Quan falten pocs dies per a la seva investidura, previst pel proper dijous dia 11 de maig, Esperança Oliver Ramon i Maria Magdalena Mestre Arbós, Valentes Dones 2023, gaudeixen i pateixen d’uns dies de frenesí absolut on nervis i il·lusió comparteixen cada moment d’aquestes dies en unes jornades prèvies al que, ben segur, serà un dels dies inoblidables de les seves vides.

Esperança Oliver -31 anys- es guia turística i cultural i estudià el Grau de Turisme a la UIB. Entusiasta i expressiva forma part del Col·lectiu de Pageses així com de l’agrupació folklòrica Estol de Tramuntana. Per la seva banda, Maria Magdalena Mestre -32 anys- és tècnica en cures auxiliars d’Infermeria i treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu de Palma; amb el somriure com senya d’identitat també forma part del Col·lectiu de Pageses i durant anys ha jugat i entrenat amb el Club Joventut Mariana de bàsquet. Ambdues són el clar exemple d’una voluntat popular que es manifesta orgullosa de poder representar les figures femenines més emblemàtiques de la nostra vall; una representació que pensen dur a terme amb la màxima serietat i amb la seva incommensurable alegria ben conscients que durant tot un any elles seran la màxima representació de la nostra comunitat. Enhorabona a totes dues!

Pregunta.- Què vàreu sentir quan sabéreu que havíeu estat escollides com a Valentes Dones 2023?
Resposta.- D’un costat, una alegria màxima i, de l’altre, una emoció molt forta. Com és fàcil d’imaginar, el cor ens anava a cent. En un primer moment i quan encara érem dins el Victòria vàrem cridar, ens abraçàrem i ploràrem plegades -quasi em vaig acubar, comenta n’Esperança-. I quan sortírem a defora se’ns va fer etern el moment fins que ho comunicaren públicament; recordam que abans ballaren els caparrots i que no sabíem gairebé on érem. Fou un moment molt maco, però intens alhora.

P.- Com reaccionàreu davant les candidates no elegides?
R.- Estàvem molt emocionades però a la vegada ens sabia greu per l’altra parella de candidates. Tot i això, ens abraçàrem i ens donaren l’enhorabona.

P.- Us haguéssiu tornat a presentar si no haguéssiu estat escollides?
R.- No ho podem dir perquè no ens ho havíem plantejat. Tot depèn de com haguessin anat les nostres vides; és molt mal de dir perquè s’han de tenir presents les condicions laborals i familiars de cada moment. Les circumstàncies sovint obliguen.

P.- Com han estat els mesos posteriors a la vostra elecció?
R.- Una autèntica muntanya russa: moments de tranquil·litat alternats amb moments de taquicàrdia. Hem estat molt pendents dels preparatius de la festa, fent llistes del que havíem fet i del que encara ens quedava per fer. Un dels moments més especials fou quan anàrem a València a comprar teles per fer els vestits nous. Tot i això, volem fer constar que estam molt agraïdes pel suport i ajuda que hem rebut en tots els sentits, tant anímic com efectiu, ajudant-nos en diferents tasques. Cada dimecres assajam a Can Dulce el Bolero de les Valentes Dones amb en Guillem Forteza. A part, n’Esperança va a cosir amb Estol de Tramuntana cada setmana. Han estat uns mesos il·lusionants, però de molta feina.

P.- Quin creis que fou el punt decisiu que va fer que la gent us escollís?
R.- Més que formar part d’un determinat col.lectiu o agrupació creim que hem rebut el suport de la gent i els amics de tota la vida. Ambdues coneixem molta gent i hem fet feina de cara al públic i això, evidentment, sempre ajuda.

P.- Us costarà compaginar feina i el fet de ser Valentes Dones?
R.- De moment, ens ha costat una mica perquè totes dues feim feina per torns rotatius i hem hagut de fer equilibris per poder compaginar-los. Quadrar dos torns rotatius no ha estat -i no serà- una feina fàcil però gràcies a la il·lusió compartida sempre hem acabat trobant un moment. En el nostre cas la compaginació laboral ha existit.

P.- Ara que s’acosta el moment de la investidura patiu de pànic escènic?
R.E.- Jo sí que en tenc una mica, sovint les emocions tendeixen a bloquejar-me.
R.M.- Hi ha nervis però m’apura més l’espera davant l’església que no quan ja siguem a dins.

P.- Com duis el tema de la vestimenta? Ho teniu tot a punt?
R.E.- Sí, en el meu cas m’he fet dos gipons de bo, tres faldes de bo, una falda rústica, una capeta i calçoneres.
R.M.- Jo també ho tenc tot a punt: un gipó de bo, i un de rústic, tres faldes de mudar, una capeta, calçoneres i faldetes.
R.- A totes dues, na Catalina Bernat ens ha fet els guatlaretos; i na Catalina Trias ens ha cosit uns rebosillos que ens ha brodat na Catalina Deyà. Tot això, a part del que ja teníem.

P.- Qui serà el vostre barrut i per què?
R.- El nostre barrut és en Joan Llorenç Bauzá Ramon -parella de na Magdalena des de fa deu anys i cosí de n’Esperança-. Perquè l’estimam molt i balla molt bé. No hi havia ningú millor que ell per ser el nostre barrut.

P.- Com han der unes Valentes Dones en ple segle XXI?
R.- Sobretot modernes: en el sentit de gaudir d’una ment oberta vers la situació actual en què vivim. Una Valenta Dona actual no és el mateix que una Valenta Dona del segle XVI. Una Valenta Dona ha de saber compaginar i conciliar la vida laboral, social i familiar: es tracta d’un fet que no té res a veure amb l’edat sinó amb el fet de saber donar sortida a situacions a diferents nivells. Reivindicam la importància de les Valentes Dones ja que són l’únic personatge femení que ens representa a les festes i, per tant, és tot un honor i una responsabilitat poder-les representar. A més, cal dir que a diferència dels homes -que tenen quatre anys per poder ser personatges històrics-les dones només tenim una oportunitat per poder ser-ho. Una Valenta Dona actual és molt diferent de la de fa tan sols uns decennis no només pel fet de la conciliació sinó també per haver canviat el sistema d’elecció. Les Valentes Dones creim que han de ser responsables i alegres i alhora han d’estimar la cultura i la història de Sóller.

P.- Trobau que hi ha un retrocés en el fet de ser dona a dia d’avui?
R.- En segons quins aspectes, sí: violència de gènere, manca de respecte..., i en segons quins altres, no: cada cop hi ha més dones en càrrecs de poder. On sí hem millorat força és en el tema de la conciliació familiar i laboral.

P.- Posau un exemple de Valenta Dona actual?
R.- Les nostres mares i padrines, sense anar més enfora: Catalina Ramón i Catalina Palou en el cas de n’Esperança; i Maria Magdalena Arbós i Maria Mateu “Pineta” en el cas de n’Esperança.

P.- Quin és el moment de la festa que us agrada més? I per què?
R.- Sens dubte, el Firó: pel conjunt de sentiments i emocions que s’hi ajunten.

P.- L’alcohol va unit a la festa?
R.- No, alcohol i festa no tenen perquè anar lligats, tot i que hi ha molta gent que pensa que sí que van lligats. Recomanam un ús responsable de l’alcohol durant aquestes dates per poder-les gaudir completa i conscientment.

P.- I els abusos a les dones?
R.- Tampoc. Els abusos a les dones creim que es tracta d’un tema social. Es posa molt el punt d’atenció en les festes però és un tema present -malauradament- en tots els actes, aspectes i moments de la vida.

P.- Com veis l’evolució del Firó?
R.- Molt bé i positiva: en relativament pocs anys s’ha dignificat molt la festa i alhora ha agafat molta embranzida. S’ha organitzat i adaptat molt bé als temps actuals; tot i això, sempre cal vigilar les massificacions. Cal dir que s’està molt pendent d’aquest fet per garantir la seguretat de la festa. La festa dels col·lectius i dels membres que vetllen per la seguretat de la festa ha estat molt positiva en aquest sentit.

P.- Encara hi ha marge de millora?
R.- Sempre és pot millorar, sobretot quan parlam de seguretat; però s’hi fa molt bona feina.

P.- Encoratjau les solleriques de cara a presentar-se a Valentes Dones 2024?
R.- Tan sols dir-los: endavant, que no s’ho pensin. Fora por ni vergonya que ho gaudiran de valent ja que es tracta d’un camí molt maco.

P.- Per acabar, què els diríeu als sollerics de cara a les properes festes?
R.- Sobretot, els volem transmetre el nostre orgull i passió per aquestes festes tan nostres i esperam que venguin a participar amb nosaltres de tots aquest dies. Els volem encoratjar a que vagin a tots i cadascun dels actes organitzats i que gaudeixin de la festa amb nosaltres. Molts d’anys i bones festes a tots!