En un dels paratges més bells de la Serra de Tramuntana, al mig d'una vall on els colors de tardor contrasten amb el blau del cel, s’hi troba el llogaret d’Orient. Situat dins els límits territorials del terme municipal de Bunyola, aquest petit nucli de població serà ben aviat declarat Bé d’Interès Cultural pel Consell de Mallorca. En una de les darreres reunions de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric, els responsables d’aquest departament donaren el seu vist-i-plau a la proposta de declaració.

Orient, per les seves característiques, no només destaca per ser un petit nucli de població, sinó que l’entorn on està situat també és privilegiat. El llogaret es troba al mig de la vall que duu el seu mateix nom, limitat per tres alineacions muntanyoses que delimiten els termes municipals de Sóller, Escorca, Alaró i Santa Maria. Les cases de pedra i els carrers esglaonats, combinats amb els massissos d’Alfàbia, l’Ofre, sa Rateta, Penyal d’Honor i Castell d’Alaró fan d’aquest indret un lloc encantador.

La trama urbana del nucli està constituïda per un eix central que es desenvolupa en dues vies principals: una al llarg de la carretera que enllaça el nucli amb Alaró i l’altra en sentit perpendicular, que va des de la part més alta a la part més baixa del poble (Carrer de Sant Jordi i Camí de Sa Creu). La resta de carrers es caracteritzen per ser estrets i empinats per cobrir la diferència de nivell de la zona. La majoria d’ells inclouen escales i una estructura irregular adaptada a la topografia.

Orient s’ha mantengut intacte amb el pas dels anys. De fet, no s’han produït esponjaments del casc urbà o obertures de nous vials. D’aquesta manera, el nucli és conserva tal i com era durant èpoques enrera. Per això, la trama urbana d’Orient és la característica dels petits llogarets de la Serra de Tramuntana: carrers estrets, empedrats i de fort desnivell.

Pel que fa al teixit d’edificis, una primera visió del llogaret deixa patent una homogeneïtat a tot el casc urbà. Totes les construccions estan equilibrades les unes amb les altres, sense que hagin aparegut construccions alienes a l’estil d’Orient. De totes les construccions destaquen les possessions situades al fora vila del llogaret (Son Terrassa, Son Palou i Cals Reis), l’església parroquial, la creu i les rentadores.

L’església parroquial, dedicada a Sant Jordi, patró del llogaret, està situada en el punt més alt del nucli, a 450 metres d’alçada sobre el nivell de la mar. Els orígens del temple es basen en un oratori datat de 1346, tot i que l’edificació actual va ser construïda entre mitjans del segle XVIII i el 1813.

A la part baixa del nucli s’hi conserven unes rentadores anomenades primitivament els llavadors. Aquesta estructura està formada per una porxada amb coberta de bigues noves i una gran pica central quadrada que ha estat restaurada recentment. Al seu costat s’hi troba una creu de terme, que per estar situada al costat de les retandores és anomenada creu dels Llavadosos.

D’altra banda, pel que fa a altres construccions destacades del futur Bé d’Interès Cultural, es poden enumerar una dotzena d’edificis, situats tots ells al centre històric d’Orient. Al Carrer de Sant Jordi s’hi troba Can Rotger, Cal Bisbe Pasqual, una antiga propietat del bisbe de Menorca), Ca Na Solera i Ses Ausines; a la Plaça de l’Església, Ca na Pulida, Sa Talaia i l’Escola d’Orient. Les altres edificacions a destacar són Ca Ses Caudes, a la carretera d’Alaró, i la Casa del Mestre, la Rectoria i s’Hort de Son Palau, al carrer de la Creu.

A través del teixit rural d’Orient es pot observar una forta vinculació del nucli urbà amb l’entramat agrícola dels voltants. Les primeres parcel·les de terra després de les darreres cases es conserven quasi intactes i representen les terres de conreu que treballaven anteriorment els veïnats d’Orient. Les millors imatges del llogaret es poden trobar combinant aquests camps amb el llogaret de fons. En aquest sentit, es pot destacar l’hort de Son Palou amb la seva panoràmica sobre Son Terrassa, el pomerar de Cals Reis o l’Alzina de Son Palou amb el seu molí d’aigua o l’alzinar de Son Terrassa.

Pel que fa als jaciments arqueològics que s’han trobat fins a hores d’ara dins els límits d’Orient, la carta arqueològica de la zona n’inclou vuit. Tots ells també formaran part de la futura figura proteccionista, que ara mateix s’està tramitant a la seu del departament d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca. Restes talaiòtiques, un forn de calç, restes de mobles, una possible fortificació o un qanat islàmic són alguns dels jaciments que han estat incorporats dins l’expedient de declaració.

L’informe tècnic que ha permès iniciar els tràmits de declaració d’Orient com a Bé d’Interès Cultural conclou que l’estat de conservació d’aquest nucli "és molt bo". En aquest sentit, aquest document destaca que Orient ha sabut mantenir l’entramat urbà i el teixit d’edificis, així com l’entorn més proper que s’ha anat creant des de l’origen del poble. El mateix text destaca que "no hi ha hagut al llarg del temps cap intervenció humana que hagi desfigurat l’entramat primitiu del llogaret".

Una altra de les explicacions possibles per al manteniment de l’estat actual d’Orient és que la majoria de cases del nucli s’han convertit en segones residències, moltes d’elles en mans de propietaris estrangers. Aquesta circumstància fa que el llogaret es trobi pràcticament buit durant bona part de l’any, incrementant-se la seva població durant l’estiu i altres èpoques de vacances. No obstant això, la situació estratègica d’Orient dins Mallorca fa que sigui una zona molt visitada, degut al seu fàcil accés per carretera, des de Bunyola o Alaró, o per ser l’inici de múltiples excursions a través de la Serra de Tramuntana.