Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 17 de juliol de 2019   |   14:59
 
Enquesta  
Estàs d’acord amb la reforma circulatòria que s’ha aplicat a Jeroni Estades?


No
 
Reportatge
28/06/2019 | 09:23
Les companyies de vaixells de vapor del Port de Sóller
Antoni Quetglas

A finals del segle XIX, es varen donar els factors necessaris per a la implantació dels vaixells de vapor en el comerç i transport de passatgers al Port de Sóller. Podríem afirmar que fou la confluència de tres factors, el que propicià la implantació d’aquestes rutes regulars i la creació de companyies marítimes de capital local. Aquests foren: el desenvolupament del vapor en els transports marítims, l’auge de l’emigració cap a França i el recuperat comerç dels cítrics, especialment la taronja (després de la crisi del sector als anys seixanta).

La primera notícia de la vinguda regular de vaixells de vapor al Port de Sóller la trobam el mes de maig de 1888, quan el vapor “Santueri” va programar una sèrie de viatges de Sóller a Barcelona per assistir a l’Exposició Universal que es celebrava en aquella ciutat. Es va obrir un despatx provisional a la plaça de la Constitució, a la casa d’Andreu Oliver. El preu d’anada i tornada fou de 18 pessetes i sols d’anada de 10 pessetes. Finalment aquest viatge no es va poder celebrar per manca de passatge.

El primer vaixell de vapor que va incloure Sóller en les seves rutes fou el “Niny”, el mateix any 1888. Aquest vaixell era propietat de la naviliera Wallis y Cía., que tenia la seva base a Eivissa. Sembla que foren alguns comerciants i industrials locals, encapçalats per Jaume Orell Castañer, Joan Bauzà Socias i Joan Marquès Arbona, els que varen proposar als germans Wallis la inclusió de Sóller en la seva línia marítima. Després de moltes negociacions, l’11 d’octubre de 1888 va començar els seus viatges admetent carregament i passatgers. Va fer el trajecte entre Eivissa, Barcelona i Sóller amb un servei quinzenal. El consignatari fou Joan Marquès Arbona i el preu del bitllet va oscil·lar entre els 45 reials de primera i els 20 de tercera.

A principis de 1889, la Compañía de Navegación de Ciudadela, propietària del vapor “Ciudad de Ciutadela”, va plantejar la possibilitat que el seu vaixell fes escala a Sóller. En un primer moment sols feia aturades puntuals, ja que es reberen ordres del governador provincial de no deixar atracar el vaixell si aquest no s’aturava abans al Llatzeret de Cabrera. L’arribada d’aquest segon vaixell es va deure a que el comerciant Jeroni Estades era accionista d’aquesta companyia naviliera. El mes d’agost del mateix any s’establí un servei quinzenal entre Sóller, Ciutadella i Barcelona. El Consignatari a Sóller era Jeroni Estades Llabrés i els preus del passatge eren 22 pessetes per primera classe, 13 per segona classe i 7 pessetes per tercera classe. Aquests dos vaixells cessaren el seus serveis el 1891.

L’obertura de les línies marítimes de vapor va animar als inversors locals a la creació de companyies marítimes pròpies que s’encarreguessin del transport de les mercaderies. Així, entre 1891 i 1927, varen existir correlativament en el temps diverses companyies. Aquestes foren:

Compañía de Navegación de Sóller (1891-1895)

El mes de desembre de 1891, es va constituir la Compañía de Navegación de Sóller, per iniciativa de Jeroni Estades Llabrés. La societat va comptar amb un capital inicial de 200.000 pessetes. La junta directiva va quedar formada per Jaume Sastre Guardiola, Ramon Casasnovas, Antoni Pons Gispert, Jaume Torrens Calafat, Antoni Bernat-Verí Ripoll, Josep Forteza Pomar, Amador Canals Mayol, Bartomeu Colom Morell, Bartomeu Colom Morell i Pere Antoni Ripoll; en fou nomenat president Jaume S. Guardiola i navilier-director Jeroni Estades. Aquesta empresa va cobrir les rutes entre Sóller i diferents ports peninsulars i insulars (Barcelona i Ciutadella) i francesos (Seta).

Per cobrir aquestes rutes la naviliera va comprar el vapor “León de Oro”. Aquest fou adquirit el 1892 al milionari anglès W. H. Smith. El vaixell, originàriament batiat amb el nom de “Pandora”, fou construït en les drassanes de Londres el 1891. Quan fou rebatejat, el nom es va posar en francès, “Lion d’Or”, però degut a les crítiques sorgides a la premsa local, es va passar en castellà. El vaixell podia viatjar a 12 milles per hora, i això possibilitava unir Sóller amb Barcelona en vuit hores.

Pel que fa a la seva ruta, els primers anys sols es feien viatges cap a Barcelona i Ciutadella. La companyia estava lligada a la Compañía Trasatlántica de Barcelona, la qual feia els viatges de Barcelona cap a les Antilles, Nova York, Bons Aires, Veracruz, Marroc, Tànger i Filipines. Es podien comprar els bitllets a Sóller per fer el trajecte cap a Amèrica. El representant de la companyia catalana a Sóller era Jeroni Estades, consignatari i director de l’empresa sollerica.

A partir de 1894 l’empresa sollerica va haver de fer front a la competència de la companyia Isleña Marítima, la qual va incloure Sóller, amb el vapor “Isleño”, en les seves rutes cap a Eivissa, Catalunya (Barcelona), el Llevant peninsular (València i Alacant), Alger i el sudest francès (Seta i Marsella). Aquesta companyia va assumir un política de preus agressiva per fer-se amb el mercat solleric, rebaixant un 25% el preu del passatge i de la càrrega de mercaderies. Quan l’ “Isleño” no podia realitzar els trajectes la companyia el substituïa pel vapor “Lulio”, que feia els trajectes cap a Barcelona i Seta.

A pesar dels intents per mantenir-se l’empresa sollerica va fer fallida el mes de febrer de 1895 degut als pocs beneficis que donava la companyia i per la competència de la Isleña Marítima.

Copropietarios del Vapor León de Oro (1895-1904)

Immediatament a la liquidació de la Compañia de Navegación de Sóller, alguns socis de l’empresa es varen constituir en la societat Copropietarios del Vapor León de Oro, per mantenir el vaixell “León de Oro” i les rutes comercials. Per poder crear aquesta nova companyia es varen emetre accions a 125 pessetes, perquè poguessin comprar accions les persones més modestes. La nova companyia va comprar el “León de Oro” per 60.000 pessetes. Aquesta va mantenir les seves oficines al carrer del Príncep número 24.

Per a formar part de la Junta Directiva foren designats Antoni Pastor Marquès (president), Miquel Forteza Pomar (vicepresident), Miquel Lanuza Rosselló (secretari) i, com a vocals Damià Canals Arbona, Guillem Alcover Arbona, Josep Canals Coll, Bernat Colom Barceló, Jordi Frontera Mayol, Jaume J. Joy Pizà, Antoni Enseñat Caparó, Guillem Bernat Sancho, Josep Miró Arbona, Guillem Canals Bernat, Jaume Orell Castañer i Josep Sastre Enseñat (de Fornalutx). Fou nomenat director Guillem Castanyer Bernat.

El vaixell va mantenir les rutes regulars cap a Barcelona, Marsella i Seta.
En aquest període la companyia va tenir la competència del vapor correu “Cataluña” que també va cobrir la ruta entre Sóller, Barcelona i el sud de França.

El mes de març de 1901 ja es va començar a parlar de la conveniència de comprar un nou vaixell per substituir el “León de Oro”. A finals de juliol es va celebrar una nova assemblea general, en la qual es varen posar de manifest moltes divergències entre els socis propietaris. En aquesta assemblea és va decidir finalment la compra d’un nou vaixell de vapor, la venda del “León de Oro”, l’ampliació de capital, la dissolució de la companyia si fos necessari i la creació d’una de nova. A més, es va informar de converses mantingudes amb la companyia Isleña Marítima per solucionar el problema de la competència.

Marítima Sollerense (1903-1918)

La Marítima Sollerense es va crear l’any 1903, com a continuació de la Compañía de Copropietarios del León de Oro. La primera Junta de Govern va quedar composada per Guillem Colom Muntaner (president), Llorenç Roses Borràs (vicepresident), Jaume Joan Joy Castañer (secretari), Antoni Mayol Simonet (vicesecretari) i, com a vocals Damià Magraner Morell, Bartomeu Colom Morell, Guillem Colom Rullan, Joan Puig Rullan, Joan Pizà Mayol, Pere Antoni Alcover Morell, Damià Canals Bernat, Joan Morell Coll, Guillem Castañer Bernat, Bernat Colom Barceló, Bernat Cabot Estades i Josep Forteza Pomar.

En principi va utilitzar aquest vapor però prest va adquirir un nou vaixell de vapor per fer la ruta del Port de Sóller cap a Barcelona i Seta. El “León” fou venut a una companyia catalana. D’aquesta manera s’adquirí un nou vaixell, el “Villa de Sóller”. Havia estat construït per encàrrec el 1903 en les drassanes de Kiel, per fer la línia setmanal entre Sóller, Barcelona i Seta. Va arribar al Port de Palma el 7 de desembre, essent beneït el dia 13 i fent el viatge inaugural de la línia el dia 22.

El vaixell comptava amb una tripulació d’unes setze persones (el capità, el segon oficial, el pilot, el contramestre, el cuiner, dos maquinistes, tres fogoners, dos cambres i cinc mariners).
Aquesta empresa també va sofrir la competència de la Compañía Franco-Española, la qual el 1911 va comprar el vapor “Ciudad de Mahón” per destinar-lo al tràfic de mercaderies i passatgers entre els ports de València, Barcelona, Seta i Sóller. Aquest vaixell va canviar el seu nom pel de “Ciudad de Sóller”. La competència va suposar un abaratiment dels preus, amb la conseqüent pèrdua.

La Marítima Sollerense va liquidar el seus actius el 1918 i va vendre el “Villa de Sóller” a la naviliera catalana Hijos de José Taya. Aquest vaixell, el 5 de maig de 1918, quan navegava prop de les Illes Hyéres, prop de Toulon, en la ruta de Gènova a Barcelona, fou enfonsat per un submarí alemany. L’any anterior, l’octubre de 1917, el vaixell havia estat aturat al port de Seta per por dels atacs alemanys.

Compañía de Navegación Sollerense (1923-1927)

Després de la desaparició de la Marítima Sollerense, el 1919 alguns naviliers locals varen adquirir un vaixell de vapor a una companyia de Santander per cobrir la ruta entre Sóller i el sud de França. El capità Domingo Picornell va oferir el seu xabec “Antonieta” per efectuar el servei de transport entre Sóller i Barcelona, el que va facilitar la reactivació de la línia regular. A pesar d’això, prest es varen alçar veus demanant el restabliment d’una línia de vaixells de vapor.

El 1921, alguns comerciants locals varen fer les primeres passes per comprar un nou vapor. Davant les dificultats per fer-ho, es feren gestions per fer arribar el vapor “Virgen de África”, propietat de la naviliera catalana Fabregas y García, per fer el trajecte entre Barcelona, Sóller i Seta. Les negociacions tampoc no varen fructificar i, finalment la goleta a motor “Sant Jordi”, s’encarregà de dur el moviment de viatgers i mercaderies.

A principis de 1923, es va fer realitat el projecte de creació d’una nova empresa marítima. Es va constituir la Compañía de Navegación Sollerense com una societat anònima, amb un capital social de 160.000 ptes. dividit en accions de 250 pessetes. La primera junta de govern va estar formada per Miquel Lladó Bernat, Josep Ferrer Oliver, Joan Pizà Arbona, Nicolau Cortés Miró, Domingo Picornell Amengual, Josep Aguiló Pomar, Guillem Frontera Magraner, Arnau Casellas Gili, Gabriel Cabot Ripoll, Amador Canals Pons, Joaquim Reynés Colom i Damià Mayol Alcover. Josep Ferrer Oliver fou nomenat navilier director, Damià Mayol (president), Miquel Lladó (vicepresident), Joan Pizà (secretari) i Josep Aguiló (vicesecretari). La seva seu es va establir al carrer del Príncep, número 24.

La companyia va comprar el vapor amb matrícula de Màlaga “María Mercedes” (construït el 1878). En aquest vapor es varen haver de fer modificacions per poder dur passatgers. Es va construir una cambra per 25 passatgers.

El 1927 va fer fallida i va es va dissoldre la societat. El 1928 es va vendre el María Mercedes a la companyia Naviera Mallorquina, per 20.000 pessetes.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a