Solleriques i sollerics, estem d’enhorabona gràcies a l’esforç fet per la fundació TREN DE L’ART. Sóller ha iniciat una nova fita històrica de cara al futur. Primer de tot per la consciència de poble que ha tingut l’esmentada fundació ja que amb aquesta iniciativa ha sabut donar continuïtat a l’empremta que tingueren aquells sollerics i solleriques de finals del s. XIX i principis del XX, una empremta que va marcar per a sempre la història esplendorosa de la nostra vall, deixant-li un llegat ple d’art, de cultura i brillant economia, una empremta que va marcar el futur d’aquell Sóller esplendorós avui admirat per tantes generacions i també per tants i tants de visitants de tota casta, social, intel·lectuals, artistes, etc.

Tant de bo sapiguem comprendre el fet que avui s’inicia amb aquesta nova etapa d’aquest casal emblemàtic, que per cert el mestre d’obra que hi va fer feina, Ramon Rullan Vicens, era un conco bo del meu pare A.C.S. i del meu conco en Ramon (en Ramon de la Caixa).

Ja se que per a molts serà difícil de comprendre aquest esdeveniment, que en el temps que corren es pugui dur endavant un fet com aquest, sobre tot per l’esforç que comporta a nivell econòmic, però la història de la cultura, l’art a tot nivell, el patrimoni no es poden rendir i quedar aturats a les situacions adverses, puntuals, que desgraciadament ens ha tocat viure ara i avui. Hem de pensar en el demà dels nostres predecessors, no podem quedar aturats en el temps, ja fa massa que hi estam, que vivim de rendes. Com deia al principi és un fet històric i estic segur que les futures generacions ens ho agrairan, com també ho hem d’agrair ara nosaltres.

Estic segur que tots els sollerics i solleriques en podrem treure un profit no sols cultural, sinó també econòmic, ja que aquest nou espai farà que moltes persones ens visitin i aquesta n’és una baula més de l’economia de qualsevol indret del món que ofereix un espai únic i singular, Ca’n Prunera ho és ,que sapiguem-ne treure aquest rendiment econòmic a través del turisme de qualitat que volem, i això dependrà també de com tots i cada un de nosaltres sabrem mantenir el redol que ens ha tocat.

Sapiguem agrair la feina ben feta d’aquest grup de persones valentes, que ha sabut donar un cop de timó en el moment precís, i ens tornem a encaminar a aquell Sóller cultural i artístic que aquells avantpassats nostres varen saber iniciar. Hem d’ésser agraïts i encoratjar, i si cal col·laborar, amb aquest grup de persones que un dia encapçalats per en Javier Mayol E.P.D. varen crear la FUNDACIÓ TREN DE L’ART a través de l’empresa capdavantera en molts d’aspectes que tots ja sabem i coneixem, con és el nostre estimat TREN DE SÓLLER, i continuem per damunt aquesta via que tants camins de progrés ha obert a Sóller. Sols d’aquesta manera podrem seguir mantenint l’esplendor de la vall que els nostres padrins varen aconseguir.

Per acabar permeteu-me fer un agraïment públic a “Sebastien”. Sebastià  Puig Magraner, propietari del casal, que un dia a través d’unes persones que segurament mai sortiran a la llum, es va deixar convèncer que Ca’n Prunera havia d’ésser per als sollerics i que no havia de caure en mans d’immobiliàries sense escrúpols i/o estrangers que quan han penjat el cartell de “propietat privada”, i d’això en tenim molts d’exemples, ja s’ha acabat per a tots nosaltres de poder disfrutar d’aquell paratge que sempre havíem sentit com a nostre i d’aquesta forma es perd per a sempre el sentiment de poble. Segur que en “Sebastien” des d’allà on és, gaudeix de veure totes aquelles persones que pausadament ara van contemplant tots i cada un dels racons i parets d’aquest casal que ell també va saber admirar i conservar. Ah!, l’únic que segurament hi trobarà a faltar en “Sebastien” quan es passegi per allà dins, s’assegui a un d’aquells divans tan ben restaurats, serà la música d’òpera o clàssica que ell sempre va tenir el bon gust d’escoltar i que ens feia gaudir a tots els que en algun moment el varen visitar i fer un cigarret asseguts al jardí. Sortosament vaig ésser un d’ells i per això puc estimar un poc i apreciar la recuperació d’aquest gran casal per a tots nosaltres.

Un cop més, gràcies i enhorabona a la Fundació Tren de l’Art.