Vaig acudir a la manifestació convocada a Palma en protesta per la corrupció del passat dissabte 12 de desembre. A la concentració, prevista al Passeig del Born, s’hi varen concentrar aproximadament fins a un miler de persones a mesura que transcorria la reivindicació. No va haver cap incident i hi prengueren part gent de tota mena, condició i ideologia. Convisqueren pancartes fetes a mà per ciutadans corrents, amb lemes de tota mena i força originals.

L’ambient va ser festiu en tot moment, sempre pacífic i reivindicatiu. No vaig veure (almenys en el meu cas) cap polític de major o menor rang. Però sí militants de base de tot tipus de partits, i especialment em va satisfer veure l’exbatle de Palma, Ramon Aguiló, en una humil i discreta segona fila.

Espontàniament la concentració va fer una mena de “recorregut turístic”: primer al “Palacete” de Jaume Matas (potser el moment més intens de tota la mani), després al Parlament davant la porta del carrer Conqueridor, i finalment davant el Consell i Cort. En tot moment varen predominar proclames que sorgien espontàniament, i tot i que sorgien dirigides especialment contra Matas i Munar, també es va exigir que el Pacte es deixi de “codis ètics” i contemporitzacions semblants. Tots varen rebre pels seus corresponents pecats i delictes, sense salconduits ni indulgències, i sense mirar carnets de partit. Per tot arreu hi havien càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tots els mitjans prenent nota, la qual cosa ha garantit una justa difusió de l’esdeveniment.

Tal com es pretenia, no es veié cap símbol de formacions polítiques, associacions o col·lectius que intentessin capitalitzar la mobilització. Cap “Moisès” redemptor va intentar encapçalar-la: només el conjunt dels Tambors per la Pau aportaren un alegre ritme a un jornada que durà hora i mitja. Crec que ha estat un èxit d’assistència, tractant-se d’una convocatòria estesa únicament a través d’Internet, sense grans suports ni publicitat, ni cap organització visible... i sobretot sembla que la ciutadania comença a despertar davant tanta misèria i tanta decadència. Potser es tracti d’un primer capítol d’acció popular. Esperem que a partir d’ara ningú no intenti capitalitzar-ho, perquè tot ha sortit espontàniament rodó. I per acabar, vull donar l’enhorabona a tots els assistents.