaig entrar a treballar a l’Ajuntament de manera provisional el febrer del 38, feina que vaig haver de deixar per la meva incorporació a files.Un cop finalitzat el servei militar hi vaig tornar, fou l’any 44 encara de manera provisional. Un any després vaig passar unes oposicions -gener del 45- i vaig aconseguir una plaça d’auxiliar administratiu. Vull deixar clar que des de ben jove  em feia il.lusió treballar a les cases de la vila.

P.- A quina àrea us va tocar fer feina?
R.- Amb els anys vaig anar passant per gairebé tots els departaments de l’ajuntament, ocupant-hi diversos càrrecs. D’auxiliar administratiu vaig passar a cap de recaptació -any 61-; l’any 75 vaig passar a ser dipositari de fons. Poc després -el 76- vaig augmentar de categoria i vaig treballar al departament d’Administració General; fins que l’any 82 vaig arribar a Intervenció. Finalment, l’any 83 vaig ser el primer delegat de l’ajuntament al Port de Sóller quan es creà aquesta delegació;  fou en aquest lloc on al cap d’alguns anys -l’any 85- em vaig jubilar. A part d’aquests càrrecs, de l’any 65 al 85 també vaig ser el secretari de la Casa-Hospici.

P.- Amb quants de treballadors comptava l’Ajuntament?
R.- Crec que devíem ser una cinquantena, comptant administratius, municipals i brigada. El més important és que trèiem la feina, i això que tot s’havia de fer a mà.

P.- Com era una jornada de treball?
R.- Al principi fèiem la jornada xapada -els matins de vuit a una, i els horabaixes de tres a cinc; posteriorment, passàrem a fer jornada contínua: de vuit del matí a tres. Per posar-te algun exemple et diré que durant bona part de la meva vida laboral no comptàrem amb vacances perquè en aquella època no s’estilava; com ja he dit abans la feina s’havia de fer a mà perquè no teníem calculadores, tan sols comptàvem amb màquines d’escriure i amb alguna màquina especial com la que hi havia a recaptació i que permetia agrupar les quantitats per conceptes. En aquella època era una feina més manual i personalitzada.

P.- Quins foren els canvis més grossos que vàreu veure a les Cases de la Vila?
R.- De cara a la feina, el canvi més important va venir de la mà de les màquines que ens facilitaren el treball: concretament amb màquines que ens agilitzaren molt la confecció dels rebuts. Pel que fa a l’augment de personal, jo no el vaig viure treballant a l’empresa; l’augment de personal l’he viscut ja des de fora. I pel que afecta a les instal.lacions, vaig viure el pas de l’ajuntament vell al nou; la qual cosa ens proporcionà unes dependències més àmplies on poder comptar amb més espai per treballar. Com a curiositat cal esmentar que el temps que duraren les obres les dependències municipals, aquestes es passaren damunt el Bar Bini on hi estàrem durant tres o quatre anys.

P.- Què pensau quan veis l’actual plantilla de l’ajuntament en comparació a la que hi havia a la vostra època?
R.- La veritat és que no em cap dins el cap que s’hagi de menester tanta gent per dur endavant l’ajuntament. No m’ho explic. Pel que fa als vehicles de les cases de la vila, a la meva època tan sols comptàvem amb el cotxe particular del mestre de la vila, a qui l’ajuntament només pagava la benzina. He de dir també que vaig viure la implantació de la canalització de l’aigua, per això es varen habilitar dos funcionaris que s’encarregaven de fer la lectura i cobrar directament els rebuts. Pens que actualment hi ha massa personal a les cases de la vila.

P.- Creis que l’excés de paperassa ha estat el que ha motivat aquest increment de personal?
R.- No ho crec. Pens que hi ha hagut ganes de col.locar gent, tot i que no vull dir que actualment no s’hagi de menester més gent que a la meva època però crec que han fet llarg, sobretot si tenim present que s’han eliminat àrees -fems i aigua- que abans gestionava l’ajuntament i que ara han passat a mans d’empreses privades. Una persona que ha viscut una època anterior a aquesta no s’explica el que passa actualment a les cases de la vila.

P.- Quina era la consideració d’un funcionari a la vostra època?
R.- Bona, abans els funcionaris estàvem molt més bens considerats que no en l’actualitat.

P.- Per què pensau que els funcionaris tenen tanta mala premsa avui en dia?
R.- Tal vegada sigui perquè s’ha abusat de "l’enxufisme". Abans també es guardaven més les formes: durant la jornada laboral no es sortia per a res de les dependències municipals, havíem de berenar per torns dins les cases de la vila. Crec que abans es tenia una idea més seriosa del que era un funcionari.

P.- Com va ser la vostra entrada al món de la jubilació?
R.- Realment vaig fer un alè perquè em vaig veure alliberat de moltes responsabilitats que duia a les cases de la vila.

P.- Actualment, a què dedicau el vostre temps lliure?
R.- Fins enguany gaudia molt de passar hores a un hort que tenim, però les cames m’han dit prou i m’han jubilat d’aquesta tasca. Ara m’he de conformar amb fer crucigrames i autodefinits que m’entretenen força i de passada m’ajuden a exercitar la memòria.

P.- Quin consell donaríeu a la gent de cara a la seva jubilació?
R.- Bàsicament que aprofitin la llibertat que aquesta nova etapa de les seves vides els ofereix i, sobretot, que es distreguin.

P.- Per acabar, és cert que qualsevol temps passat fou millor?
R.- Al manco fou més senzill i tranquil.