Antoni Vallcaneras és tot un personatge al Port de Sóller. A ell li ha recaigut la tasca d’elaborar el primer pregó amb el que la barriada va encetar ahir les festes de Sant Pere. Patró de pesca i mecànic naval, aquest home de 68 anys d’edat és tot un llibre obert. Bona part de les dues hores d’entrevista no surten publicades...

Pregunta.- Quants anys s’ha dedicat a la mar?
Resposta.- Gairebé tota la meva vida. Més de 30 anys fent feina com a pesacador i després a les barques blaves dels Capapuig.

P.- La mar fa forat i tapa, l’estira a vostè?
R.- Sí punyetes. La mar té una cosa, que quan hi ets per damunt tu només tens a Déu i al temps. O sigui, depens únicament de tu.

P.- Però li agrada...
R.- És una feina dura perquè estàs fora del teu ambient, però m’agrada. Mai no m’he marejat a la mar, en canvi anant de gresca sí.

P.- Parli’ns del seu pregó.
R.- He volgut fer una mica d’història del Port de Sóller per rescatar coses que molta gent no sap o ja no se’n recorda, el que ha estat i el que esper que sigui. Aquí al Port la gent ens sentim molt nostres i tenc por que això no acabi per desaparèixer degut a l’especulació. Al Port l’han fotut tant...

P.- Vostè ho creu?
R.- Només basta superposar fotos antigues amb actuals i un es pot demanar, on és el Port de Sóller? Molta gent lluitàrem en contra del port esportiu i mira com ha acabat ara.

P.- I com veu el Port en l’actualitat?
R.- Si ens descuidam una mica arribarà que això no serà el nostre Port. Serà com Andratx. Una activitat tan primordial com la pesca ha passat a ser el darrer terme. Només basta veure que les barques de pesca les tenen arraconades a baix de tot de la zona portuària.

P.- Hi ha molt amarrament i molta barca al Port.
R.- Ja fa anys vàrem negociar amb Defensa la cessió dels molls per disposar de més espai i resulta que tot s’ho ha menjat la pesca recreativa. Mira com estan els pescadors i on han d’estar. Sense comptar que el 80% dels amarraments són per a gent externa que tenen la seva base aquí.

P.- Com seria per a vostè el Port de Sóller ideal?
R.- Si ho digués em prendrien per boig. Però bé, jo voldria un Port més equilibrat amb més respecte cap al medi ambient i no això que han fet. L’han destruït estèticament, i de contaminació no en parlem. Està ben clara una cosa: com més barques, més contaminació.

P.- O sigui, que no li agrada la reforma feta fa uns anys.
R.- No. Un 70% de tot el que s’ha fet no m’agrada. S’hagués pogut fer més petit, sense tanta massificació. A més de massificar l’amarrament d’embarcacions, dubt molt que així com està complesqui amb la normativa de seguretat que estableix la Unió Europea. En definitiva, el Port està massificat en tots els aspectes.

P.- Enyorau el Port de quan éreu jove?
R.- Tota persona té nostàlgia del que era el Port de Sóller. Això a pesar dels militars. La Base Naval ha tengut els seus pros i contres i en un moment donat va ser una aposta de riquesa i prosperitat. La Base va dur gent i tot funcionava, fins i tot els cinemes.

P.- Però...
R.- També és ben veritat que gràcies als militars té els pulmons verds que té ara. És contradictori, però gràcies a ells tenim Santa Catalina, el Cingle, el polvorí de Sa Figuera o el camp de futbol sense estar urbanitzat. Si no hagués estat per ells, avui en dia tots aquests llocs estarien construïts i massificats.

P.- Vostè, parlant, ha comentat que el Port de Sóller va ser el port de Santa Catalina.
R.- Sí, efectivament. Durant l’Edat Mitjana en temps del rei Sanç es va ordenar la construcció del monestir de Santa Catalina. La seva imatge va agafar tanta veneració entre els mariners que li feien promeses i l’invocaven que el Port de Sóller va passar a ser conegut com el Port de Santa Catalina d’Alexandria.

P.- Tanta fe hi havia?
R.- Sí, moltíssima. Antigament sortir a navegar no volia dir tornar, i per això la imatge de Santa Catalina despertava tanta admiració

P.- Recordi’ns algunes curiositats més...
R.- Per exemple, durant segles al Port no hi vivia ningú, no estava habitat. Només hi havia gent al monestir de Santa Catalina i una petita guarnició amb dos canons que estava instal.lada allà on hi ha l’hotel de la Base per guardar el Port.

P.- ...
R.- En aquella època el Port es tancava cada vespre amb una cadena. Eren els segles XVI i XVII per evitar que de nit hi poguessin entrar vaixells. Durant la Guerra Civil es va fer una cosa parescuda instal.lant una xarxa per evitar que hi entrassin submarins.

P.- I la cadena evitava realment que hi pogués entrar gent?
R.- De fet, els moros que varen venir a Sóller el 1561 no pogueren entrar al Port. Això està escrit, i per aquest motiu optaren per fer-ho per Ses Puntes.

P.- Però això no va evitar que poguessin arribar a Sóller...
R.- Un altre aspecte que molta gent desconeix és que a l’Edat Mitjana al Port hi havia unes drassanes on hi construïen embarcacions. O que cada vespre, tots els barcos que estaven en remull els fermaven i els llevaven el timó perquè no poguessin partir de nit. I als que estaven varats, els retiraven les veles i els rems.

P.- Al llarg de la història, el Port també ha estat motiu de llegendes relacionades amb el contraban.
R.- Sempre n’hi ha hagut al Port. De fet es diu que la pesta negre que arribà a Mallorca al segle XVII va entrar a l’illa a través del Port de Sóller amb un paquet de contraban. Segons pareix els “bultos” venien d’un país infectat i a través de Sóller es va escampar per tota l’illa i va morir una gentada.

P.- De què era el contraban?
R.- De qualsevol cosa, de tot el que es necessitava per subsistir en temps d’escassesa.

P.- Com per exemple...
R.- Al voltant del segle XV un vaixell carregat de blat que va sortir de Sevilla va ser obligat a entrar a Sóller i quan va ser al moll, de tanta fam que hi havia, el varen saquejar tot i no en va quedar res. A més de blat es podia fer contraban de qualsevol cosa.

P.- Però amb el temps va anar dedicant-se al tabac.
R.- Al segle XX efectivament es feia molt contraban de tabac. Però a més se’n podia fer d’arròs, cafè, sucre, encenedors, calces de nylon, penicilina, terromicina o estrectomicina, que eren uns medicaments molt cercats i per això entraven a Mallorca de contraban.

P.- En definitiva era una necessitat.
R.- Sí perquè hi havia molta escassesa, però el gruix important era el tabac i el cafè. I quan hi havia fam, blat, arròs i sucre.

P.- I actualment, ha passat a la història el contraban?
R.- (Riu). No ho sé...

P.- Quina opinió en té vostè sobre aquesta activitat.
R.- Sempre he considerat que el contraban era una feina complementària per subsistir. Molta gent s’hi dedicava i generava un moviment econòmic important. Fins i tot el tabac confiscat es posava a la venda més barat amb l’etiqueta “decomisado”.

P.- Vostè, a més de la seva faceta com a pescador i persona de la mar, també ha estat polític.
R.- Durant el mandat 1987-1991 vaig ser regidor d’UM com a responsable d’escoles i després d’urbanisme. Posteriorment vaig passar al PSOE però abans ja havia estat un dels fundadors del Partit Socialista a Sóller.

P.- Segueix la vida política actual?
R.- No. I després d’haver estat afiliat durant dotze anys al PSOE em vaig donar de baixa.

P.- Quines diferències veu entre la política d’abans i la d’ara?
R.- Abans la política es movia pels ideals i ara només pel capital. Quan jo vaig entrar en política la gent es movia per una ideologia, però avui en dia els ideals ja no existeixen. Tot es mou per interessos.

P.- Com veu l’Ajuntament actual?
R.- Molt empebrat...

P.- I el socialisme d’avui en dia?
R.- El PSOE s’hauria de deixondir perquè francament arrossega un llast molt important amb els sindicats que creu-me...

P.- Hagués firmat vostè el “zapatazo”?
R.- No, però és absurd creure’s que aquí el PP hi estigui en contra quan a la Unió Europea governa la democràcia cristiana que advoca per tots aquests canvis.

P.- És en Zapatero un bon líder?
R.- Ha perdut molt aquest home. Crec que hauria de sortir algú jove amb noves idees. Sempre he pensant que el funcionariat hauria de desaparèixer i tot el personal de l’administració hauria de ser personal laboral contractat, perquè els funcionaris fan el que li passen pels...