Miquel, amic, mestre i col•laborador, persona singular, autodidacta, obert, pragmàtic a la presa de decisions, un bon gestor dels recursos públics, tant de personal com materials, abans de donar opinió et plantejaves la qüestió i sempre donaves varies alternatives, totes ben raonades.

Ara fa 29 anys, un capvespre del mes d’octubre et vaig conèixer a les dependències de la Policia Municipal, darrera el taulell, dret, jo acaba d’aprovar les oposicions a Sergent Cap de la Policia, era un jovenet (ciutadà, llonguet), sense cap experiència a una Prefectura de Policia, si bé venia amb l’experiència de ciutat essent un dels Cabos més joves de la plantilla de Palma. Tot d’una em vares ensenyar amb el Cabo Vivas l’estructura i el funcionament social  antropològic de Sóller, que en principi xocà amb la meva estructura psico-social i manera de veure les coses.

Els que tenim entrades al front i cabells blancs recordam com estava la circulació fa ara 29 anys,  doble sentit de circulació a molts carrers de Sóller,  la plaça oberta al trànsit on la majoria de gent a l’acabar la feina passava per si veia qualque conegut, o anava al cafè deixant el cotxe on podia, el carrer de Sa Lluna obert al trànsit en sentit a plaça, els autocars entraven cada dia a l’estació a descarregar i carregar els turistes pel carrer d’Isabel II o carrer Nou, l’escaló del mercat on passava el tramvia que feia el tram de davant el mercat intransitable i un punt negre, manca d’aparcaments, i el famós semàfor del carrer Bauçà.

Em ve a la memòria, quan varem fer els estudis de camp dels carrers de Sóller, aquells vespres d’hivern, fent maniobres amb el camió de Can Fiolet, el cotxe d’en Xim de l’autoescola, amb el camió de fems, els mapes de Sóller no responien, ni responen, a la realitat de l’estructura assimètrica dels carrers, a les peraltes, ni als girs. Nosaltres no xerràvem de mobilitat, xerràvem de reforma circulatòria, però sí d’estudis de camp i de viabilitat atenent a les variables.

Vàrem plantejar amb el Cabo Vivas, i tu, amb tot l’equip de policies, els veterans Tomás, Salvador Jordan, Tomeu Pons,  un estudi detallat de reforma amb una planificació per la seva execució, tu et vares encarregar amb Manolo Bautista i Miguel Castelo de fer l’estudi d’habilitació dels càrregues i descàrregues, modificar el mercadet dels dissabtes que estava ubicat a la plaça de sa Raval que tenia dividida la circulació en dues zones i fer un sola zona per a vianants al Mercat i la Plaça. Fet que va suscitar polèmica, els venedors ambulants es negaven a canviar, però ho aconseguírem en el temps plantejat.

Tot això amb recolzament polític del regidor de Circulació Xim Reynés, que creia en les idees de tot un equip.
Vàrem tenir molta oposició a la nostra proposta, il·luminats en circulació, es va constituir l’Associació de Comerciants del carrer de Sa Lluna, per lluitar contra la reforma circulatòria, al·legant que afectaria els seus calaixos, “qui ho digués ara”.

Recordar el resultat favorable, amb l’enhorabona de l’equip auditor, de l’auditoria que vàrem demanar als serveis de la Prefectura Provincial de Trànsit, per avaluar la polèmica reforma, tu eres un dels motors d’aquell gran equip, (amic, mestre, col·laborador).

També quan vàrem decidir fer una campanya d’immobilització de motos per fer renou, s’estilava la moda d’anar amb tubarro, fer renou equivalia a sensació d’una major velocitat, un migdia quan els joves anaven a fer feina, vares decidir immobilitzar un parell de motos, la que vàrem liar, però com sempre pragmàtic i generós, aconseguires l’objectiu, no et baixares de l’ase, això si, l’emprenyadura que va agafar el batle, per les pressions i queixes, per l’actuació, va ser massa, et vares emprenyar quan et va telefonar, però després vàrem riure un parell de dies.
Els controls i converses diaris que damunt les vuit del vespre que feies, a través de l’aparell de transmissions que tenien les monges de l’Olivar, per comprovar el seu funcionament per raons de seguretat operativa, quan varen intentar entrar un vespre al convent i tallaren la línia telefònica.

L’altra dia en Manolo en recordava la teva metodologia per ensenyar als nous policies  a conèixer els carrers i la toponímia de Sóller, tal com vareu fer amb mi, un bon mètode instructiu que les escoles de Policia actuals haurien d’adoptar, representaves la vella escola dels Municipals que es fonamentava en l’ autodidàctica.

No vares permetre mai que et diguessin que eres un auxiliar i no un municipal agent de l’autoritat, coneixedor de les normes i sempre al dia amb la legislació.

Com a darrera anècdota record, quan em contaves que dins la primera legislatura de la democràcia, una regidora enviava els municipals al Port per evitar el top less, a cop de xiulet.   

Miquel, gràcies per a tot el que em vares ensenyar, a conèixer la muntanya, els canvis de temps als incendis forestals, dirigir situacions de crisis i de risc com les inundacions i incendis forestals que vàrem passar colze a colze, amb als altres companys d’aquell temps, Adolfo Caballero, Joan Forteza, Juan José Vivas, Onofre Reynés, Pep Porcel, Biel Sampol, Tomeu Colom, Emilio Carreras, Miguel Castello, Manolo Bautista i els veterans Cabo Vivas, Tomás, Tomeu Pons, Salvador Jordán.