El passat mes de gener la nova editorial Moll va treure a la venda “Les mobilitzacions per a la protecció del medi ambient a les Illes Balears (1991-2022)”, un volum coordinat per la sollerica Paula Nigorra Vaquer i per Sebastià Serra Busquets. Precisament l’aparició d’aquest llibre juntament amb la campanya “Arruix sollerics! Sóller és just per guiris i rics” ha posat en l’objectiu mediàtic i electoral un tema tan controvertit -i alhora necessaR.- com la protecció territorial. Paula Nigorra Vaquer -25 anys- a més de ser coordinadora d’aquest volum, també és l’autora de l’article “L’acció ciutadana i institucional en la protecció de la serra de Tramuntana”, que forma part del llibre. Nigorra és graduada en Història per la Universitat de les Illes Balears, on estudià el màster en formació del professorat i on cursa el seu doctorat. Actualment és professora a l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca.

Pregunta.- Per començar l’entrevista: “Arruix Sollerics...” encapçalarà les mobilitzacions proteccionistes de la vall del 2023?
Resposta.- Jo crec que sí; però es tracta d’una manifestació que, tot i que el rerefons és el mateix, va més enllà del que és pròpiament una manifestació proteccionista perquè els sollerics ens veiem expulsats del nostre poble ja no només a l’estiu sinó en tot moment i en qualsevol època de l’any perquè no podem pagar els preus de les cases.

P.- Creu que aquest moviment condicionarà la campanya política que està a punt de començar?
R.- De moment, als diaris locals ha passat força desapercebut; una altra cosa és entre la gent i a les xarxes socials on sí que ha tengut molt de ressò. Efectivament, crec que aquesta campanya condicionarà aquestes eleccions, així com altres campanyes n’han condicionat d’altres. El que és interessant és que aquestes campanyes ja comencen a ser debat de més d’un partit i a condicionar, en part, la política autonòmica. Gràcies a aquests moviments, aquest tema es troba sobre la taula de debat general.

P.- Per què el llibre sobre les mobilitzacions proteccionistes abraça de 1991 a 2022?
R.- El llibre quedà enllestit a finals del 2022, però en aquell moment ja vàrem constatar que l’hauríem pogut allargar fins al 2023 sobretot gràcies a la presència de la Iniciativa legislativa popular promoguda pel GOB sota el lema “Avui per demà”, que constatà que el tema seguia plenament vigent. I s’inicia el 1991 perquè coincidí amb l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals (LEN), que representà tota una fita, ja que fins aleshores la protecció territorial es feia de manera parcial. La LEN serví per posar sobre un mapa tot el que s’havia de protegir -amb les limitacions i retalls que va patir-. La LEN per primera vegada proposà una protecció global del territori.

P.- Hi ha diferències entre illes pel que fa a les manifestacions d’aquest tipus?
R.- Tot i que les manifestacions més grans sempre s’han duit a terme a Mallorca i, més concretament, a Palma, cal dir que les Pitiüses han compartit amb Mallorca objectius semblants mentre que Menorca ha estat especial ja que el seu desenvolupament urbanístic ha estat més lent. Tot i això, s’ha de tenir present en qualsevol cas que totes aquestes manifestacions han tengut un llarg recorregut amb avanços i retrocessos.

P.- Quines són les principals mesures que afecten la protecció mediambiental balear?
R.- D’una banda, la LEN vigent des del 1991. I d’ençà del 2005, la LECO, que introdueix com gestionar els espais, així com figures de protecció territorial.
P.- I a la Serra de Tramuntana?
R.- D’una banda, la declaració de Paratge Natural que té un pla de gestió -més o menys efectiu-; i de l’altra, la declaració de la UNESCO com a paisatge cultural -aquest estiu farà dotze anys-. Amb la declaració de la UNESCO s’havia parlat de fer una llei de gestió que finalment enguany ha estat aprovada pel Consell, però que ha quedat per ratificar al Parlament, ja que la dissolució del Parlament per mor de les eleccions autonòmiques no ho ha fet possible. Per a mi, ha estat un greu error no aprovar-ho aquesta legislatura.

P.- De què ha servit la declaració de la serra com a patrimoni mundial de la UNESCO?
R.- És la pregunta què em faig com hipòtesi de la meva tesi doctoral. Pens que la figura de protecció de la Serra ha decebut perquè no se l’ha dotada de recursos ni de lleis. Sí que ha servit per promocionar la serra de Tramuntana, la qual cosa ha incidit en la seva massificació. La figura de la UNESCO dona protecció moral, no real, perquè no ha servit per controlar la massificació. Tot i això, sí que ha servit per dotar d’una línia d’ajudes que han servit per protegir, sobretot, el patrimoni etnològic i agrícola.

P.- Entén el recel dels propietaris al respecte?
R.- Sí, bàsicament per desconeixença perquè la gent va reviure el procés de quan es va voler fer de la serra de Tramuntana un parc natural. Varen tornar a aparèixer les pors a determinades restriccions i conductes.

P.- Quines han estat les manifestacions proteccionistes més rellevants que han afectat Sóller?
R.- En primer lloc, la de Túnel, no! que anà lligada a la construcció d’un port esportiu al Port de Sóller -una excusa per crear una via de comunicació ràpida entre Sóller i Palma-; seguidament, la de “Sóller, on ets?” que fou contestada per “Sóller, som aquí!”; i en tercer lloc, la que s’està coent actualment, que fou iniciada pel col·lectiu Albaïna

P.- Quins resultat s’obtengueren?
R.- Pel que fa a la del túnel, s’aconseguí aturar el port esportiu. Va obtenir un molt bon resultat ja que no va decaure i acabà denunciant casos de corrupció. La de “Sóller, on vas?” anà molt relacionada amb el túnel de Sa Mola i Muleta, i aconseguí enfortir el sentiment ecologista de la vall i plantejà que no només bastava salvar Muleta, sinó que calia plantejar-se què s’havia de fer posteriorment en aquest espai. I l’actual, encara està en marxa.

P.- Quins són els principals perills mediambientals que afecten Sóller actualment?
R.- Bàsicament el que afecta a la protecció del territori: la LEN i els diferents plans d’Ordenació Urbana no ho han arreglat tot; encara segueixen sorgint bolets com Petit Deià o urbanitzacions de vivendes de luxe a Fornalutx, entre d’altres. En segon lloc, cal controlar i estudiar la gestió de l’aigua i dels residus.

P.- Què significa gentrificació?
R.- Es tracta de la massificació duita a un altre nivell: no només es tracta de massificació de temporada sinó que es dona al llarg de tot l’any provocant gairebé l’expulsió dels residents locals a favor de gent de major poder adquisitiu que pot fer front als preus que es demanen. No es tracta de la massificació creada per una gent que ve i se’n va; sinó que es tracta d’una gent que se superposa amb la població local i queda tot l’any.

P.- Quin és el perill que representa el senderisme per a la Serra de Tramuntana?
R.- La promoció del senderisme ha provocat una massificació de la serra que no és sostenible ni a nivell de preservació d’ecosistemes ni a nivell de conservació de camins i elements etnogràfics. En aquest sentit, el GR -circuit de Gran Recorregut- ha estat clau per contenir el descontrol a la serra i per controlar aquest sector. Val a dir que la nostra comunitat fou la darrera de totes les de l’estat en comptar amb un GR i això ja vol indicar alguna cosa. Tot i això, també ha duit coses positives com la desestacionalització turística.

P.- Creu que la gent és prou conscient dels perills mediambientals que envolten la nostra contrada?
R.- Crec que no. Crec que no són prou conscients de la problemàtica que envolta l’aigua a la nostra vall: que sempre haguem pogut comptar amb ella no vol dir que això no pugui variar en un futur no gaire llunyà. Pensam que l’aigua estarà sempre garantida, la qual cosa no és certa.

P.- Pot morir d’èxit la vall de Sóller?
R.- I tant; de fet, ja hi està morint. De fet, duim una inèrcia de creixement que no ens permet veure que ja morim d’èxit. Hem de ser conscients que ja no hi cap més creixement: es tracta d’una il·lusió òptica. L’eslògan “Morir d’èxit” semblava radical i turismefòbic fa uns anys, però avui en dia qui més qui manco ja l’empra.

P.- Quines creu que haurien de ser les mesures a dur a terme per solucionar aquesta situació?
R.- No és una resposta fàcil; però crec que la primera mesura hauria d’anar encaminada a l’habitatge: limitar l’accés dels estrangers a l’habitatge -tot i que sembli molt radical, a Hawaii ja s’està fent-. Seguidament, s’haurien de tractar les gestions dels residus i l’aigua: sobretot amb la instauració del porta a porta i solucionant els problemes que fa anys que pateix la depuradora.

P.- Entén la turismefòbia?
R.- Sí, perquè la gent està prenent consciència de l’esgotament -a tot nivell- de la nostra illa.

P.- Per acabar, és el turisme el mal de les Illes Balears?
R.- Crec que no se li pot donar tota la culpa al turista ja que nosaltres mateixos -des de la mateixa illa- hem estat qui ha provocat l’estat actual. El millor seria constatar què estam fent malament nosaltres i què estam fomentant. Evidentment, amb perspectiva històrica tampoc no podem obviar que fou el turisme qui va fer tirar endavant l’illa en un determinat moment, un moment ja passat.