La repoblació de la finca de Son Torrella ha complit enguany quinze anys. D’ençà de 1994, un grup de voluntaris i professionals han plantat uns 60.000 arbres en una franja de 69’5 hectàrees de l’àrea de Sa Coma de Son Torrella. Es tracta de la major reforestació d’arbres que s’ha fet mai a la nostra illa.

Les tasques de plantació començaren després de l’aprovació de la reforma de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea. Aquesta reglamentació va establir una nova línia d’actuació, orientada a reforestar terrenys amb espècies autòctones de cada zona. Aquest decret feia referència a totes les parcel.les agrícoles o ramaderes que havien estat objecte d’abandó.

La disposició de la Unió Europea atorgava diferents subvencions per a la plantació dels nous arbres, per al manteniment dels sembrats i per a la compensació de les rendes no percebudes durant els anys posteriors a la reforestació. El propietari de la finca, Carlos Zayas, que s’acabava de fer càrrec de la mateixa, va optar per acollir-se al decret, juntament amb l’organització ecologista Amics de la Terra, de la que ell en forma part.

En un primer moment, els responsables d’aquest ambiciós projecte es proposaren estendre el bosc d’alzines que hi havia al centre de la finca. L’objectiu era destinar Son Torrella exclusivament a l’explotació forestal i cinegètica.
En aquell moment, per evitar l’accés de cabres i ovelles a les noves plantacions es va optar per aplicar un dels sistemes que han estat una de les claus de l’èxit de la repoblació. En comptes de protegir els plantons amb cilindres de reixa individuals, s’instal.là una extensa tanca d’1’5 metres d’alçada per aïllar completament les àrees reforestades. “És una de les raons per les que hem tengut èxit”, explica Carlos Zayas, fent referència a què la col.locació d’aquesta reixa també ha permès crear una nova biodiversitat al seu interior.

Alzina (Quercus ilex) i pi (Pinus halepensis) han estat les dues espècies que més han proliferat durant aquests anys. Els responsables de la repoblació expliquen que s’han fet pràctiques amb altres espècies com l’ullastre, l’olivera o la sabina. Emperò, les circumstàncies climàtiques de la zona han fet inviables la supervivència d’aquests arbres.

Durant aquests tres lustres, la repoblació s’ha duit a terme en tres fases. En una primera es sembraren quinze hectàrees de pins, vuit hectàrees d’alzines i una hectàrea de noguers regats amb goteig al costat de les cases, i altres quinze hectàrees en el vessant del Puig Major. En una segona fase es varen repoblar 20’5 hectàrees més del vessant del Puig Major amb pins. En el transcurs de la tercera fase, es plantaren 9’9 hectàrees de pins en el vessant del Puig de ses Vinyes.

Les tasques de sembra dels arbres han estat duites a terme per socis i voluntaris d’Amics de la Terra. Cada any la família Zayas ha organitzat vàries diades de repoblament, on nombroses persones han treballat en la sembra de quasi un milenar d’arbres per jornada de feina. La repoblació ha comptat sempre amb l’assessorament d’enginyers forestals que regularment han visitat la zona per comprovar l’estat de les plantacions.

Explica Carlos Zayas que els plantons provenien del Servei Forestal de Balears (SEFOBASA), de l’empresa catalana Bioriza i de Savina Planta Balear. Durant els darrers quatre anys, la Conselleria de Medi Ambient ha facilitat els arbres plantats. Per això, Zayas relata que es tracta de “la major repoblació privada, i possiblement pública” que s’ha fet mai a la nostra comunitat.

Conclusions

Carlos Zayas explica que una de les principals conclusions que en pot extreure d’aquests treballs és que “les tasques de repoblació no es tracten només de sembrar arbres, sinó que també cal saber-los conservar”. Explica Zayas que moltes repoblacions duites a terme pel Govern es basen únicament en la sembra d’arbres i l’oblit posterior. Aquesta actitud, segons ha explicat el propietari de Son Torrella, provoca que molts arbres morin. “S’haurien d’avaluar totes les reforestacions segons els arbres que han sobreviscut després dels tres primers estius”, relata Zayas, abans d’afegir que “el manteniment i la gestió al llarg de tot l’any de les àrees reforestades podria constituir un instrument important per donar ocupació a la mà d’obra procedent d’un sector com el de la construcció, que mai no tornarà recuperar el desenvolupament ecològicament i econòmicament insostenible que ha tengut durant la darrera dècada”.

Característiques climàtiques

Son Torrella no només destaca per ser la finca més alta de Mallorca. La finca està situada entre la Serra de Son Torrella, el puig del Migdia, el Puig Major i una cresta rocosa que la separa de les finques de l’Ofre, Cúber i Almallutx. Aquests factors fan que tengui unes característiques climàtiques úniques. La seva vall és l’única de l’illa on neva cada hivern, una circumstància que explica el clima prepirenaic amb el que s’ha qualificat. Segons s’ha constatat en les medicions duites a terme entre 1996 i 2007, la pluviositat mitjana anual és de 1.200 litres per metre quadrat.
La finca, de 440 hectàrees d’extensió, disposa d’una zona que fins a finals dels anys quaranta es va dedicar al cultiu de cereals. El centre de la vall conserva un bosc d’alzines que fins fa trenta anys s’explotava per a la producció de carbó vegetal. Al nord s’hi troben les cases i dos safareigs, així com un conjunt de xiprers plantats per l’actual propietat durant la dècada dels anys cinquanta. Al peu del Puig Major s’hi estén una àrea que tradicionalment es dedicava al cultiu de cereals.