Dotze quilòmetres de corbes foren necessàries per superar un desnivell de 800 metres entre Ca’ls Reis i Sa Calobra. L’enginyer de camins Antoni Parietti Coll va dissenyar i construir una via que, trenta anys després de la seva mort, s’ha convertit en la seva gran obra mestra.

Els treballs començaren als voltants de l’any 1928 i tengueren una durada interrompuda d’uns sis anys. Les mancances econòmiques estaren a l’ordre del dia i obligaren a paralitzar l’obra vàries vegades. Els veïnats de Sa Calobra i de les finques dels voltants varen haver de fer aportacions econòmiques perquè la infrastructura acabàs essent una realitat.

Antoni Parietti tenia clar que la carretera es construïa des del punt de vista turístic. Els veïnats demanaven que l’accés fos a través de Sa Costera, ja que el cost de construcció seria menor i el trajecte també. No obstant això, Parietti sempre es va negar a què la carretera no discorrés pel seu trajecte actual. De fet, quan ja estava oberta, els veïnats seguien anant a peu pel camí de Sa Costera.

L’obra

La carretera, a través de la Mallorca més agresta, començava a Ca’ls Reis. Des d’allà els operaris varen haver de moure un total de 31.000 metres cúbics de roques i terra. Totes les corbes i revolts es varen asseure sobre elevats marges construïts a mà. L’equip de treball de Parietti només va aplicar l’asfalt com a únic material artificial.

L’enginy dels constructors va quedar demostrat al Nus de Sa Corbata. Aquesta corba de 270 graus es sustenta únicament sobre el pont de formigó que creuen els vehicles. Parietti va retirar totes les columnes que s’havien previst en un principi, ja que va determinar que el terreny seria suficient per sustentar-la.

Els operaris que treballaven a la carretera romanien durant tota la setmana a finques de la zona, per tal d’evitar desplaçaments. Tots els que varen treballar en la construcció de la via a hores d’ara ja han mort. Fa dos anys, a la localitat de Selva, va morir el darrer. Es tractava d’un home que hi havia treballat quan encara era un nin.

Parietti va saber jugar amb els desnivells, però també va saber captar l’atenció dels futurs conductors. Des de qualsevol punt de la carretera es poden veure altres trams de la via. En algun d’aquests avistaments el conductor no sap si ja ha passat pel tram que està veient o encara hi ha de transitar.

En el projecte inicial elaborat per Parietti no es contemplava la construcció de la carretera per la zona de l’Estret. L’enginyer creia que la millor manera d’accedir per carretera a Sa Calobra era a través del camí que baixa a peu. En aquest sentit, s’havia dissenyat una proposta perquè la carretera entràs a Sa Calobra pel darrera de l’actual aparcament. No obstant això, Joan Vicens Ginestra, propietari aleshores d’una finca a la zona, va aconsellar a Parietti que construís la carretera per sota de les penyes de la muntanya i vorejàs un dels vessants de la vall de Sa Calobra. Fou en aquest moment quan es va apostar per construir-la per sota l’Estret.

D’ençà de la inauguració de la carretera, Parietti sempre duia fins a Sa Calobra amics i coneguts seus. Segons revelen testimonis de l’època, l’enginyer presumia de la carretera que acabava de construir. Just abans del cop d’estat de Franco i de l’inici de la Guerra Civil, l’aleshores comandant general de Canàries va visitar la zona i es va mostrar sorprès per l’enginy de Parietti a l’hora de dissenyar la carretera.