Ja fa setmanes que el nostre consistori, equip de govern i oposició inclosa, ens sorprenen a cop de titular a primera pàgina dels nostres setmanaris locals.

Uns i altres, es dediquen a fer-nos arribar judicis i parers, que no sentències de resolució, sobre la insolvent i fallida situació econòmica que viu el nostre Ajuntament. Per això mateix, perquè sols emeten parers i judicis, opin que les seves “solucions” des d’un principi patiran la coixesa de sols apedaçar, que no arranjar, el malaltís fisc de les nostres Cases de la Vila. Dit d’una altra manera, sense embulls ni anestèsia, “lo de s’Ajuntament no té solució”. Són molts els milions que es deuen i moltes les butxaques que s’haurien d’escurar... De tot plegat, hi ha algú que tengui algun remei eficient, la solució del qual pugui evitar els inevitables disgust i irritacions que això suposarà?

En aquest ordre de coses, em va sorprendre el titular del portaveu de l’oposició, Carlos Simarro, quan a la recomanació que...  “l’actual consistori hauria de fer feina de franc sense cobrar res a canvi” (...) “si més no, durant un any” va matisar dies després.

Mentida. Les seves paraules no es mereixen cap mena de credibilitat. Ell, quan va ser batle, no en va fer cap ni una de passa per estalviar un cèntim d’euro i minvar, així, la nostra vella, perenne i llastimosa hisenda local. Fa dècades, senyor Simarro, que arrossegam penúries econòmiques. I vull recordar-li que vostè, com a batle, no es va distanciar ni penedir mai de cobrar, anualment, 5.000 euros més que no pas el batle actual... i, tot s’ha de dir, sense dedicació exclusiva. Va pensar llavors si el nostre Ajuntament ho podia dur?

D’això que li dic, senyor Carlos, la ciutadania sollerica pateix una desgràcia que no ens la mereixem: No tenir ningú prou valent i entenedor que ens sàpiga explicar què va gastar el seu consistori o tots els consistoris anteriors al seu. La ciutadania, a qualsevol regidor d’Hisenda, li hauria de dir que no vol xifres globals. Vol detalls. Vol saber: qui, on, quan, com i per què... s’han malbaratat i dilapidat tants diners del poble solleric.

Així les coses: Per què no demana i dur endavant una auditoria dels darrers 15 anys i ens estalviam titulars que ens encenguin la sang?

De totes maneres, quant a les declaracions del senyor Simarro, hi ha un rerafons molt positiu. En el cas que guanyàs les properes eleccions: li podrem recordar tot quan va dir i, endemés, que ho faci extensiu a tota la legislatura. Sense matisacions de darrera hora. En aquest ordre de coses: Per què no comencen ja ara, els regidors de l’oposició, donant exemple d’allò que pensen i d’allò que diuen?... Ara sols els fa falta fer-ho.

Ho dic així de planer, senyor Simarro, perquè vostè sap que el nostre Ajuntament té molt de mal econòmic... i en té per molta estona.

Quant a l’equip de govern actual si una cosa no ha de fer és gestionar el poble a cops de titulars de la mena: “Es denunciarà el conveni que hi ha signat amb els funcionaris”. No. En tot cas allò que s’ha de fer és explicar al poble, fil pel randa, i amb tots els detalls, el “per què” tenen un conveni ple de “privilegis”. Ho dic perquè com a treballador que sóc sempre he pensat que la nostre situació social sols aconsegueix “drets” després d’unes dures negociacions amb els privilegiats i omnipotents empresaris... ja siguin aquests privats o governamentals.

No vagin a cops de titular. Expliquin al poble perquè és necessària l’austeritat. Els “sacrificis” sempre són difícils d’apamar però si són necessaris: S’expliquen i s’encaren amb molt de pit.

En aquests ordre de coses s’hauria d’anar molt en compte amb les paraules o els termes que es volen usar per denunciar certes coses. Ho dic perquè els ciutadans encara no sabem, ni tenim clar, si d’allò que es vol parlar és de les “nòmines privilegiades versus rendibilitat dels funcionaris”. Parlar “dels funcionaris que sobren” o parlar de “...hi ha algunes actituds de certs funcionaris que...” Amb una paraula: Parlin. Però parlin clar.

Fet aquest aclariment allò que ha de fer el nostre Ajuntament és assenyalar, en noms i llinatges, totes aquelles persones que no compleixen amb el seu deure. Assenyalar aquelles seccions on sobra personal i, amb la llei a la mà, sancionar o acomiadar amb incentius econòmics.

Per altra banda, en aplicació d’un anomenat “Pla de sanejament de la hisenda municipal”, allò que s’hauria de fer és veure de “què” podem prescindir i de què no es pot prescindir. Endemés s’haurien d’anul.lar convenis signats amb entitats vàries, no emprendre res que després suposi un manteniment... Explicar-ho bé i esperar que venguin temps millors.

Des del meu punt de vista, Sóller és el poble on hi ha més festes del món. De quines podem prescindir? De totes menys des Firó, ja que és la festa gran on hi participa la immensa majoria del poble. De la resta.... De veritat creu l’Ajuntament que la gent va magra de diversió?

Per contra, d’allò que un poble no pot prescindir és d’un bon seguiment de les infraestructures o d’allò anomenat “béns i serveis”. Però de la resta es pot ben bé fer una gran reducció a l’espera de temps més benignes econòmicament. No sé. De ben segur que hi ha experts que ho dirien millor que jo.

Per anar acabant. Estic convençut que en el passat de la nostra política local trobaríem alguns veritables responsables, de l’”olímpica crisi” que ens acompanya des de fa dècades i, això, seguirà essent així mentre estiguem immersos en aquest mutisme i obscurantisme polític de NO saber per on se’n van els diners. Mentrestant, la ciutadania sollerica segueix ofegada. Ara ja no sé ben bé si de pobresa econòmica o de pobresa democràtica.