Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 19 d'agost de 2019   |   20:34
 
Enquesta  
Han d’acceptar l’oferta dels inversors anònims els accionistes del Ferrocarril de Sóller?


No
 
Entrevista
28/06/2019 | 09:16
Sara Castanyer:
“El reciclatge de la roba s’hauria de promoure molt més”
Gabriel Mercè

La dissenyadora Sara Castanyer, guanyadora el passat mes de març de la Marató de Reciclatge Creatiu de Roba convocada per Deixalles al Centre Flassaders de Palma, presenta aquest dissabte horabaixa al Port de Sóller la seva línia By Siona mitjançant una desfilada de models que tendrà lloc al moll comercial. És el fruit d’un any de treball i de moltes provatures i intercanvis amb la clientel·la, aconseguit gràcies als coneixements apresos a l’Escola de Disseny de les Illes Balears (EDIB) d’on hi va sortir l’any 2005 amb un títol, però també amb moltes idees, projectes i ganes de donar la volta a mals vicis del negoci de la moda.

Pregunta.- És la moda una passió teva des de sempre?
Resposta.- Sí, clar que sí. Des de petita ja m’anava fent les meves històries en indumentària amb el que tenia a mà, fent vestits de paper a les barbies i jugant a crear. El món de la creació i de l’art i l’esport sempre m’ha atret molt més que qualsevol altre aspecte de la vida.

P.- Què ha representat per a tu el premi de la Marató de Reciclatge?
R.- Ha estat un gran impuls i una forma de donar-me a conèixer. Va ser una jornada molt llarga en la que ens donaren 600 quilos de tela reciclada i un maniquí (a mi em va tocar la de l’home) i teníem nou hores per crear una línia, procurant tudar el mínim de material, ja que era un dels requisits de la prova. Tot un repte!

P.- S’aprèn de participar en esdeveniments com aquest?
R.- Sempre s’ha de seguir estudiant i aprenent, i de qualsevol feina pots aprendre, i sobretot a valorar el que t’agrada. I has de saber superar els entrebancs.

P.- Has aconseguit viure del treball de la moda?
R.- La feina que més he fet ha estat la d’encarregar-me del vestuari per a diferents productores de televisió i també en el món publicitari. M’atrau molt. A vegades tens la sort que et contractin per encarregar-te del vestuari per publicitats o televisió. Coneixes molta gent del sector i sobretot aprens moltíssim. Però no deixa de ser un món inestable laboralment i ho complement amb la meva línia de roba By Siona.

P.- Hi ha feina a Mallorca per a una figurinista?
R.- A Mallorca hi ha diferents productores que són molt potents i fan molta feina. Ara mateix he estat treballant molt intensament per a la sèrie “Pep” d’IB3, amb personatges com Llum Barrera o Toni Gomila; altres vegades he estat amb Palma Pictures o altres fent projectes més curts. No deixa de ser un món inestable, amb puntes de feina i altres temporades més minses.

P.- Creus que la moda pot arribar a tothom?
R.- Clar. La roba va sorgir com una necessitat a la prehistòria, però sempre ha anat lligada a una identitat personal i és un element que sempre s’ha de cuidar.

P.- Hi ha molta gent que es dediqui a la moda, ara mateix?
R.- Mira, a Sóller conec poques persones que hi treballin, i això que Sóller era un poble amb molta producció tèxtil i amb una gran tradició, sobretot entre les dones, malgrat que no només s’hi hagin de dedicar elles. A Mallorca realment no hi ha gaire sortida. I, mira com són les coses, que fa un temps vaig necessitar una persona amb coneixements de moda que em pogués ajudar, i no hi va haver manera de trobar-ne cap . M’he plantejat organitzar un taller per ensenyar-ne.

P.- Vols dir que no hi ha gent que sàpiga cosir...?
R.- S’està perdent. Al nostre poble al menys tenim Can Dulce, on hi ha un grupet de cosidores, però enfocades a preparar vestits per a la Fira i fan un treball increïble, fet a mà, amb unes puntades que són veritable art. A altres pobles també hi ha iniciatives similars, perquè les festes tradicionals han mogut sempre molt el terreny de la costura, però algunes no són tan ambicioses.

P.- Què tens previst presentar demà a les festes de Sant Pere del Port?
R.- Serà una desfilada fresca, de la temporada d’estiu, mesclat amb la línia By Siona que vaig llançar ara fa un any. També hi haurà una part important d’estilisme i de customització, perquè la gent pugui veure quina és la millor combinació possible per a un vestit concret que ja tenguin al seu armari.

P.- Com és By Siona?
R.- Vaig estar tot un any creant aquesta línia al taller que vaig fer a casa i, finalment, vaig aconseguir la marca. És una línia molt bàsica, pel dia a dia, creada en cotó orgànic, amb colors de temporada, camisetes amb un toc identificatiu meu que són les teles de llengües, mesclades amb formes que han anat evolucionant. Com que és una roba que té relació amb la nostra identitat cultural, que té un valor de qualitat, d’originalitat i de cura del cos perquè són teles orgàniques, que té molta sortida també entre els turistes.

P.- Com ha aconseguit evolucionar aquesta marca?
R.- Durant tot l’any he estat promocionant-la als mercadets de Mallorca i ara la vendré on-line i en algunes botigues. He agafat molta experiència amb aquesta feina, i també hi he incorporat diferents bosses també de cotó orgànic, jaquetes vaqueres, camisetes unisex…

P.- El món de la moda té en compte que és una de les indústries més contaminants i que la mar està plena de microplàstics que provenen de les teles sintètiques?
R.- Les empreses que més guanyen són les que més contaminen i menys fan per evitar-ho. L’origen de tot és el petroli i els convé treure plàstics al mercat, i fins que no es talli l’origen no es tallarà la resta. Hi ha empreses que sí que hi lluiten, mitjançant la tria de teixits orgànics o reciclats i són les que perduraran. S’haurà de canviar la forma de produir

P.- També hi ha en joc la salut dels treballadors de les fàbriques.
R.- És clar. Per exemple, els cultius de cotó convencional (el que s’anomena "natural") reben un 25% dels insecticides utilitzats a tot el món i un 10% dels pesticides, amb el consegüent efecte nociu sobre la pròpia terra, les aigües subterrànies, els agricultors i el producte final, mentre que en el cultiu del cotó orgànic no s’utilitzen insecticides, pesticides, ni fertilitzants químics, s’afavoreixen els cicles naturals de la terra i no es fan servir substàncies tòxiques en els processos de filat i producció. Així de simple. Les empreses afortunadament comencen a moure’s en aquest sentit. Fins i tot hi ha molts nins que actualment tenen pell atòpica a causa dels químics a la roba, una cosa que quan jo era petita era molt inusual. Hem d’anar cap a la roba orgànica, perquè no només beneficia el medi ambient, sinó també a un mateix i a la seva salut.

P.- Cap a on creus que evolucionarà la moda en els propers anys?
R.- A dia d’avui, la indústria tèxtil és la segona més contaminant del món, per davant de la ramadera i només per darrere de la petroliera. Només ell és la responsable del 20% de tots els tòxics que s’aboquen a l’aigua.Les grans empreses ens estan intentant crear necessitats que realment no existeixen i acabam tenint molta més roba de la que necessitam, però jo crec que no tot està inventat i que hi ha molt camí per recórrer en disseny.

P.- Per exemple, en quina direcció?
R.- Hi ha empreses que darrerament treuen a les seves botigues la roba que no varen poder vendre fa tres anys, o els excedents d’un altre país, la customitza i la torna presentar. I això està molt bé perquè s’evita que tota aquesta roba acabi llançant-se. El reciclatge s’hauria de promoure molt més.
P.- I com es podria fer?
R.- Es podrien crear negocis per millorar l’estètica de l’armari de la gent. D’aquesta manera no es consumirien més materials, es podria rescatar un producte que ja has pagat, que és teu, i et podries acabar creant peces de roba úniques. Hauríem de donar més valor al que ja tenim, malgrat que el consumisme vol que gastem més i més. No ens adonam que amb poc basta.

P.- Tenim més roba de la que necessitam?
R.- La indústria de la moda és una de les més contaminants i això ha de canviar, ha d’evolucionar. L’altre dia vaig llegir que cada espanyol es desprèn de set quilos de roba per any, és a dir, un total de 326.000 tones anuals, tant com el pes de 45.000 cotxes mitjans. Molt més tiren a Alemanya o al Regne Unit, amb un milió de tones anuals, i els Estats Units lidera el llistat de ‘fast fashion’ amb 13 milions de tones de peces llançades dels armaris, un equivalent al pes de gairebé 2.000 creuers. Amb bona voluntat, milions de persones la dipositen en contenidors d’ONG a l’espera que les seves samarretes i texans tinguin una segona oportunitat. Però no sempre és així. Les estadístiques d’un estudi indiquen que 4,3 milions de tones de roba usada es varen exportar des dels Estats Units, Alemanya, Regne Unit i altres països desenvolupats a l’Índia, el Pakistan i Rússia. No es el seu destí final, sinó que allà es reprocessa i es torna a exportar a l’Àfrica. Però tot just el 30% serveix per tornar a ser usat: a causa de la pèrdua de qualitat de les peces, el 70% restant es recicla com a panells d’aïllament tèrmic, draps, farcit de moquetes o teixits per a maleters de cotxes. Els ecologistes calculen que si cada persona estira la vida útil de les seves peces d’un a dos anys, es reduirien les emissions contaminants un 24%. Crec que, tots junts, amb iniciativa i ganes es pot aconseguir qualsevol cosa.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a