M’he decidit a escriure aquestes línies en estar jubilat i tenir temps. La raó és la memòria històrica, la punyetera memòria històrica, la que es refereix a la Guerra Civil, la que escriviren els vencedors, o sigui, abans els bons i ara els dolents, encara que bons o dolents, segons els meus avantpassats, depenia de la situació geogràfica, ja que, al manco la gent normal que va fer la guerra amb qui jo he parlat mai saberen el que feien, ficats en aquesta fatal guerra.

Això era cosa de generals i polítics, aquests mateixos polítics que ara volen mutilar la famosa Creu dels Caiguts perquè, per la famosa memòria històrica de polítics i generals, jo, com altres de la meva generació, hem cantat el “Cara al sol”, no sabíem per què, però ens donaven després el dia lliure. Estàvem contents, igual que juràvem bandera amb Franco. És el que hi havia, però mai ningú no ens va dir si havíem fet bé o mal, ni com a gent que trepitjam el carrer, que ens importa ni la política ni els polítics.

Encara que sí m’importa la Creu dels Caiguts, si no com a monument polític, sí com a memòria històrica, la meva, la dels professionals que, amb gran esforç, la varen fer, que segurament per a ells era només un treball mal pagat.

Després varen venir els nous polítics, gent jove, amb grans i noves idees que volen tirar aquest monument. Els molesta i, d’altra banda, l’únic que sabrien fer amb una pedra és trevalar amb ella.
Per tot això deman a aquests nous grans homes que utilitzin les seves neurones i recursos en favor de la gent que els ha votat en el bé del poble i que s’oblidin de remoure la merda, que com més es remou, més pudor fa.