Els anys passen i sovint els humans ens oblidem de les coses que ens han passat a la vida. Coses i situacions que dins el nostre cor han deixat petjada. Coses i fets que pot ser mai hem tingut el coratge, la valentia o l’oportunitat de demostrar amb un agraïment i el nostre goig perquè un dia varen succeir. Per això, i aprofitant aquesta data tan important del 50è aniversari de l’empresa “Barcos Azules”, fundada als anys 70 per Joan Mayol (padrí dels actuals propietaris), conegut per tots com Joan de Capapuig, vull lloar tot el que significà i significa per mi aquesta empresa i, com no, aquesta família.

Corrien els anys 70 i jo era un bergantell jove, ple d’il.lusions i ganes de volar. No sabia què volia però volia fer coses, prendre rumb i tractar de fer-me un home, allò que aleshores s’estilava. Un dia vaig trobar un bon amic, en Toni Catalinero, i li vaig comentar que m’agradaria trobar una feina. Me proposar presentar-me al seu patró, Joan de Capapuig, (fill i pare dels actuals propietaris) que feia poc s’havia fet càrrec de l’empresa d’excursions en vaixell, com he dit abans fundada pel seu pare. Cametes me valguen i de cap a veure aquest home empresari del que tots els seus empleats cantaven virtuts i lloances. El vaig conèixer i de seguida vaig endevinar perquè tenia aquesta fama. En Joan me va rebre amb les mans obertes del primer dia, i em donà l’oportunitat d’incorporar-me a n’aquella família, mai tan ben dit: una família.

Passà el temps i tot i que les coses no foren fàcils ni molt manco, amb en Joan al capdavant i nosaltres al darrera, anàvem capejant el temporal. Agafàvem el cotxe i anàvem a vendre bitllets de l’excursió a Palma, després a Sóller, al Port... Sols es tractava que els visitants que venguessin a Sóller, en arribar al Port, ja duguessin l’excursió a la Calobra comprada i pagada.

Els anys corrien i la relació amb el meu patró i amic Joan s’anava enfortint. Tant és així que de sempre em vaig sentir com un fill seu i de la seva dona. Vaig viure l’infantesa de tots els seus fills, els que avui són els continuadors d’aquella empresa que amb tanta suor i dificultats va posar en marxa el seu pare. Malauradament avui ja falten el pare, en Joan, i en Javier que un malaurat accident el pujà al cel.

Per una vegada, la dita de que “el peix gros es menja el petit” no s’ha feta realitat, ans tot al contrari, ha estat “el peix petit que s’ha menjat el gros” i ho ha fet gràcies al treball i abnegació de tota una colla de germans que, cada un al seu comès, han fet surar el vaixell cap a bon port. Jo em sento ple de goig i de viure aquesta data tan important del 50è aniversari però més content estic encara de que s’hagi arribat aquí, gràcies al bon fer del gran capità Joan de Capapuig que, amb l’ajuda dels seus grumets, avui ja almiralls, i que aquell anhelat desig, sigui avui una realitat. “Barcos Azules”, un exemple d’esforç i dedicació.

Vull fer-vos arribar la meva més cordial i sentida enhorabona a tots: a la vostra mare, a tots els fills, gendres, nores, néts, empleats... Gràcies a tots vosaltres, una vegada més Sóller és un estel que llueix per tot el món.