Com qualsevol altre grup, un equip de Govern té una raó de ser, es constitueix per a alguna cosa. Els equips que arriben a l’èxit són aquells que els seus integrants recorden de manera permanent que els seus objectius individuals i els de conjunt tenen una essència comuna. Així ocorre en els negocis, en l’esport, en les bandes de música, en les organitzacions de tot tipus, inclosos els equips de govern nascuts després d’un pacte polític. Quan un component del tot (entengui’s del tot com l’equip de govern existent a Sóller) creu que el conjunt és només un mitjà per destacar ell o assolir metes personals (Miquelet), o el seu grup (“PSOE compleix”, en comptes de “l’equip de govern compleix”) metes de grup -més enllà que aquestes siguin concordants amb les de la resta dels components de l’equip- el pacte comença a esquerdar-se, la fi comú comença a veure’s desdibuixat.

Quan quatre partits polítics decideixen formar un pacte, decideixen formar una societat. Hi ha societats indissolubles i societats dissolubles. El nostre cos és una societat indissoluble. Cap dels milions de cèl·lules que el componen pot prendre la decisió de no realitzar la funció que té encomanada, si això ocorre apareix una tumoració cancerosa la qual pot dur el cos a una greu malaltia o a la mort. El mateix ocorre amb un equip de govern, quan un dels seus components no realitza o no sap realitzar la funció encarregada i les conseqüències de la seva ineptitud les desvia cap a altres components, que estan realitzant el seu treball, i a més estan pal·liant les deficiències en les funcions d’aquest individu, duu l’equip de govern a la mateixa fi que el que ocorre en el cos humà, encara que en un equip de govern té solució: l’equip és dissoluble.

Durant els molts anys que duc dedicats a l’ensenyament, he pogut comprovar en la meva pròpia carn com una bona actuació personal és més gratificant si coincidia amb el bon joc de l’equip i amb la seva victòria. I com aquesta mateixa tasca perd rellevància si coincideix amb un pobre joc col·lectiu. Benvolguts companys, vull fer-vos recordar aquell dia que estàvem reunits amb personatges polítics rellevants i, un d’ells, mentre jo parlava va preguntar: "Francisco, pertany a UM?” Jo, fent un petit incís, li vaig contestar: “Perdoni, des que Francisco va signar un pacte i va entrar a formar part d’un equip de govern, ja no pertany a un partit, pertany a aquest equip”.

El grup d’UM, ha treballat sense ànims de rellevància individual ni grupal, ha treballat pel bé de Sóller i ha cooperat amb els altres sense desqualificar cap dels components de l’equip. No han actuat així tots amb els components de l’equip de govern. La forma d’actuar d’aquestes persones i els seus comentaris llevant-se responsabilitats dels seus errors i traspassant-me’ls a mi no és de rebut. Esper que canviïn en aquesta segona etapa i si veuen que no són capaces de dur a bon terme les tasques encomanades en el seu rol, se’n vagin i deixin passar altres persones més capaces.

Que consti que no som una persona que no compleix amb el que pacta, sempre procur complir amb els compromisos presos. Que no cregui ningú que vull ficar pressió a en Pep Lluís, pròxim batle, a qui he promès ajudar amb totes les meves forces, res més lluny del meu pensament; però, perquè es compleixi aquest compromís, també han de canviar la seva actitud alguns individus de l’equip de govern.

I ara que els membres de l’equip de govern es facin aquesta pregunta clau. Per què estam junts? Respondre-la és una part essencial del treball en equip i de l’abast de la meta proposada quan es va formar el pacte.

Cada vegada que l’equip de govern pugui recordar en conjunt les raons primordials de la seva existència, es posa a si mateix en condicions d’organitzar-se i d’actuar en funció d’elles. Deixa asseguts, recobra o enforteix, d’aquesta manera, els fonaments pels quals aquest va ser creat.

Ja per acabar, que ningú cregui que el grup de UM vol desestabilitzar l’equip de govern. El que vol és que se li reconegui la seva labor dins de l’equip i que cap dels seus components eviti les seves responsabilitats i ens les passi a nosaltres. I a més que cap empri el treball que fa i fan els altres per a la seva promoció política.