Ara resulta que la legislatura passada amb el senyor Simarro al capdavant, va ser una de les millors gestions de la història de Sóller, o almenys aquesta és la impressió que jo tenc a partir d’un escrit que he llegit del PP. No record cap legislatura que es fessin tan poques millores en el poble. Presumeixen d’inversions, com és el túnel de Sa Mola i el moll del port. Un túnel de 1.300 metres de longitut que va costar trenta milions d’euros, crec que deu milions més que el seu pressupost inicial. No sé si el PP pot presumir d’haver deixat un poble tan abandonat com el que deixaren. O de privatitzar l’aigua o la recollida del fems. Demanin als ciutadans que han fet una escomesa d’aigua, a veure que els hi han cobrat.

Aqualia no sé si s’han preocupat per saber-ho, però per si no ho saben, els hi diré jo, 3.000 euros per escomesa, segons la meva informació. Els haurien de demanar opinió a totes aquestes persones a veure que opinen d’aquesta gestió tan bona del senyor Carlos Simarro i del seu equip. Això es diu defensar bé els interessos dels ciutadans.

Diuen que no s’avergonyeixen de la seva gestió, mancaria més que s’avergonyissin. Tampoc es deuen avergonyir dels companys de partit que estan a la presó o els presumptes implicats que estan al carrer. No sé de que pot presumir el Partit Popular de l’expresident Matas, o de tota aquesta tribu del Palma Arena. Si tots aquests honorables senyors són un exemple a seguir, li diria al PP que jo no estaria molt orgullós. Pareix que si el PP governàs tot estaria solucionat. És una llàstima, estaren quatre anys i l’únic que va fer bé el senyor Simarro va ser arreglar el seu carrer i la d’un company de partit. Pareix esser que el PP és la salvació de Sóller. Aquest partit que va estar governant quatre anys i diuen que es trobaren les arques buides, no sé si les arques estaven buides, però doblers no els va faltar per gastar presumptament trenta milions de les antigues pessetes en protocol. I per donar-se bons banquets, presumptament a compte de l’erari públic, amb els seus amiguets, visitants bons restaurants. Per això si tenien les arques plenes, per millorar el poble les arques estaven buides. Si tot això estan orgullosos, és que tenen el sentit de l’orgull súper desenvolupat.

Crec que ni Simarro i el seu equip, ni el Partit Popular a Mallorca o a Madrid o a València han d’estar amb la cara tan alta com el PP de Sóller. Però ells segueixen essent els salvadors de Sóller i tot el territori nacional. Si d’aquests grans salvadors de la pàtria cal estar orgullosos, estam ben arreglats. Pareix que el PP va de bassiot en bassiot com les granotes no surten d’un quan s’afiquen en un altre. La darrera redada no crec que els hagi vengut per sorpresa, l’operació espasa feia mesos que s’estava afilant. Una de les sorpreses que més m’ha cridat l’atenció, és la del campió olímpic de vela als jocs d’Atlanta de 1996, el famós José Luis Pepote. L’exregatista era el director general d’Esports del govern de Jaume Matas. Pepote que apart de ser un excampió de vela, pareix ser que també ho és de fer presumptament embulls amb les factures del Palma Arena. El Palma Arena com molts sabem tenia un pressupost de 48 milions d’euros, l’increment del sobrecost ascendeix a 90’6 milions d’euros. No sé si quan el bon gestor Simarro parla de bona gestió s’està referint al Palma Arena. Mentrestant, Matas se’n va de rosetes amb les espatlles cobertes del seu bon amic el fiscal general de l’estat a qui li ha d’agrair que la policia deixi o suspengui la investigació del palauet i d’altres sospites, però el Partit Popular gira la vista cap a un altre costat i el seu portaveu els defensa a capa i espasa ficant la ma en el foc.

Senyor Simarro no fiqui la mà molt endins, no sigui que es cremi fins el colze i l’hagin de dur a una clínica de cremats.
El que si puc assegurar és que el senyor Simarro no passarà a la història de Sóller per haver estar el millor batle ni el millor gestor, ni els que traurien el poble del forat en el que el ficaren i que difícilment el trauran. Però Simarro hauria de treure el PP del fang en el que està ficat i no dedicar-se a culpar els demés.