Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 19 de maig de 2024   |   22:13
 
Enquesta  
Et va parèixer bé el nou itinerari de la processó de l’Ofrena a la Mare de Déu de la Victòria?


No
 
Opinió
11/12/2009 | 13:23
Suport a la Cimera de Copenhaguen
Bernat Vicens Vich, president i el patronat de la Fundació +O2

Sens dubte un dels grans reptes al que haurem de fer front en les pròximes dècades serà el canvi climàtic i les seves conseqüències. Un canvi climàtic que ja s’està fent notar amb períodes de sequera més prolongats i pluges torrencials puntuals però més devastadores que abans.

Amb un lleuger augment del nivell de la mar com a conseqüència de l’increment tèrmic, es posen en perill nombrosos ecosistemes essencials per a sectors com la pesca o l’agricultura, a més de nombrosos enclavaments urbans i països que estan assentats a escassos centímetres per sobre o per sota del nivell del mar, com Bangladesh o Holanda. Si no prenem mesures dràstiques, en pocs anys mars i oceans dibuixaran un mapa costaner diferent del que coneixem en l’actualitat.

Així, el canvi climàtic té i tindrà un efecte directe sobre l’economia. A la muntanya, la cota de neu pujarà posant en perill neus perpètues i ecosistemes únics. A la costa, l’augment del nivell del mar farà desaparèixer no només platges sinó també aiguamolls i totes les infraestructures assentades en primera línia que alberguen des d’hotels, carreteres o urbanitzacions.

L’Informe Stern quantifica què passarà si actuem o no vers el canvi climàtic. El  document indica que els costos associats a la ‘no actuació’ superen els d’actuació. Així, mentre que si no es porta a terme cap mesura per atenuar l’escalfament global, es produiran danys i desastres naturals que suposaran un 5% del PIB a nivell mundial cada any i que podran arribar al 20% a llarg termini. En canvi, si es fan actuacions per mitigar-ne els efectes reduint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle sobre l’atmosfera, el seu cost serà d’un 1% del PIB mundial l’any.

Sigui des del punt de vista ambiental o l’econòmic, sens dubte les nostres illes són les que més perdran i on l’impacte serà més acusat.

Conscients de la situació, un nou empreses de Balears van constituir a mitjans de juliol la Fundació +O2. Una iniciativa privada d’un grup d’empreses compromeses amb el canvi climàtic i amb el medi ambient a les nostres illes. Són patrons de la Fundació +O2: Construccions Llabrés Feliu, Construccions Llull Sastre, Cemex, Camper, Carpintería Vicens, Sampol Ingeniería y Obras, Alcudiamar Port Turístic Esportiu, Transunión i Tirme. Aquestes nou organitzacions, líders en el seu sector i conscients dels impactes ambientals derivats de la seva activitat, porten a terme nombroses iniciatives per reduir el seu impacte ambiental i integrar el medi ambient en els seus circuits de producció, especialment pel que fa a les emissions de CO2.

Per tot, des de la Fundació +O2 donam suport a la iniciativa de la Unió Europea dels tres 20 de cara a 2020, respecte al 1990: augment fins al 20% de les energies d’origen renovable que es generin en tota la Unió, reducció del 20 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i un augment del 20% en l’eficiència energètica. Així doncs, des de la Fundació +O2, la primera fundació privada en medi ambient de Balears, volem manifestar el nostre total suport a la Cimera del Clima que se celebra aquests dies a Copenhaguen, esperançats que d’ella s’aprovi un nou full de ruta contra el canvi climàtic.

La concurrència de tots els líders mundials a Copenhaguen, on s’ha de decidir el protocol que entrarà en vigor a partir de l’1 de gener del 2013, dóna peu a l’esperança que hi hagi un acord a nivell global

Pel bé individual i el col·lectiu.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a